En primer lloc, cal il·lustrar correctament els conceptes d'obesitat o sobrepés: d'acord a l'OMS (Organització Mundial de la Salut), es mesura per mig de la divisió del pes entre l'altura. El resultat ens mostra l'Índex de Massa Corporal o IMC. Com el creixement dels menors no és proporcionalment igual al dels majors d'edat, el càlcul depén d'una curvatura que establix uns pesos d'acord a l'edat i l'IMC. Per exemple, en menors de 5 anys, un IMC de 95 comprén un problema d'obesitat i un de 3 indica un molt baix pes.
D'esta manera —i segons criteris de l'OMS— els IMC correctes segons franges d'edat infantils són:
-
Menors de 5 anys:
- Baix pes: IMC per davall del percentil 3.
- Pes adequat: entre percentil 3 i 85.
- Sobrepés: entre percentil 85 i 97.
- Obesitat: per damunt del percentil 97.
-
Xiquets i xiquetes de 5 a 19 anys:
- Baix pes: per davall del percentil 5.
- Pes normal (normopés): entre percentil 5 i 85.
- Sobrepés: entre percentil 85 i 95.
- Obesitat: per damunt del percentil 95.
A Espanya, els índexs de massa corporal en la població infantil marquen unes xifres preocupants: un 27,61 % dels menors d'edat —segons l'INE (Institut Nacional d'Estadística)— compresos de 2 a 17 anys patixen de sobrepés o obesitat, és a dir, que el seu IMC es troba per xifres superiors al 95.
I és que, en la Comunitat Valenciana, el problema de l'obesitat infantil és igual de preocupant: un 18 % de la població entre 5 i 14 anys patix d'obesitat —d'acord al Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes (CODiNuCoVa)—. Tenint en compte que en els mateixos dades de l'INE, entre esta mateixa franja d'edat i entre els qui patixen d'obesitat, és d'un 3 % inferior als valencians, és evident que necessitem una major campanya de conscienciació en la Comunitat.
Molt són les causes que expliquen estes dades; tanmateix, les dos principals són:
Dieta insalubre
D'acord a un estudi de la mateixa CODiNuCoVa, tan sols un 35 % dels menors valencians consumix el mínim de peces de fruita recomanable. Les respostes sempre solen coincidir any rere any: la negació dels menors a tastar nous aliments en favor de sabors potenciats i dolços, evitar el conflicte entre pares i fills i la falta de temps dels progenitors per construir una dieta sana als seus xiquets i xiquetes.
El factor socioeconòmic
I és que, d'acord a l'Estudi Aldino 2023 del Ministeri de Consum, exposa la importància de la situació econòmica de cada família com un factor important en el risc al sobrepés. Encara que en termes generals l'obesitat s'ha reduït entre els xiquets de 6 a 9 anys espanyols, del 18,3 % en 2011 fins al 15,9 % en 2023, no ocorre el mateix per a eixos xiquets en famílies amb ingressos menors als 18.000 euros anuals; del 22,7 % en 2011 al 23,6 % en 2023.
De fet, la diferència econòmica és tan rellevant que aquells menors amb famílies amb ingressos superiors als 30.000 euros anuals tenen un 12,9 % menys possibilitat de desenvolupar problemes d'obesitat. Així mateix, en les xifres que es manegen per al normopés —o pes saludable, dins dels índexs correctes d'IMC— la diferència entre ingressos alts o baixos es tradueix en una desigualtat d'un 17,5 %. És a dir, que mentre 7 de cada 10 xiquets en famílies amb ingressos alts es troba en un IMC sa, en les famílies amb ingressos baixos la possibilitat és d'1 de cada 2 xiquets.
Projectes socials com les beques menjador poden ser un factor decisiu per a corregir estes desigualtats. Tanmateix, estes no solen cobrir tot el preu
D'igual manera, en la Comunitat Valenciana, el pressupost en estes ajudes ha sigut sempre focus de debat: en el Govern del Botànic, este augmentà dels 43,49 als 75,43 milions d'euros. A la vegada, a mitjans de l'any passat, l'expresident Carlos Mazón anunciava un increment fins als 76,27 milions, cosa que causaria fortes crítiques per part de l'oposició, en augmentar tan sols 800.000 euros el pressupost.