Setembre arriba i, amb ell, la temuda tornada a l'escola. Una volta que enguany ve més cara de l'habitual i que, una altra vegada, posa a prova l'economia de moltes famílies valencianes. Perquè sí, ja no és només el material escolar, ara la tecnologia s'ha convertit en la gran protagonista del curs.
Segons una enquesta d'Ipsos per a Back Market, el major marketplace del món especialitzat en tecnologia recondicionada i verificada, dues de cada tres famílies han gastat més que l'any passat en dispositius educatius. I el més preocupant… quasi la meitat ha acabat tirant d'estalvis per a poder arribar.
En este context, els portàtils són ja el dispositiu estrela en les motxilles digitals, per damunt fins i tot de les tauletes o els mòbils. La despesa mig es mou entre els 251 i els 500 euros per persona, encara que hi ha famílies que superen els 750 euros sol en tecnologia. Una xifra que, comparada amb els 553 euros de despesa mig anual en educació per llar a Espanya (sense comptar tecnologia), posa sobre la taula un canvi total de prioritats. Al final, la tecnologia ja no és un extra, és el nou llibre de text.
Vols saber-ne més? Descobrix ací totes les dades clau d'este estudi.
La despesa en tecnologia educativa colpeja a les famílies valencianes
La despesa tecnològica s'ha convertit en un maldecap. Un 47% de les llars reconeix que ha hagut de recórrer als seus estalvis per a afrontar la compra de dispositius. Un altre 43% admet que l'esforç és massa gran en funció dels seus ingressos. I no sorprén que quasi un 30% haja posposat o cancel·lat alguna compra tecnològica en els últims sis mesos.
La inversió, a més, creix any rere any. Portàtils (43%) i tauletes (29%) concentren el gruix de la despesa, mentre que el mòbil queda relegat a un paper molt secundari (8%). La digitalització de les aules marca la pauta, i les famílies intenten adaptar-se com poden, a costa de la seua butxaca.
Els organismes internacionals ja advertixen de les conseqüències. Segons l'OCDE, la desigualtat en l'accés a la tecnologia pot eixamplar la bretxa educativa entre estudiants d'entorns amb més i menys recursos. I les dades valencianes no fan més que confirmar eixa tendència.
L'auge de la tecnologia recondicionada com a alternativa d'estalvi
Enmig d'este escenari, el recondicionat s'obri camí. El 54% de les llars de la Comunitat Valenciana se sent còmode comprant dispositius recondicionats, per davant fins i tot d'altres despeses tradicionals de la tornada a l'escola com la papereria o la roba.
L'atractiu principal és evident: el preu. Un 78% l'assenyala com el gran avantatge, encara que també apareixen motius com la sostenibilitat (46%), la garantia (29%) o la fiabilitat del rendiment (26%). Fins i tot un 20% reconeix que el tria per accedir a models descatalogats.
Això sí, l'estalvi encara és limitat. La meitat calcula que pot reduir entre 0 i 100 euros enfront d'un dispositiu nou. Un 36% parla d'entre 101 i 200 euros. I a penes un 10% creu que pot estalviar més de 200 euros. Fins i tot així, cada euro compta quan la despesa es dispara.
Compres més planificades i equips que duren més
L'enquesta també reflectix un canvi en els hàbits de consum. Cada vegada més famílies planifiquen i busquen gangues. Un 32% ja havia adquirit els seus equips tecnològics a principis de juliol, i un 63% espera a rebaixes o promocions per a decidir-se.
Una altra dada rellevant: s'intenta allargar la vida dels dispositius. Només un 13% de les famílies renova cada any. La majoria (29%) aguanta tres o més cursos i un 23% no canvia fins que l'aparell deixa de funcionar. Cada curs extra d'ús es traduïx en un respir per a la cartilla.
En definitiva, les llars ajusten les seues decisions com poden, però l'esforç econòmic continua sent enorme. I el recondicionat apareix com l'aliat que ajuda a quadrar comptes.
La tornada a l'escola: un problema que s'estén a tota Espanya
El que passa en la Comunitat és reflex del que ocorre en tot el país. A escala nacional, el 70% de les llars ha incrementat la seua despesa en tecnologia per a la tornada a l'escola i quasi la meitat ha hagut de recórrer als seus estalvis.
La pressió social també juga un paper. Quasi la meitat dels pares reconeix sentir pressió, ocasional o freqüent, per part d'altres progenitors respecte a la mena de tecnologia que compren per als seus fills. I els mateixos estudiants no es lliuren: un 59% admet sentir la necessitat de tindre l'equip més modern, encara que això supose ajornar compres o buidar estalvis.
La conclusió és clara: la tecnologia s'ha convertit en un requisit bàsic per a estudiar. Però no sempre és accessible. I ací és on alternatives com el recondicionat comencen a marcar la diferència.
La tornada a l'escola de 2025 no sols parla de motxilles i uniformes… també de portàtils, tauletes i de quant aguanta la cartera.