Nou de cada deu dones víctimes de la violència de gènere se senten més vulnerables i aïllades quan estan desocupades. Així s'extrau de l'informe ‘Violència de gènere i ocupació’ realitzat per l'Observatori de la Vulnerabilitat i l'Ocupació de la Fundació Adecco, en col·laboració amb 18 empreses col·laboradores. I és que encara que resulta complex establir una relació causal directa entre l'ocupació i la protecció enfront de la violència de gènere – ja que el fet que una dona siga víctima no depén de la seua situació laboral, sinó exclusivament de la conducta de la persona agressora – la veritat és que les dades evidencien que la desocupació actua com un factor de vulnerabilitat afegida.
Com reflectixen les dades, en el moment en què començaren a patir agressions, el 67,8% de les dones enquestades no tenien treball, cosa que suggerix que “la falta d'independència econòmica, de recursos propis i d'autoestima pot dificultar la detecció primerenca, la denúncia i la possibilitat de trencar amb el cicle de la violència”. De fet, el 91% afirma sentir-se més vulnerable, dependent i aïllada quan no té ocupació. “La falta de treball dificultà la seua eixida d'entorns de violència, agreujant la seua sensació d'inseguretat i exclusió social. Per contra, l'ocupació actua com un factor clau de protecció i enfortiment personal, cosa que permet que moltes dones trenquen el cercle de violència”, manifesta l'informe.
Així mateix, a partir de l'enquesta realitzada a 490 dones que estan superant un procés de violència de gènere, el 53 % busca treball com un pas imprescindible cap a la seua independència i recuperació, mentre que el 47 % ja ha accedit a una ocupació.
“Quan una dona víctima de violència de gènere depén econòmicament de la seua parella, esta pot utilitzar eixa dependència per a exercir un major control i sotmetiment. Per això, l'ocupació no és només una font d'ingressos: és una via perquè les dones recuperen la dignitat i el control sobre les seues vides”, destaca Begoña Bravo, directora d'Inclusió de la Fundació Adecco, qui assenyala este informe com una manera de sensibilitzar i reconéixer la importància que l'ocupació té per a “la recuperació i normalització de la vida de les dones víctimes de violència de gènere” per a, d'esta manera, impulsar “iniciatives que acceleren la seua inclusió laboral”.
"L'ocupació actua com a factor de prevenció i resiliència enfront de la violència de gènere"
Com es mostra en l'informe, l'ocupació es convertix en un element de protecció i resiliència. “Tindre una ocupació no garantix l'erradicació de la violència, però sí que contribuïx significativament a reduir-ne l'impacte i a previndre'n la repetició”. Les dones que han aconseguit accedir a un lloc de treball destaquen el canvi que suposa esta nova etapa: el 72% considera que treballar reduïx la probabilitat de tornar a patir una situació de violència, en proporcionar-los autoestima (87,5%), estabilitat econòmica (84,2%) i una xarxa de contactes més àmplia (69,1%).
“El treball no constituïx una barrera infranquejable enfront de la violència de gènere: per si sol no garantix l'erradicació del problema, però sí que actua com un potent factor de prevenció i resiliència, en enfortir l'autonomia econòmica, l'autoestima i les xarxes de suport que ajuden les dones a mantindre's fora del cercle de la violència”, conclou Begoña Bravo, directora d'Inclusió de la Fundació Adecco.
Gràfic d'ocupació i violència de gènere. Font: Observatori de la Vulnerabilitat i l'Ocupació de la Fundació Adecco
La cronificació de l'atur entre les dones víctimes de violència de gènere
A pesar que l'ocupació es consolida com un dels principals motors de recuperació i normalització de la vida de les dones víctimes de violència de gènere, les barreres per accedir-hi són dobles i persistents. Esta realitat es reflectix en la cronificació de la desocupació: quasi la meitat de les dones víctimes que busquen treball (49%) porta més d'un any intentant-ho sense èxit, una dada que evidencia les grans dificultats que afronten per accedir al mercat laboral.
Però, quins són els principals frens per accedir al mercat laboral? Entre els principals destaquen el desconeixement a l'hora de plantejar la cerca d'ocupació (65,3%), la baixa autoestima (64,2%), les responsabilitats de cura no compartides (51,7%), la por a ser localitzada per la persona agressora en el lloc de treball (46,4%) o les limitacions en l'accés a recursos digitals, derivades tant de la falta de mitjans tecnològics com del control exercit per la persona agressora sobre el correu electrònic i altres canals de comunicació (35%). Estes barreres, en molts casos interconnectades, no només limiten les seues oportunitats laborals, sinó que aprofundixen el sentiment d'aïllament i dependència.
“Les dones víctimes no només han de fer front a les dificultats estructurals del mercat de treball – com la bretxa de gènere – sinó també a obstacles emocionals, socials i de seguretat personal derivats directament de la seua situació. Esta doble vulnerabilitat dificulta la reconstrucció dels seus projectes vitals i laborals, perpetuant l'atur i el cercle d'exclusió. Afavorir la seua inclusió laboral amb itineraris personalitzats resulta essencial per a trencar eixe cercle d'aïllament i retornar-los autonomia, autoestima i estabilitat”, destaca Begoña Bravo.
Por, estigma i prejudicis en l'accés a l'ocupació
Quan aconseguixen participar en un procés de selecció, moltes dones que han travessat situacions de violència de gènere arriben amb pors i inseguretats que encara persistixen. De fet, el 75% d'elles opta per no mencionar la seua experiència amb la violència de gènere durant una entrevista laboral, per por que esta informació perjudique les seues possibilitats. Esta decisió es basa en la por als estereotips que encara circulen en la societat i en l'àmbit professional, on amb freqüència s'associa les supervivents amb perfils dèbils, dependents o problemàtics.
Com a conseqüència, en la dita recerca d'ocupació sol haver-hi una forta tendència a la prudència i al silenci. Algunes dones decidixen no explicar els períodes sense activitat professional en els seus CV o els justifiquen amb altres raons per a evitar preguntes compromeses o actituds discriminatòries. Eixe temor a ser etiquetades com a “víctimes” no només dificulta que accedisquen a suports especialitzats, sinó que també aprofundix la seua sensació de soledat.
Segons destaca Begoña Bravo, “en la Fundació Adecco comprovem que les dones que han viscut violència de gènere són plenament conscients que l'ocupació és un pilar essencial per a reconstruir la seua vida: els proporciona confiança, independència econòmica i la possibilitat de teixir noves xarxes de suport. Esta consciència es reflectix en un compromís, una motivació i una lleialtat excepcionals cap als projectes empresarials en els quals participen, un valor que s'ha de posar en relleu”.
En la mateixa línia, Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, recalca que “la integració laboral de les dones que han patit violència requerix la implicació decidida d'empreses i administracions. És imprescindible eliminar els prejudicis que les seguixen marcant i assegurar espais de treball inclusius, on puguen desenvolupar la seua carrera en igualtat d'oportunitats i amb plena seguretat”.