El curs escolar 2025-2026 arranca en la Comunitat Valenciana amb molts titulars sobre la taula: rècord de professorat, noves infraestructures, reforços en competències bàsiques i l'aplicació completa de la coneguda com a 'llei de llibertat educativa'. El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha comparegut este matí en roda de premsa per a repassar les mesures més rellevants i dibuixar un inici de curs que pivota sobre tres grans eixos: la llibertat d'elecció lingüística, la reconstrucció de les zones afectades per la DANA i el reforç de l'educació pública amb més recursos i programes específics.
En total, 810.730 alumnes tornaran a les aules, des d'Infantil fins a Formació Professional. Encara que suposa un lleuger descens respecte al curs passat —la baixa natalitat continua marcant les xifres—, hi ha etapes que guanyen pes: Secundària, Batxillerat i Educació Especial són les que més creixen. Per a afrontar este escenari, la Generalitat assegura haver reforçat la plantilla docent, obert noves aules d'inclusió i lloc sobre la taula inversions milionàries en programes de suport en matemàtiques i lectura.
La foto, sobre el paper, sembla clara: més professors, menys alumnes per classe i noves mesures per a reforçar la qualitat educativa. Encara que, com veurem més endavant, lus sindicats no compartixen en absolut este diagnòstic. T'ho expliquem tot:
Més docents, ràtios més baixes i noves infraestructures
El conseller va voler subratllar que este curs hi haurà 83.592 docents a les aules valencianes, un 1,72% més que l'any anterior. La xifra, va dir, confirma la tendència ascendent des de 2020/21, amb 7.572 professors i professores més a l'escola pública en tot just cinc cursos. Segons Rovira, este creixement permetrà reforçar l'atenció a l'alumnat i continuar reduint les ràtios en totes les etapes educatives.
En Infantil i Primària, la ràtio mitjana és de 21 alumnes per aula, per davall del màxim legal de 25. En Secundària es queda en 24 (quan el topall és 30) i en Batxillerat en 28,5 (límit de 35). A més, en 59 municipis s'ha baixat fins i tot dels 25 estudiants per aula, la qual cosa, segons la Conselleria, suposa més atenció personalitzada i menys pressió en el dia a dia dels centres. Rovira va destacar que és el segon curs consecutiu en el qual es consoliden ràtios més baixes, fins i tot a les escoles rurals, on s'assegura la continuïtat dels centres fins i tot sense compten amb tot just tres alumnes matriculats.
Ara bé, des del costat sindical el panorama és diferent. CCOO, UGT, STEPV i la resta d'organitzacions denuncien que l'Acord de plantilles de 2023, que preveia més de 5.000 places addicionals, mai s'ha aplicat. Recorden que el TSJCV ja ha donat la raó als sindicats en este punt i assenyalen que, encara que els números globals cresquen, en àrees com la Formació Professional, l'Educació de Persones Adultes o les Escoles Oficials d'Idiomes les retallades són evidents.
Reconstrucció després de la DANA, inclusió i suport a l'alumnat
La riuada que va devastar diverses localitats valencianes seguix molt present en l'inici de curs. Rovira va explicar que ja s'han invertit 70 milions d'euros en la reconstrucció de centres educatius i que la previsió és duplicar eixa xifra en 2026. Tot i això, 3.079 alumnes començaran les classes en aules prefabricades, i prop de 600 encara no saben quan podran tornar a les seues instal·lacions definitives. El conseller va demanar disculpes a les famílies d'Alfafar i Massanassa, on els retards han sigut més evidents, encara que va insistir que muntar una prefabricada no és "posar un contenidor de l'exèrcit", sinó un procés complex que inclou tràmits administratius, adequació de parcel·les i connexió a subministraments.
En paral·lel, la Conselleria activa programes de reforç amb dotació econòmica i professorat addicional. En competència lectora s'invertiran 9,46 milions d'euros en 209 centres, amb 171 docents extra. En matemàtiques, la xifra ascendix a 21,7 milions, amb 349 nous professors en 277 col·legis i instituts. A més, este curs es posarà en marxa una campanya de vacunació contra la grip dirigida a l'alumnat de segon cicle d'Infantil (nascuts en 2020, 2021 i 2022), sempre amb autorització prèvia de les famílies.
La inclusió també guanya protagonisme. En només dos anys s'han creat 82 noves aules UECO (Unitats Específiques en Centres Ordinaris), enfront de les 56 que es van habilitar en els quatre cursos anteriors. Això deixa un total de 237 unitats en Infantil i Primària i 102 en Secundària, totes orientades a l'alumnat amb necessitats específiques. També s'incorporen 30 nous llocs d'ordenança i personal administratiu en centres públics per a reduir la burocràcia i millorar l'atenció a les famílies. Els sindicats, no obstant això, advertixen que els retards en el Pla Edificant i la permanència de barracons continuen deteriorant la qualitat de l'ensenyament.
FP, idiomes i l'aplicació de la llei de llibertat educativa
L'altre gran bloc de novetats arriba amb la Formació Professional, que enguany aconseguix els 165.926 alumnes matriculats. La Conselleria ha autoritzat 43 nous cicles i suma dos centres integrats més a Orihuela i Alacant, amb la previsió d'obrir uns altres a Gandia i Sagunt. A més, la Comunitat comptarà amb un centre d'excel·lència nacional en química industrial, cridat a tindre projecció internacional. L'objectiu subratlla Rovira, és consolidar un model de formació en empresa que millore l'ocupabilitat dels estudiants.
Les Escoles Oficials d'Idiomes amplien el seu abast amb 91.623 places oferides i un reforç de la modalitat semipresencial, que creix més d'un 50%. L'oferta lingüística també s'amplia, passant de 6 a 11 idiomes. No obstant això, els sindicats recorden que en 2024/25 a penes es va cobrir el 60% de les places i alerten que la supressió d'alguns grups semipresencials pot dificultar l'accés de l'alumnat adult.
I en matèria lingüística, la gran novetat és l'aplicació total de l'anomenada 'llei de llibertat educativa'. Per primera vegada, les famílies han pogut triar la llengua base dels estudis en el procés d'admissió, i més del 99,8% de l'alumnat el farà en la llengua triada. En les zones castellanoparlants, les excepcions lingüístiques han baixat del 80% al 74%. Mentre Rovira ho presenta com un èxit de llibertat i participació, els sindicats denuncien un "arraconament" del valencià i temen que s'haja reobert un conflicte que ja estava superat. A això se suma l'entrada en vigor del nou decret de convivència, que regula l'ús de mòbils a les aules i definix protocols enfront de les agressions al professorat.
En definitiva, el curs escolar 2025-2026 arranca en la Comunitat Valenciana amb més professors, noves infraestructures i mesures inèdites com l'elecció de llengua base o el reforç en matemàtiques i lectura. La Generalitat l'embene com el curs de les oportunitats, marcat per la reconstrucció després de la DANA i l'aposta per la llibertat educativa.
Però a l'altre costat, els sindicats avisen que les aules no viuen només de xifres: denuncien retallades encobertes, reculades en la política lingüística i una paràlisi en infraestructures que amenaça amb allargar la vida dels barracons. El pols està servit. Caldrà veure si este any acadèmic es recorda per les novetats que hui ha presentat Rovira o per les mobilitzacions que ja preparen els sindicats.