El tabú entorn de la menstruació seguix viu en la societat espanyola. Així ho confirma un macroestudi liderat per l'Institut INGENIO, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), que ha comptat amb més de 4.000 participants majors de 14 anys. Segons les seues conclusions, quatre de cada deu persones continuen percebent la regla com una cosa negativa, mentre només sis de cada deu la consideren un fenomen natural i normalitzat.
Els resultats, publicats en la revista International Journal for Equity in Health, assenyalen a més que les generacions jóvens perceben l'estigma amb major intensitat que les dones postmenopàusiques, qui reporten una major acceptació social del cicle menstrual
La primera regla, un moment clau
L'estudi destaca la importància de la vivència de la primera menstruació (menarquia) com un punt d'inflexió. Moltes participants descrigueren eixe moment com una experiència marcada per la sexualització o per noves expectatives socials que generaren inseguretat i vulnerabilitat. “La menarquia no es viu només com un canvi biològic, sinó com un construït social que marca l'inici de noves restriccions i mirades externes”, explica Rocío Poveda, coautora de l'estudi. “La forma en què es construïx i es viu socialment pot influir en com les joves es perceben a si mateixes i en com són percebudes pels altres”.
Educació menstrual: una ferramenta contra el tabú
Rebre informació clara i pràctica durant la primera regla és un factor determinant per a normalitzar la menstruació. Els qui van comptar amb eixe acompanyament se senten més còmodes parlant del tema en distints contextos i el perceben amb menor càrrega negativa. “La capacitat de parlar de menstruació amb homes és un indicador clau d'acceptació social i un pas decisiu per a desactivar el tabú”, afirma Sara Sánchez-López, investigadora principal del projecte
Invisibilitat en els mitjans i publicitat irreal
El 79% de les persones enquestades afirmà que la menstruació a penes apareix en sèries o pel·lícules, i el 73% opinà el mateix sobre els llibres. La majoria considerà deliberada la seua absència en mitjans com la televisió o els programes de telerrealitat, reforçant així la seua invisibilitat. La publicitat també fou objecte de crítica per representar la regla amb imatges irreals —líquids blaus, brillants o dones radiants— que, segons les participants, perpetuen la idea que la menstruació deu “embellir-se” per a ser socialment acceptable.
Conseqüències en l'autoestima i la salut
L'informe advertix que l'estigma menstrual no solament té un impacte simbòlic, sinó també emocional i social. Limita l'educació menstrual, dificultat els diagnòstics mèdics, frena polítiques d'igualtat i perpetua mites per falta d'informació fiable. “En ocasions, la menstruació s'utilitza per a restar valor a les emocions o els arguments de les dones, cosa que genera conflicte interpersonal i estigmatització”, assenyala Santiago Moll, coautor del treball
L'estudi, que va comptar en la participació de l'experta internacional Dani Barrington, de la University of Western Australia, subratlla que trencar els silencis de gènere seguix sent el camí més eficaç per a avançar cap a una societat en la qual la menstruació es visca en naturalitat i sense prejudicis.