La Generalitat Valenciana ha mobilitzat més de 2.5 milions d'euros entre contractes d'emergència, dotació pressupostària per a ajudes directes i altres accions per a pal·liar els efectes en les zones afectades per la Dana del passat 29 d'octubre. Així és la primera regió de tota Espanya a assumir el major pressupost de tota la història de l'autogovern en una catàstrofe natural sense precedents.
En concret, els ciutadans i empreses afectades han rebut prop de 900 milions d'euros en ajudes directes per a béns de primera necessitat, vehicles sinistrats, ajudes al lloguer o recuperar els seus negocis afectats. En esta ocasió, una tramitació sense paperassa sense precedents que ha sigut tot un exemple en gestionar les ajudes públiques d'una manera ràpida i efectiva.
Cal recordar que la DANA del passat 29 d'octubre arrasà les comarques de l'Horta Sud, l'Hoya de Bunyol, la Ribera Alta i la Plana d'Utiel-Requena, afectant una superfície de 562 quilòmetres quadrats. 229 morts i més de 800.000 persones afectades. 50.000 empreses perjudicades, més de 275.000 treballadors afectats i uns altres 33.000 en ERTO, a més de 34.000 autònoms.
Reconstrucció de tota la xarxa de Metrovalencia afectada i les carreteres autonòmiques
En esta reconstrucció, la Generalitat s'ha encarregat de restaurar tota la comunicació en el menor temps possible. En apenes 10 mesos, es recuperaren tots els servicis i es restablí tota la xarxa de Metrovalencia que es va vore seriosament afectada per la Dana del passat 29 d'octubre.
No obstant això, el Consell ha assumit tota esta reconstrucció a pulmó i assumint més endeutament públic, atés que seguix sent l'autonomia pitjor finançada del país i l'Executiu central no ha flexibilitzat ni donat suport en cap moment a esta fase de la recuperació. Precisament, en este context el Govern valencià seguix sense rebre del Govern central les imprescindibles ajudes a fons perdut per a costejar les tasques de reconstrucció, cosa que obliga l'administració autonòmica a sufragar la recuperació per la via de l'endeutament.
Després de viure la pitjor catàstrofe natural que ha patit la Comunitat Valenciana, el Consell modificà la seua estructura i creà una "Vicepresidència Segona i Conselleria de la Recuperació econòmica i Social". Baix la seua direcció, elaborà el Pla Endavant amb una clara fulla de ruta i un total de 340 iniciatives. De la mateixa manera, impulsà el Pla Director d'Anticipació i Reacció davant Catàstrofes Naturals que permetrà previndre i millorar la resposta davant futurs fenòmens extrems.
La resposta d'educació i sanitat davant la major catàstrofe natural
48.000 alumnes afectats per la Dana reprengueren les classes abans de Nadal i en este curs escolar tots els alumnes han començat les seues classes en els seus propis municipis sense necessitat de trasllats a altres. A les famílies d'eixos alumnes se'ls proporcionà ajudes per a reposar el material escolar i els llibres de text perduts.
En Sanitat, el servici públic es va prestar de forma presencial on es va poder, però també es va fer seguiment telefònic i entrega de medicaments a pacients crònics a domicili. Hui els 57 centres de salut afectats han recuperat la seua activitat.
Els treballadors que veren interromput el seu treball reberen una ajuda de 720 euros exempts de tributació com a complement i els autònoms sense treballadors al seu càrrec reberen de la Generalitat 3.000 euros.
Campanya Prevenció d'Inundacions
La Generalitat Valenciana està redefinint la seua estratègia davant de les inundacions, incidint en la prevenció. Per això, l'administració regional està fent pels municipis de la Comunitat Valenciana una ronda de converses per a conéixer quines són les necessitats de cada u en qüestions d'emergència i seguretat.
En este sentit, s'ha elaborat una guia de recomanacions per a ajuntaments per a la presa de decisions preventives davant de fenòmens meteorològics adversos. I s'ha posat en marxa la "Campanya Prevenció d'Inundacions" per a actualitzar i recordar els procediments d'actuació que han d'aplicar les Administracions Públiques en competències i responsabilitat en la matèria davant d'estes situacions.
Així mateix, la Generalitat ha activat una campanya de sensibilització i de formació en els centres educatius no universitaris en matèria de prevenció en emergències, perquè és important que a la infància i als adolescents se'ls forme en la matèria de prevenció. Això inclou cursos de formació en emergències dirigit al professorat de la Conselleria d'Educació amb l'objectiu de facilitar la implantació del nou Pla de Formació davant d'Emergències de Protecció Civil en els centres educatius no universitaris.
Al mateix temps, la Generalitat implantarà l'anomenat bessó digital, una ferramenta per a simular escenaris de risc davant de possibles fenòmens climàtics extrems que permeta millorar la gestió de les emergències, la planificació preventiva i l'anticipació davant de desastres naturals.
Anticipar futurs desastres naturals
El Govern valencià també ha encarregat a la Xarxa d'Universitats Valencianes la definició d'un marc estratègic per a anticipar, prevenir i respondre eficaçment a desastres naturals i emergències sanitàries. I gràcies a un acord amb l'Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), la Generalitat rebrà dades en temps real procedents de la xarxa d'estacions de mesurament per a desenrotllar models predictius sobre fenòmens meteorològics adversos i per a realitzar un seguiment de l'impacte de la meteorologia en qualsevol tipus d'emergència.
Per últim, cal indicar que les grans obres estructurals i hidràuliques que prevenen els efectes de les riuades són competència del Govern d'Espanya. La canalització dels barrancs del Poio i de la Saleta cap al riu Túria i la construcció de preses a Cheste i Vilamarxant que laminen l'aigua de pluja correspon executar-les al Govern central. El mateix amb el Sistema d'Ajuda a la Decisió, un dispositiu d'alerta primerenca que resulta clau per a minimitzar i anticipar-se als riscos de les inundacions. El Govern va informar en novembre de 2024 que anava a licitar el projecte i en l'actualitat seguim sense el citat sistema, l'únic que segons el mateix Govern, "salva vides". La Confederació de l'Ebre sí que disposa d'este sistema (el cost del qual suposa una inversió de menys de mig milió d'euros), mentre que la Confederació del Xúquer seguix sense comptar amb la seua instal·lació, a pesar de gastar-se més de 6 milions d'euros en reformes de la seua seu a València