El nombre de telefonades rebudes i ateses en el 112 d'Emergències de la Generalitat Valenciana el passat 29 d'octubre va ser similar al d'altres episodis de gota freda i d'alerta roja viscuts anteriorment en la Comunitat Valenciana. Entre les 00.00 i les 19.00 hores d'eixa jornada, el servei d'emergències va gestionar 15.188 trucades, una xifra que supera les 14.374 rebudes en la DANA d'Orihuela del 13 de setembre de 2019 en el mateix interval de temps.
Des de la Generalitat Valenciana han destacat que el 112 va atendre totes les incidències reportades, derivant-les als serveis d'intervenció corresponents. No obstant això, han assenyalat la falta d'informació en temps real per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) sobre els desbordaments de rius i barrancs, la qual cosa va dificultar la coordinació de les emergències.
Els serveis tècnics d'Emergències van actuar en temps real seguint protocols establits i amb mesuraments hidrològics i avisos formals proporcionats per agències estatals. En este sentit, des de la Generalitat han subratllat la importància de les anomenades ciutadanes, que van ser clau per a activar l'operatiu de resposta davant la falta d'informació de la CHJ. Va ser precisament a partir de les 16.00 hores quan es va registrar un increment en els avisos de particulars, la qual cosa va posar de manifest la gravetat de la situació. En localitats com Chiva, on es van superar els 400 litres per metre quadrat enfront de la previsió màxima de 180 litres de l'AEMET, els incidents van ser derivats als consorcis de bombers i altres serveis d'intervenció.
Des de la Generalitat han recordat que la disponibilitat de sistemes d'alerta primerenca hauria permés detectar amb antelació la crescuda de barrancs i minimitzar els riscos d'inundacions. No obstant això, la CHJ, organisme dependent del Ministeri de Transició Ecològica, encara no ha instal·lat este sistema en les conques fluvials de la província de València. El propi Govern central va reconéixer la importància d'este sistema al novembre de 2023, quan la ministra Teresa Ribera va afirmar en el Congrés que l'alerta primerenca "salva vides". No obstant això, els tràmits administratius per a la seua contractació no es van iniciar fins a tres setmanes després de la riuada del 29 d'octubre.
Durant l'emergència, els serveis de la Generalitat, al costat d'altres cossos d'acció, van dur a terme més de 36.000 rescats, malgrat la falta d'informació reconeguda per la CHJ. A més, el Govern central no va adoptar mesures preventives com el tall de l'alta velocitat amb Madrid o de carreteres clau com l'A-3, el by-pass i la pista de Silla.
Quant al barranc del Poyo, la CHJ ha admés que a les 17.40 hores es va produir un increment sobtat del cabal. Les dades d'este augment van estar disponibles en el Centre de Procesament de dades de la Conca entre les 18.00 i les 18.10, però la notificació oficial no es va enviar a Emergències fins a les 18.43 hores, quan el cabal ja aconseguia els 1.686 metres cúbics per segon. Esta falta de comunicació va provocar que el desbordament de la rambla, que ja havia afectat localitats com Paiporta, no fóra tractat en la reunió del CECOPI, malgrat la presència del president de la CHJ, Miguel Polo, i altres tècnics de l'organisme.
Així mateix, la Generalitat ha aclarit que l'avís ÉS-Alert enviat a les 20.11 hores no va ser pel desbordament del barranc del Poyo, sinó pel risc de trencament de la presa de Forata. El missatge es va llançar després de la crida del secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, qui des de Colòmbia va informar la consellera d'Emergències, Salomé Pradas, sobre el possible col·lapse de la presa. La decisió d'emetre l'avís va ser presa pel CECOPI després de l'acord de tots els seus membres i el comité de direcció, format per la consellera i la delegada del Govern, Pilar Bernabé.
Des de la Generalitat insistixen que el CECOPI només pot prendre decisions sobre la base de la informació oficial que rep. En este sentit, qüestionen la falta d'alertes per part de la CHJ, responsable de la vigilància i gestió dels llits. "Si va haver-hi desbordaments perceptibles a partir de les 17.30 hores, per què la CHJ no va activar els mecanismes d'alerta abans que es produïren estos desbordaments?", han assenyalat fonts de l'Executiu valencià.