La devastadora DANA que va assolar la Comunitat Valenciana l'octubre de 2024 va deixar al seu pas un panorama de destrucció, especialment en la xarxa viària i altres infraestructures clau. No obstant això, aquesta catàstrofe natural ha esdevingut una oportunitat sense precedents per a la innovació i l'enginyeria. Així ho ha subratllat Vicente Martínez Mus, vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i de la Recuperació, durant la seva intervenció a la II Jornada d'Innovació en Carreteres, celebrada a la Universitat Politècnica de València. Martínez Mus ha destacat que la reconstrucció no s'ha concebut com una simple reparació, sinó com un impuls per "elevar l'estàndard tècnic de les infraestructures", introduint solucions que "no estaven en els manuals clàssics d'enginyeria".
Un enfocament transformador en la reconstrucció
El vicepresident ha explicat que la resposta del Consell davant l'emergència va anar més enllà de la mera reposició. L'objectiu primordial ha estat "reconstruir millor", transformant la necessitat urgent en una implementació estratègica i a llarg termini. Aquest episodi va ser una "autèntica prova de resistència" per al sistema d'infraestructures, que va obligar a una reacció ràpida i a una reflexió rigorosa. L'acció del govern valencià s'ha articulat al voltant d'un triple objectiu fonamental:
- Reconstruir tots els danys causats per la DANA.
- Recuperar amb una visió estratègica i de futur.
- Executar les obres estructurals necessàries per minimitzar els riscos davant futurs esdeveniments extrems.
Per assolir aquests ambiciosos propòsits, s'han mobilitzat un total de 3.100 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 750 milions d'euros s'han destinat específicament a la reconstrucció d'infraestructures i a la millora del medi ambient. Aquestes actuacions, moltes de les quals ja estan finalitzades o en la seva fase final, han comptat amb la participació activa de més de 150 empreses, majoritàriament valencianes, demostrant la capacitat del teixit empresarial local.
Martínez Mus ha emfatitzat que "el veritablement diferencial no és la quantia, sinó l'enfocament". La innovació ha significat la incorporació de nous paràmetres en l'execució de les obres públiques. Això inclou:
- L'aplicació de tècnica i rigor per anticipar-se a episodis meteorològics cada vegada més freqüents i severs.
- El redimensionament d'obres de drenatge amb criteris actualitzats i més exigents.
- El reforç de fonamentacions, considerant els nous escenaris hidrològics.
- La integració de sensors i sistemes de monitorització que proporcionen dades en temps real, permetent una gestió més eficient i proactiva.
Exemples concrets d'enginyeria avançada
En l'àmbit de les infraestructures viàries, el vicepresident ha presentat diversos casos que il·lustren aquesta aposta per la innovació. Un dels exemples més destacats és la CV-36 a Torrent. Després de la destrucció d'un dels ponts sobre el barranc del Poio i l'enfonsament d'un altre, es va optar per una solució "totalment novedosa": aixecar el viaducte cedit amb gats hidràulics per restablir el servei amb la màxima celeritat. De manera similar, a la CV-42 a Algemesí, un pont que havia quedat desplaçat per les riuades va ser reposicionat amb precisió, movent-lo 10 centímetres.
Aquestes intervencions s'alineen amb el principi de no només restaurar, sinó de millorar la capacitat de resposta del territori. Altres actuacions significatives inclouen:
- L'ampliació del pont de l'antiga N-III sobre el riu Magro.
- L'augment de la capacitat hidràulica al pont d'El Reatillo a Requena.
- La construcció d'un nou pont a Godelleta que triplica la capacitat de l'anterior.
- Diverses intervencions estratègiques a Siete Aguas i Sot de Chera.
La innovació no s'ha limitat a la xarxa viària. Martínez Mus ha esmentat la reconstrucció de l'estació de València Sud de Metrovalencia, que ha estat elevada i modernitzada per garantir la continuïtat del sistema davant possibles inundacions, adaptant-la a un escenari climàtic més sever. Així mateix, en el litoral, el dragatge del port de Cullera ha permès no només recuperar la seva operativitat, sinó també reutilitzar els sediments per a la regeneració de les platges de Cullera i Tavernes, "integrant infraestructures i medi ambient" de manera sostenible.
La demanda al govern espanyol i la visió de futur
En el marc de la jornada, el vicepresident Martínez Mus ha reiterat la seva demanda al Govern d'Espanya "que acceleri la posada en marxa de les infraestructures hidràuliques declarades d'interès general imprescindibles per garantir la protecció de les persones i del territori davant futurs fenòmens extrems". Aquesta petició subratlla la importància d'una coordinació interadministrativa per a la resiliència territorial.
Totes aquestes actuacions s'emmarquen en un nou paradigma on "la innovació no és un afegit, sinó un requisit". Aquest model de gestió i disseny d'infraestructures incorpora:
- Escenaris de canvi climàtic en la fase de disseny.
- La digitalització per anticipar possibles patologies i manteniments.
- La sostenibilitat i la seguretat com a variables estructurals intrínseques a cada projecte.
Finalment, el conseller ha reafirmat el compromís de la Generalitat Valenciana de "seguir apostant per la innovació aplicada a la xarxa viària, integrant coneixement tècnic, experiència professional i capacitat inversora per disposar de carreteres més robustes, adaptatives i intel·ligents, preparades no només per al present, sinó per al futur".