La província de València torna a mirar cap a l'interior amb preocupació, però també amb una estratègia clara: combatre la despoblació abans que siga irreversible. En diverses comarques, els municipis més menuts han vist com la seua població envellix i com els joves se'n van buscant oportunitats. Hui dia ja són 72 les localitats valencianes considerades en risc de despoblació, una xifra que situa la província en un escenari complex dins de la Comunitat Valenciana, on el total puja a 221 municipis.
La manca de relleu generacional, la fuga de joves a àrees urbanes i la dificultat per a mantindre servicis bàsics han aprofundit les bretxes territorials. En esta lluita contra una realitat que avança des de fa dècades i que exigix respostes urgents per a garantir el seu futur, les administracions estan impulsant noves estratègies per a frenar l'èxode rural, revitalitzar els pobles i garantir que la vida en l'interior seguisca sent viable i atractiva.
La Diputació impulsa noves inversions per a reactivar el territori
La Diputació de València ha fet un pas avant amb l'aprovació de subvencions específiques per a municipis rurals considerats vulnerables. En total, 236.545 euros es distribuiran entre 40 localitats, una injecció que pretén potenciar la creació de productes turístics, preservar infraestructures essencials i mantindre equipaments vinculats tant a l'oci com a l'esport, dos àmbits que la institució provincial identifica com a fonamentals per a generar activitat i atraure visitants.
Les subvencions arriben a pobles dispersos per tota la geografia interior: municipis del Racó d'Ademús com Ademuz, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Torrebaja o Vallanca; enclavaments dels Serrans com Chelva, Calles, Alcubles, Tuéjar o Villar del Arzobispo; i nuclis de la Canal de Navarrés, entre ells Anna, Bicorp o Millars. També, han sigut beneficiades localitats de la Plana d'Utiel-Requena, com Caudete de les Fonts o Villargordo del Cabriel, i municipis de comarques més poblades però amb xicotets nuclis en risc, com La Granja de la Costera, Vallés, Segart o Dos Aigües.
La forqueta econòmica es mou, en la majoria dels casos, aproximadament en els 6.000 euros per localitat, encara que algunes reben quantitats lleugerament inferiors. L'objectiu comú és clar: millorar l'oferta turística, conservar el patrimoni natural i cultural, impulsar l'economia local i facilitar que els veïns, especialment els més joves, troben raons per a romandre en els seus pobles.
La Generalitat reforça el seu paper amb mig milió d'euros
En paral·lel, la Generalitat Valenciana també ha reforçat la seua implicació amb un paquet d'ajudes que supera els 500.000 euros i que es dirigix a una vintena de municipis en risc. El criteri per a la concessió té en compte indicadors com la densitat de població, l'índex d'envelliment, la taxa de creixement vegetatiu o el nombre total d'habitants.
La Vall d’Albaida se situa com el territori més beneficiat. Un total d'onze pobles d'esta comarca - que històricament ha patit la pèrdua contínua d'habitants - han entrat en el repartiment de fons. Quatretonda encapçala el llistat com el municipi amb major quantia assignada, amb 43.916 euros destinats a reforçar projectes estratègics.
El contrast el marca Sempere, el municipi menys poblat de tota la Comunitat Valenciana amb només 29 habitants segons les últimes dades de l'INE, que rep 16.013 euros. Altres pobles com Carrícola, Beniatjar, Rugat o Terrateig també han obtingut ajudes que oscil·len entre els 20.000 i els 25.000 euros, quantitats que busquen assegurar la prestació de servicis bàsics i obrir la porta a noves iniciatives econòmiques.
En La Costera, quatre localitats reben finançament autonòmic, amb La Granja de la Costera com la que aconseguix la major quantia amb 25.276 euros, mentre que Estubeny se situa en l'extrem oposat amb poc més de 18.000 euros. La Canal de Navarrés també concentra una part important d'estes ajudes, amb municipis com Anna, que rep la xifra més elevada dels tres territoris analitzats, amb 49.015 euros. Les assignacions es completen amb Bolbaite, Quesa, Bicorp i Millares, que se situen entre els 26.000 i 44.000 euros.
Altres mesures per a frenar la despoblació
La Comissió de Despoblació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies ha presentat una sèrie de mesures destinades a pal·liar esta problemàtica en les localitats que es troben en risc. Entre les propostes més consolidades es troba la creació d'un finançament estatal estable que done continuïtat als projectes locals, la possibilitat d'oferir incentius econòmics a empleats públics que fixen la seua residència en els pobles i l'aplicació de deduccions en l'IRPF i altres impostos per a qui desenvolupen la seua activitat en l'entorn rural.
A eixe fet s'afig la importància de garantir accés al sistema financer, un aspecte crític en zones on la desaparició d'oficines bancàries ha complicat durant anys l'activitat econòmica quotidiana. Davant d'eixe fet, la Diputació de València ha garantit recentment l'accés als bancs en els municipis amb problemes de demografia gràcies a la instal·lació de caixers automàtics.
Un altre element clau per a frenar la despoblació és el relleu generacional en les explotacions agrícoles i ramaderes. Els programes d'assessorament tècnic, les ajudes a la incorporació de joves agricultors i l'impuls a projectes d'emprenedoria poden convertir-se en eines fonamentals per a assegurar que el camp continue sent una font de riquesa i ocupació. Al mateix temps, el turisme rural ix com una oportunitat estratègica, no solament per a atraure visitants, sinó per a fixar població gràcies a la creació d'allotjaments, rutes, comerços i experiències gastronòmiques lligades als valors del territori.
Amb tot este context, es pot afirmar que la província de València encarà així un repte complex, però no insalvable. El repte de fixar població continua sent enorme, però algunes estratègies ja estan en marxa. Per a molts d'estos pobles, el futur encara està per escriure, i les decisions de hui poden marcar la diferència entre el declivi o una nova etapa de revitalització.