La Comunitat Valenciana registra un preocupant descens en el nombre de naixements, marcant un nou mínim històric segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En l'última dècada, la natalitat ha anat caient en picat, i es preveu complicada de remuntar malgrat els esforços del Consell per reactivar-la. Este fenomen s'emmarca en un context nacional d'envelliment poblacional, la qual cosa planteja desafiaments significatius per al futur demogràfic de la regió.
En 2023, els naixements en l'autonomia van ser exactament 35.378. Si bé això suposa un descens respecte a l'any anterior, el més cridaner és adonar-se que esta xifra marca un rècord a la baixa en l'àmbit. De fet, la natalitat no sols no ha crescut en l'última dècada, sinó que ha disminuït un 20%.
Entre els mesos de gener i novembre de 2024, els hospitals de la Comunitat van registrar un total de 25.379 naixements. Este és, no obstant això, una dada positiva, ja que constituïx un lleu ascens si s'atén el mateix període durant l'any anterior. Concretament, es tracta de 110 nounats més. Per províncies, València lidera el rànquing amb 11.956 nounats. De prop li seguix Alacant amb 10.597 i molt més lluny es troba Castelló, amb 2.826. A més, el centre amb major activitat durant 2024 va ser l'Hospital General de València, on es va donar a llum a 4.040 bebés al llarg de l'any.
Les defuncions, també en disminució
Encara que en els últims anys la taxa de defunció ha anat descendint progressivament, això no impedix que la crisi demogràfica de la Comunitat Valenciana continue vigent. I és que l'autonomia encadena ja 9 anys amb un major nombre de morts que de naixements. Aix, la xifra acumulada de defuncions en el territori valencià supera en 59.000 casos a la de nounats.
Resulta alarmant conéixer la dada que a penes el 9% dels municipis de la Comunitat sumen més noves vides que defuncions o, cosa que és el mateix, menys de 50 localitats. Seguint amb esta línia, més del 80% de les poblacions valencianes registren un saldo vegetatiu negatiu. De fet, en les tres províncies s'ha encadenat en els últims temps un balanç deficient.
No obstant això, cal destacar una qüestió interessant. Dels pocs pobles i ciutats de l'autonomia que que compten amb un balanç positiu, la gran majoria es troba en les àrees metropolitanes de les tres grans capitals. És el cas de Paterna, la localitat amb el millor balanç, ja que han nascut 700 persones més de les que han mort en l'últim lustre.
A la província de València, una cosa similar ocorre en els municipis d'Aldaia, Rocafort, Riba-roja de Túria, Serra, Nàquera, Paiporta, Museros i Torrent. Per part seua, a Castelló este fenomen es dona a Borriol, Almassora, Orpesa i Sant Joan de Moró. En últim lloc, a Alacant el balanç favorable té lloc a Callosa de Segura, Almoradí, Aspe, Crevillent i Albareta.
Envelliment de la població
En 2023, l'esperança de vida en la Comunitat Valenciana se situava en 83,1 anys i el nombre de fills per dona en 1,16, totes dos xifres lleugerament per davall de la mitjana nacional. A més, una altra dada rellevant a Espanya és que l'edat mitjana de maternitat és de 32,6 anys. Això deixa intuir que la disminució del nombre de naixements pot estar clarament lligat amb el retard en el moment de tindre fills.
A principis de 2024, les dades de l'INE mostraven que únicament el 8% dels pobles de l'autonomia tenien censats a més persones menors de 16 anys que majors de 64. Això evidencia el notable envelliment de la població, que afecta amb major incidència a la província d'Alacant. Tanmateix, això també s'observa clarament a la comarca valenciana de La Regió muntanyenca i la castellonenca de l'Alt Millars. A més, quatre pobles valencians no tenen cap habitant de menys de 16 anys. Es tracta de Sempere, a la Vall d'Albaida; Tollos, al Comtat; Higueras, a l'Alt Palància, i Torralba del Pinar, a l'Alt Millars.
Ajuda institucional
Fa menys de dos setmanes es va obrir el termini per a sol·licitar les ajudes aprovades pel govern de María José Catalá per a fills. Concretament, des del passat 2 de gener, les famílies que tinguen un xiquet nounat, acollit o adoptat durant el 2025 poden reclamar a l'Ajuntament de València una subvenció de 300 euros.
Els requisits per a accedir a la bonificació són, de cara al sol·licitant, que este haja estat empadronat a la ciutat de València durant almenys quatre anys previs al naixement, adopció o acolliment. A més, este fet ha de donar-se entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2025, i posteriorment s'ha d'empadronar al xiquet en la capital.
El projecte municipal compta amb un pressupost originari d'1,5 milions. La proposta té tres objectius principals. En primer lloc, eliminar l'impacte econòmic que suposa inicialment l'arribada d'un bebé a una llar. Seguidament, també es busca fomentar la natalitat, l'adopció i l'acolliment. I, finalment, una última meta és reforçar la conciliació familiar.