Societat

Mapa de la renda de la província de València: els municipis més rics i els més pobres

Explora en este mapa quins municipis de la província de València lideren i quins tanquen la llista en renda mitjana per llar

1 minut

Carrer de Rocafort en festes

  Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), València se situa com el setzé municipi de la Comunitat Valenciana amb major renda neta mitjana per llar, assolint els 40.058 euros anuals.

Abans d'interpretar esta xifra, convé aclarir què ix mesura exactament este indicador. La renda neta mitjana dels habitatges reflecteix el diner que una família ingressa en un any una vegada descomptats els impostos. En eixe càlcul s'inclouen els salaris, els beneficis d'activitats per compte propi, les ajudes i prestacions públiques, les pensions privades, les rendes del capital, les transferències entre famílies i les quantitats declarades tant en l'IRPF com en l'Impost sobre el Patrimoni.

Hui en dia, Rocafort és el municipi amb la xifra més elevada de tota la província: 63.336 euros. Situat a la comarca de l'Horta Nord i amb una població pròxima als 8.000 habitants, és coneguda per les seues luxoses urbanitzacions i una important riquesa històrica com l'Església parroquial de Sant Sebastià.

L'economia de Rocafort es basa especialment en el sector terciari que ocupa a un 75% de la seua població mentre que l'agricultura i la resta del sector primari és treball d'únicament un 1% dels seus habitants. És el seu alcalde, Gorka Gómez Lorenzo, del Partit Popular i que porta governant des de 2022, després d'arrabassar-li la governabilitat a Rafael Ferranado, del PSPV, quan es va fer amb l'alcaldia amb una moció de censura.

Tanmateix, el municipi amb major renda no es troba a la província de València, sinó a Alacant. Es tracta d'Aigües, a la comarca del Camp d'Alacant i que actualment es troba en el top 10 de municipis amb majors rendes d'Espanya.

D'esta manera, les 10 localitats amb majors ingressos són:

Rocafort – 63.336
Godella – 56.750
San Antonio de Benagéber – 55.391
l’Eliana – 53.888
Bétera – 48.123
Benirredrà – 46.164
Alboraia – 44.525
Aielo de Rugat – 43.758
Castellonet de la Conquesta – 41.936
Picanya – 41.913

Al costat oposat de la taula es troba Castielfabib (21.723 euros) amb els ingressos més baixos de tota la província de València. Eixa vila de tan sols 287 habitants, es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Castielfabib ha estat patint els greuges de la despoblació, quan any rere any, experimenta una reducció del nombre d'habitants. A principis del segle vint, els censos aproximaven als 2.500 ciutadans, quasi deu voltes més que els actuals. Donada la poca població, la vila depén judicialment de Llíria.

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura i la ramaderia, encara que disposa d'un important número d'allotjaments rurals que tracten de revitalitzar l'economia de Castielfabib.

I el llistat dels 10 municipis amb menors ingressos és:

Castielfabib – 21.723
Casas Bajas – 22.385
Venta del Moro – 22.952
Gátova – 23.949
Casas Altas – 24.136
Zarra – 24.395
Teresa de Cofrentes – 24.760
Quesa – 25.042
Chera – 25.416
Camporrobles – 25.416

Comunitat Valenciana

Respecte a la totalitat d'Espanya i d'acord als últims resultats de l'INE, la Comunitat Valenciana es troba de les últimes. Amb uns ingressos de 33.031 euros, es troba tan sols per davant d'Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i la Regió de Múrcia. Les llars valencianes reben més de 3.000 euros menys que la mitjana nacional, en els 36.996 euros.

La trajectòria de la renda neta dels habitatges reflectix amb nitidesa els vaivens econòmics i polítics de l'última dècada i mitja. Després de l'esclat de la crisi, la mitjana anual inicià en 2008 una caiguda sostinguda: passà de 25.802 euros a 22.132 euros en 2015, coincidint amb el final de l'etapa del PP al capdavant de la Generalitat.

A partir d'eixe any, la tendència s'invertí. Els ingressos començaren a recuperar-se i avançaren de manera progressiva fins a assolir els 33.031 euros en 2024. Eixe creixement, tanmateix, registrà un parèntesi durant els exercicis marcats per la pandèmia. La recuperació posterior es desenvolupà al llarg dels governs del socialista Ximo Puig i, més recentment, del popular Carlos Mazón.