L'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels principals reptes de les administracions públiques, i la província de València està sent escenari d'una bateria d'iniciatives que busquen revertir un mercat tensionat i altament competitiu. Des de compres massives per part del consistori fins a nous PAIs com el del Grau o el de Malilla Sud, tant l'Ajuntament de València com la Generalitat han posat en marxa plans ambiciosos que transformaran el parc públic d'habitatge en els pròxims anys. En este sentit, qualsevol ajuda institucional és poca, ja que l'objectiu primordial hauria de ser garantir l'accés a l'habitatge a preus assequibles a tota la població. Pas a pas.
No obstant això, esta estratègia està començant a traduir-se en xifres concretes. A la ciutat de València s'estan desenvolupant més de 1.000 habitatges de protecció pública sota diferents fórmules, i s'han aprovat operacions en barris com La Torre, Nou Moles o Malilla que sumen més de 360 immobles nous. En paral·lel, municipis com El Puig, Manises o Gandia també veuran ampliada la seua oferta d'habitatge públic amb promocions que superen les 300 unitats. A continuació, repassem què s'està construint, on i amb quins objectius.
València: l'habitatge públic arriba a la perifèria
En els últims mesos, l'Ajuntament de València ha posat en marxa algunes de les operacions més ambicioses de la seua història recent en matèria d'habitatge públic. Una de les més destacades és la compra de 134 pisos en el barri de La Torre, per valor de 6,68 milions d'euros. L'adquisició, mitjançant dret de tanteig, permetrà incorporar aquests immobles al parc municipal de lloguer assequible. Aquesta mesura se suma a l'operació de 2023 en Safranar, on es van sumar altres 131 habitatges públics, consolidant una tendència cap a l'adquisició directa com a resposta estructural al dèficit habitacional.
Al costat d'aquestes compres, el consistori ha apostat per un model de permuta de sòl per obra construïda, que permetrà incorporar edificis d'obra nova al parc públic a canvi de solars municipals en Malilla i Nou Moles. L'operació inclou més de 250 habitatges a construir, a les quals se sumen les ja rebudes per permuta, la qual cosa eleva el total a més de 360 nous habitatges protegits. Aquestes promocions estan destinades a lloguer assequible i s'adjudicaran a persones inscrites en el Registre de Demandants.
A esta estratègia se suma el desenvolupament del PAI de Malilla Sud, impulsat per AUMSA, que preveu la construcció de 113 habitatges de protecció pública sobre una superfície de 35.700 m². A més, ja està en marxa un edifici amb 75 habitatges de protecció pública (HPP) en l'avinguda dels Tarongers, amb un pressupost de 8,5 milions i finalització prevista per a 2026. I, mirant al futur, l'Ajuntament ha presentat el PAI del Grau, que representa el major desenvolupament urbanístic residencial de València. Amb una inversió de 150 milions d'euros, preveu 3.200 nous habitatges, de les quals 780 seran protegides i 300 promogudes directament pel consistori per a lloguer assequible. El pla inclou 160.000 m² de zones verdes, un nou pont cap a Natzaret, un hub tecnològic de 94.000 m² i una reserva de fons per al soterrament de les vies de Serradora, una reivindicació històrica del veïnat.
Així està l'habitatge públic més enllà de la capital
L'estratègia d'ampliació del parc públic d'habitatge no es limita a la capital. La Generalitat Valenciana, a través del Pla Viu, està desenvolupant diverses promocions protegides en municipis clau de l'àrea metropolitana i de la província. Una de les més destacades se situa a Gandia, on l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVha) ha desbloquejat el projecte per a construir 67 habitatges protegits en la zona del Palau de Justícia. La inversió ascendix a 10,5 milions d'euros i compta amb cofinançament de fondos europeus Next Generation.
AL Puig de Santa María, s'alçaran 264 habitatges de protecció pública, distribuïdes en tres solars de titularitat autonòmica. Esta promoció representa un dels majors desenvolupaments en un sol municipi fora de la capital. A Manises, per part seua, es construiran 25 nous habitatges protegits repartits en dues ubicacions. En tots els casos, el 40% dels habitatges estaran destinades a joves menors de 35 anys, com a mesura per a facilitar la seua emancipació i fixar població.
Estes promocions s'executaran sota un model de permuta a canvi d'obra futura, mitjançant el qual les promotores adjudicatàries entregaran part dels habitatges a la Generalitat, que les integrarà al seu parc públic. Este sistema, que ha sigut validat pel Ple del Consell, permet agilitar l'execució d'obres i mobilitzar sòl públic sense recórrer exclusivament a finançament directe. Segons dades del mateix Consell, el Pla Viu ha permés, ja, adjudicar 221 immobles, licitar més de 1.600 habitatges i preveu executar més de 2.000 durant 2025.
Més enllà d'estes xifres, el simbolisme d'estes actuacions també és rellevant. En un context d'encariment sostingut del preu de l'habitatge —València ciutat ha superat els 3.000 €/m², amb pujades interanuals del 19,5% —, iniciatives com estes busquen equilibrar un mercat dominat per la pressió turística i la inversió especulativa. La política habitacional de la Generalitat es complementa, a més, amb reformes normatives, incentius fiscals i línies de crèdit per a joves, que formen part d'una estratègia més àmplia de lluita contra l'exclusió residencial.