L'estiu de 2025 ha tornat a posar a prova a la Comunitat Valenciana enfront del foc. Encara que la superfície cremada ha sigut menor que en anys anteriors, la sensació és de màxima tensió. L'incendi de Teresa de Cofrents va arrasar 504 hectàrees i va obligar a desallotjaments, el d'Artana, en plena Serra d'Espadà, va mobilitzar fins a tretze mitjans aeris, i a Utiel les flames van obligar a desplegar brigades i voluntaris durant tota la vesprada.
A la província d'Alacant tampoc va haver-hi treva. El foc de l'Alzina (Villena) va calcinar 56 hectàrees, mentre que a Ibi les flames van arrasar 185 hectàrees del Parc Natural de la Font Roja. A estos episodis es van afegir conats a Llombai, Bicorb, Callosa d'en Sarrià, Xelva, Torralba del Pinar o La Pobla de Sant Miquel, que van poder controlar-se en poques hores, però que van mantindre en suspens a veïns i serveis d'emergència.
En este context, Antonio Tortosa, vicepresident de l'Associació Espanyola de Societats de Protecció contra Incendis (Tecnifuego), advertix que l'arrel del problema continua sent la mateixa: la falta de prevenció i l'abandó de la muntanya.
Estes són les causes dels incendis en la Comunitat Valenciana
"Este estiu se'ns ha ajuntat tot", resumix Tortosa en analitzar l'origen dels incendis. L'expert assenyala que els boscos continuen en gran manera abandonats, que la primavera plujosa va disparar el creixement de pastura que ara es convertix en combustible, i que a això s'han sumat unes temperatures extremes, amb humitat mínima i vent sec, que fan encara més difícil qualsevol intent de control. També les tempestes seques han tingut un paper determinant, com va ocórrer a Teresa de Cofrents, on un llamp va desencadenar el foc. I, per si no fos prou, Tortosa advertix que cada estiu continuen apareixent incendis provocats, "i això, amb les condicions actuals, multiplica el perill", assegura.
Per a l'expert, l'error és de calendari: s'intenta combatre el foc quan ja crema, en lloc de treballar-lo al llarg de l'any. "Els incendis s'apaguen a l'hivern. El bosc ha de netejar-se i cuidar-se tot l'any, no sols quan arriba l'estiu", insistix.
A esta situació se suma la falta de recursos. "Els mitjans són els que són i, si a més alguns estan inutilitzats per reparacions, la capacitat de reacció es reduïx encara més", lamenta.
No obstant això, Tortosa destaca l'arribada de suport internacional. "Alemanya ens ha ajudat amb 61 brigadistes i 21 vehicles. Això ens anima i ens dona forces per a continuar lluitant contra el foc", comenta.
Viure al costat de la muntanya: el que poden fer els veïns per a protegir-se d'incendis
Les urbanitzacions pegades a la muntanya s'han convertit en un dels punts més fràgils. El vicepresident de Tecnifuego recorda que existix una norma bàsica: 300 metres de distància entre els habitatges i la massa forestal. "És fonamental que els ajuntaments exigisquen i comproven que es compleix", assenyala.
L'expert també insistix en la necessitat d'infraestructures. Una xarxa d'hidrants operativa pot marcar la diferència en la rapidesa de l'extinció. "Si no tenim hidrants, els temps de resposta s'allarguen i el foc avança sense control", avisa.
En l'àmbit domèstic, Tortosa apel·la a la responsabilitat dels veïns. Recomana plantar espècies poc inflamables, mantindre netes parcel·les i jardins i disposar de mitjans bàsics per a sufocar un conat. "Si tots posem de la nostra part, podem reduir molt el risc. No es tracta només de grans polítiques, també de responsabilitat individual", defensa.
Tecnologia enfront dels incendis: útil, però no miraculosa
La innovació tecnològica avança, però no és la panacea. En diferents punts del país ja es proven detectors intel·ligents amb sensors d'infrarojos instal·lats en arbres, capaços d'anticipar canvis de temperatura. "S'està treballant en això, però encara no s'ha estés. De moment es prova en alguns llocs, no està en explotació massiva", explica l'expert.
Els drons també se sumen com a aliats per a vigilar àrees de difícil accés i localitzar focus de risc. "Poden detectar temperatures i localitzar zones de major risc, i això és important", reconeix Tortosa.
Fins i tot així, torna al mateix punt: res substituïx a la prevenció. "Podem tindre la millor tecnologia del món, però si el bosc està brut i abandonat, cremarà igualment. Cap tecnologia servix si no es neteja i es cuida la muntanya", sentència.
En conclusió, l'estiu deixa un mapa de cicatrius: 504 hectàrees arrasades a Teresa de Cofrents, 185 a Ibi, 56 a Villena, a més dels focus d'Artana, Utiel o Llombai. En total, la Comunitat suma 291 hectàrees cremades fins a agost, menys que en 2024 o 2023, però prou per a reobrir el debat.
El missatge d'Antonio Tortosa és clar: la prevenció ha de ser la gran prioritat, i no n'hi ha prou amb confiar en mitjans extraordinaris quan les flames ja avancen. "Els incendis no s'apaguen a l'estiu, s'apaguen a l'hivern", insistix. Una frase que resumix la urgència d'actuar ja, abans que el pròxim estiu torne a repetir-se la mateixa història.