La Generalitat Valenciana i l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) han formalitzat un acord per a impulsar un estudi exhaustiu. L'objectiu principal d'esta investigació és avalar l'ús agrícola de la pinyolada fresca, un subproducte que es genera en les almàsseres després de l'extracció de l'oli d'oliva. Esta base científica és crucial per a sol·licitar al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació una modificació normativa que permeta la seua aplicació directa en el camp, sempre sota condicions estrictament controlades.
Ernesto Fernández Pardo, director general de la Indústria i Cadena Agroalimentària, ha emfasitzat la importància d'este projecte. «L'objectiu és avançar amb rigor tècnic perquè les almàsseres puguen comptar amb una solució viable, segura i ajustada a criteris agronòmics i ambientals», ha declarat. Esta col·laboració entre la Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca i l'IVIA ha treballat per a enfortir la base tècnica necessària que permeta defendre davant el Ministeri una regulació més adaptada a la realitat productiva de la Comunitat Valenciana, facilitant així pràctiques d'economia circular en el sector oleícola.
El desafiament de la pinyolada a la Comunitat Valenciana
Actualment, la legislació estatal vigent permet l'ús agrícola de diverses formes de sansa, com el compostat, el dessecat o els efluents d'almàssera. No obstant això, no contempla l'aplicació directa de la sansa humida o fresca en les parcel·les agràries. Esta limitació ha representat un desafiament significatiu per a les almàsseres de la regió.
La Comunitat Valenciana compta amb un total de 138 almàsseres, de les quals aproximadament un centenar són de base cooperativa i de xicoteta dimensió. En un any amb condicions climàtiques normals, estes instal·lacions processen entre 100.000 i 120.000 tones d'oliva. Este procés genera un volum similar de la pinyolada, la gestió del qual ha suposat en moltes ocasions un cost addicional considerable per a les entitats productores.
La pinyolada és el material resultant de l'extracció de l'oli d'oliva mitjançant sistemes de dos fases. Es tracta d'una pasta humida composta per restes de polpa, pell, os i l'aigua pròpia de l'oliva, una vegada que l'oli ha sigut separat. El seu maneig i disposició final han sigut històricament un punt crític per a la rendibilitat de les almàsseres.
Beneficis econòmics i ambientals de l'aplicació directa
Fernández Pardo ha assenyalat que la sansa no ha de ser percebuda únicament com un residu, sinó com un recurs amb un valor agronòmic intrínsec. “La sansa no ha de veure's únicament com un residu, sinó com un recurs amb valor agronòmic que pot tornar al sòl del qual prové, sempre amb garanties tècniques i ambientals”, ha afirmat.
El director general ha subratllat que habilitar la seua aplicació directa en el camp, baix protocols adequats, oferiria múltiples beneficis:
-
Reducció de costos: Disminuiria les despeses de gestió que suporten moltes almàsseres, especialment les de menor grandària.
-
Eixida eficient: Facilitaria una via més eficient per a la disposició d'este subproducte.
-
Sostenibilitat: Reforçaria la sostenibilitat de les explotacions agrícoles en reincorporar nutrients al sòl.
La visió de la Generalitat és clara: «Volem que l'economia circular siga útil per al sector. Això significa buscar solucions que reduïsquen costos, aprofiten recursos propis i mantinguen totes les garanties per als sòls, els cultius i el medi ambient», ha conclòs Fernández Pardo, destacant el compromís amb un model productiu més eficient i respectuós.
Un enfocament científic per a la modificació normativa
La Generalitat ha volgut avançar en una proposta que estiga sòlidament basada en criteris científics. S'ha posat especial atenció en la prevenció de possibles riscos, tals com la fitotoxicitat, la protecció dels sòls i les aigües, i la definició de condicions d'aplicació que siguen adequades i segures.
En este sentit, Fernández Pardo ha insistit en la necessitat d'un treball rigorós. “No es tracta d'improvisar, sinó de treballar amb l'IVIA per a disposar de dades sòlides que permeten plantejar al Ministeri una regulació més adaptada a la realitat de l'olivar valencià”, ha recalcat. Esta línia de treball s'ha dissenyat per a beneficiar especialment les xicotetes almàsseres i cooperatives, que en molts casos han assumit costos elevats per a la retirada, compostatge o tractament d'estos materials, i que ara podrien trobar una solució més econòmica i sostenible.