Després d'una experiència tan traumàtica com la que es va viure el passat 29 d'octubre després del pas de la DANA, és de vital importància atendre la salut mental d'aquelles persones afectades, però també de totes aquelles que han estat treballant en la zona. I és que una vegada passa l'estat de shock, és moment d'afrontar la nova realitat. Un moment en el qual, com apunten els experts, pot aparéixer l'estrés posttraumàtic.
Per a mitigar el seu impacte en la salut mental, des de Clínicas Origen han llançat un servei psicològic gratuït que es mantindrà, inicialment, fins al mes de febrer. A València Extra, parlem amb Pilar Conde, psicòloga, directora tècnica de Clínicas Origen i membre del Col·legi Oficial de Psicòlegs de València, sobre com funciona este servei, a quins símptomes hem d'estar alerta i consells per a superar l'estrés posttraumàtic.
Superat el shock inicial de la DANA, quin impacte psicològic pot tindre esta catàstrofe tant en les persones afectades com en les que han estat ajudant en la zona?
La situació viscuda ha exposat a la població afectada a afrontar un esdeveniment traumàtic, així com afrontar les pèrdues patides. Un esdeveniment d'estes característiques és un factor de risc molt significatiu que pot derivar en problemes com a estrés, ansietat, símptomes depressius, problemes de somni, d'alimentació... Així com pot derivar en trastorn d'estrés posttraumàtic, o procés de dol.
Les experiències traumàtiques s'han viscut a diferents nivells: les persones que el van viure en primera persona, els familiars de les persones que el van viure en primera persona; les persones i professionals que han anat a la zona ajudar i la població general. Donada la magnitud del succeït, tots estos grups són grups d'impacte traumàtic, per descomptat, de major risc, aquells que l'han viscut de manera directa.
De quina manera afecta xiquets, adults i majors? Quines són les principals diferències?
El trastorn d'estrés posttraumàtic se sol manifestar perquè els records són angoixosos, somnis recurrents, reaccions dissociatives, malestar intens en exposar-se a situacions que recorden o s'associa a l'esdeveniment traumàtic, evitació dels estímuls associats a l'esdeveniment, els records, parlar del tema. Però també dificultat per a recordar aspectes relacionats amb la situació traumàtica, sentiment de culpa, d'indefensió, de desconfiança i estat emocional negatiu persistent.
En xiquets majors de 6 anys, tots estos símptomes es poden recrear de manera repetitiva i fer-se visibles, per exemple, en el joc. A més, poden aparéixer somnis aterridors sense tindre el contingut clar.
En els més xicotets, es pot observar irritabilitat, enutjos, agressions, hipervigilància, respostes exagerades, problemes de concentració o alteracions del somni.
Finalment, en totes les edats estos símptomes limiten la funcionalitat de la persona i té impacte en les diferents àrees vitals d'esta.
Hi ha un grup més vulnerable o al qual se li haja de prestar una major atenció?
Tots els grups són vulnerables, ja que cadascun d'ells s'enfronten a etapes vitals diferents. Per este motiu, la prevenció caldria treballar-la a totes les edats. No obstant això, és també cert que, davant un esdeveniment tan traumàtic com este, amb un greu impacte en la rutina diària – tant el dia que va succeir com la situació actual – els menors es troben amb menys experiència de vida, la qual cosa suposa al mateix temps, menys eines de gestió emocional, la qual cosa els fa més vulnerables.
A quin tipus de senyals cal estar alerta per a demanar ajuda psicològica?
Canvis en la qualitat i quantitat del somni, malsons recurrents, canvis en l'apetit, por i que este ens limite la nostra vida diària, símptomes ansiosos recurrents o d'intensitat elevada, símptomes de decaïment mantingut...
En els menors, els senyals a vegades són diferents, podent augmentar comportaments disruptius, mostrar-se menys sociables i més irritables. Per això, és important estar pendents de qualsevol canvi, observar si hi ha retrocessos en les fites evolutives aconseguides, etc.
Quins consells donaries per a afrontar l'estrés posttraumàtic?
L'estrés posttraumàtic requerix reprocessament del trauma, permetre's sentir i transitar les emocions que en el moment viscut no es va poder per la intensitat de la situació traumàtica. La millor opció és estar acompanyat d'un professional. Una cosa saludable que pot servir i que no requerix necessàriament un professional és parlar sobre el succeït, permetre's sentir les emocions i processar-les, secundar-se en persones que han passat per una circumstància semblant.
En què consistix el servei psicològic gratuït posat en marxa per Clínicas Origen?
La persona s'inscriu en el següent formulari, https://clinicasorigen.es/origen-x-la-dana/. Una vegada la persona introduïx les seues dades, arriba la sol·licitud a l'equip de psicòlegs. L'equip de psicòlegs realitzarà la telefonada a esta persona, escoltant, acompanyant-li a nivell psicològic en les necessitats que precise. Si la persona vol tornar a utilitzar el servei podria tornar a realitzar una altra sol·licitud. Els psicòlegs que atenen són psicòlegs sanitaris de Clínicas Origen. Actualment, el suport psicològic està previst mantindre'l fins a febrer. No obstant això, si observem que es continua requerint suport i que la demanda de crides persistix, ho allargarem, per a d'esta manera, poder acompanyar emocionalment a les persones que han viscut esta situació tan adversa i traumàtica.
L'atenció psicològica immediata és fonamental, però per què continua sent igual d'important atendre la salut mental a llarg termini després d'un esdeveniment traumàtic d'estes característiques?
L'atenció psicològica inicial permet recolzar en una situació d'emergència, així com previndre el desenvolupament de futurs problemes psicològics. Sabem que quan una persona viu una situació traumàtica d'estes característiques, és probable que apareguen problemes emocionals a mitjà i llarg termini, ja que inicialment la seua reacció pot ser inestable, però el focus se centra a atendre la situació adversa. No obstant això, quan la situació es va "controlant" i cal enfrontar-se emocionalment a tot el viscut i totes les conseqüències, en moltes persones comencen a aparéixer les conseqüències emocionals. Per este motiu, és fonamental observar com les persones van adaptant-se a la nova normalitat i comencen a recuperar les seues rutines habituals.