L'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) ha publicat els resultats d'una investigació que aporta evidències sobre la implicació de certes infeccions latents al llarg de la vida, en l'aparició i evolució de la malaltia d'Alzheimer.
L'estudi, publicat en la revista internacional Virulence, s'ha dut a terme mitjançant un disseny de casos i controls en els quals es compararen mostres biològiques i dades clíniques de 79 persones, 44 pacients amb Alzheimer i 35 persones sanes.
L'equip investigador, format pel Grup d'Investigació en Alzheimer (GINEA) i el Grup d'Infecció Greu de l'IIS La Fe, ha avaluat anticossos enfront de múltiples patògens (virus, bacteris, paràsits…), biomarcadors en líquid cefalorraquidi (LCR) i la possible presència de l'ADN d'estos microorganismes en el propi LCR.
Els resultats han mostrat que l'exposició prèvia o latent al citomegalovirus (HCMV) i a la bactèria Chlamydia pneumoniae s'associava de manera independent amb la malaltia d'Alzheimer. Un tercer patogen, Coxiella burnetii, responsable de la febre Q, aparegué relacionat amb una evolució més ràpida de la malaltia.
A més, els pacients que presentaven anticossos enfront dels tres microorganismes (HCMV, Chlamydia pneumoniae i Coxiella burnetii) experimentaren un deteriorament cognitiu més accelerat, juntament amb pitjors resultats en proves neuropsicològiques i alteracions més marcades en els biomarcadors cerebrals característics de l'Alzheimer.
Encara que no es detectaren directament els microorganismes en el líquid cefalorraquidi, els investigadors plantegen que el seu efecte podria deure's a mecanismes immunològics i inflamatoris crònics que, al llarg del temps, acaben danyant el cervell. Segons Víctor García Bustos, autor de l'estudi, “esta hipòtesi encaixa amb l'evidència creixent que la neuroinflamació és un factor clau en la neurodegeneració i reforça la línia d'investigació que explora el paper de les infeccions en la malaltia d'Alzheimer”.
Un estudi de casos i controls compara pacients amb una malaltia i persones sanes per a detectar possibles factors associats. Encara que no permet demostrar causalitat, este tipus d'investigació pot identificar associacions que ajuden a generar noves hipòtesis per a futures investigacions.
Repte mèdic i social
L'Alzheimer afecta aproximadament el 10 % de les persones majors de 65 anys i continua sent un dels principals reptes mèdics i socials. Els investigadors subratllen que este treball no oferix respostes definitives, però sí que obri noves vies d'investigació per a entendre com interactuen l'edat, el sistema immunitari i l'historial d'infeccions en el desenvolupament de la malaltia.
L'estudi ha estat desenvolupat pel Grup d'Investigació en Alzheimer i altres trastorns cognitius (GINEA) i el Grup d'Infecció Greu de l'IIS La Fe. La col·laboració entre equips especialitzats en Neurologia i Infectologia ha permés creuar coneixements i aportar una visió més àmplia sobre els possibles factors implicats en la malaltia. L'estudi ha estat finançat per la Beca Juan Peset Aleixandre de l'Ajuntament de València, promoguda per l'Institut Mèdic Valencià.