Després que destrossaren l'exposició "Planificant la diversitat LGTBI+. Art i Cultura" amb pintades en les quals es llegia "no a la degeneració del poble", "ronyosos" o "puters", en el passeig de les Germanies de Gandia, la fiscal especialista en delictes d'odi de València, Susana Gisbert, explica que este tipus de comportaments ja no quedaran impunes. "Els comportaments discriminatoris que no arriben a ser delictes d'odi tindran sancions administratives", anuncia la fiscal.
Fins al moment, este tipus de comportaments que atemptaven contra col·lectius vulnerables i que no arribaven a ser catalogats com a delictes d'odi estaven en "uns llimbs jurídics". "L'única llei en l'àmbit estatal que contemplava totes les sancions era la Llei de l'Esport, per a altres temes havíem de buscar en lleis autonòmiques", detalla la fiscal Susana Gisbert.
No obstant això, a partir d'ara este tipus d'actes que vulneren la dignitat dels col·lectius més vulnerables sí que tindran algun tipus de castic. La fiscal de delictes d'odi de València, Susana Gisbert, detalla que esta novetat "naix de la Llei d'Igualtat de Tracte que es va aprovar en 2022, que és la nostra llei integral per als delictes d'odi".
Fins al dia de hui, este tipus de conductes com pogueren ser les pintades contra el col·lectiu LGTBI+, que no comporten un delicte d'odi, però sí una sanció administrativa, quedaven impunes. Fins que esta setmana s'ha nomenat una autoritat independent, María Teresa Verdugo, que era la fiscal d'avantsala de Màlaga i que ara s'encarregarà d'estos temes.
Conductes discriminatòries sota lupa
La llei posa el focus en comportaments que no sempre constituïxen delictes, però que perpetuen la discriminació. Per exemple, les teràpies de conversió, si no afecten directament una víctima, no serien delicte, però sí que poden sancionar-se administrativament. Gisbert va citar el cas de Carcaixent, on es van repetir tres vegades pintades amb insults com a "marieta de merda". Encara que no inciten directament a la violència, estes accions ara tenen un marc legal clar per a ser sancionades.
Tancant el buit jurídic
Un dels avanços més significatius de la llei és la seua capacitat per a abordar conductes que no complixen el llindar penal, però que generen un mal real. Gisbert va explicar que estes infraccions administratives, com pintades o comentaris discriminatoris, abans mancaven d'un marc unificat. La creació d'una autoritat independent per a supervisar estes sancions garantix que no queden impunes. Esta mesura no sols protegix les víctimes, sinó que també dissuadix als agressors, enviant un missatge clar: la discriminació té conseqüències.
El problema de les denúncies
Malgrat els avanços, continua sent un obstacle les poques denúncies. Segons Gisbert, només un 10% dels delictes d'odi es denuncien, enfront d'un 20-30% en casos de violència de gènere. La vulnerabilitat d'uns certs col·lectius agreuja esta situació: migrants sense papers temen represàlies legals, persones sense llar enfronten barreres pràctiques, i el col·lectiu LGTBI sovint evita denunciar per por de revelar la seua orientació sexual, especialment en entorns laborals. Esta desconfiança cap a les institucions, combinada amb la vulnerabilitat social, perpetua el silenci de les víctimes.
Una crida a la denúncia
Gisbert va fer una crida urgent a les víctimes perquè denuncien els actes discriminatoris. "No denunciar no dona cap solució", va afirmar, destacant que visibilitzar estes conductes és clau per a previndre la seua escalada cap a actes més greus, com la violència física. La Llei d'Igualtat de Tractat empodera a les víctimes en oferir un marc legal clar i accessible, fomentant la confiança en les institucions i promovent una cultura de tolerància zero cap a la discriminació.
Impacte en la protecció de col·lectius vulnerables
La implementació d'esta llei representa un pas crucial per a protegir col·lectius com el LGTBI, migrants i persones afectades per l'aporofòbia. En sancionar tant delictes d'odi com infraccions administratives, la normativa enfortix la seguretat d'estos grups i reforça el compromís d'Espanya amb la igualtat. La labor de la Fiscalia de Sala de Delictes d'Odi, sota el lideratge de Susana Gisbert, està transformant el panorama de la justícia, assegurant que cap forma de discriminació quede sense resposta.