En 2025, la Comunitat Valenciana va batre un rècord en el nombre de festejos taurins, en quasi 10.000 celebrats en tot el territori. La província de Castelló encapçala el llistat en més de 5.000 espectacles, seguida per València i Alacant, en tercer lloc.
Una celebració tradicional que cada any reobri el debat públic sobre la seua permanència, marcada per la controvèrsia entorn del benestar animal i per la pèrdua progressiva d'interés entre la societat espanyola —des de 2006 fins a l'actualitat, l'assistència s'ha reduït del 9,8% al 8%—.
La Generalitat Valenciana —amb l'actual presidència del popular Juanfran Pérez Llorca— dona suport obertament la celebració d'estos espectacles taurins i, en els pressupostos de 2024, atorgà una partida de 300.000 euros a la Fundació Bou de Lídia. Un compromís electoral que mantingué l'anterior vicepresident Vicente Barrera, de Vox, i que l'exconseller de Cultura i Educació, José Antonio Rovira —actual conseller d'Economia, Hisenda i Administració Pública— decidí mantindre en 2025.
Així mateix, la Generalitat impulsà en 2024 la creació dels premis ‘Va de Bous’, concebuts per a distingir al món taurí. Uns guardons que s'originaren després que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, eliminara el Premi Nacional de Tauromàquia, creat per l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero en 2011.
En la Comunitat Valenciana, la legislació d'estes activitats se centra especialment en la celebració dels coneguts com a ‘bous al carrer’. I encara que la competència per a autoritzar este tipus de festejos és de la Generalitat, els ajuntaments tenen la facultat de permetre o no la seua celebració, ja que són estos els que deuen remetre una declaració favorable al Govern autonòmic.
Municipis més taurins
D'acord en un estudi de 2023 elaborat per l'ONG AnimaNaturalis i CAS International, els municipis que més despesa pública destinen a este tipus d'activitats taurines, per província, són:
En la província de Castelló: Vall d’Alba, Cabanes i Vila-real. A més, un 94% dels municipis destinen part del seu pressupost local al finançament de festejos taurins.
En la província de València: Puçol, Llíria, Sagunt, Alcàsser i El Puig de Santa Maria. No obstant, el percentatge de municipis que subvencionen estos actes es reduïx a menys de la mitat que en Castelló, situant-se en el 41%.
En la província d'Alacant, els municipis més taurins són Xàbia i Pedreguer. Les localitats alacantines són les menys taurines en número, amb un 26% dels ajuntaments que gasten en ‘bous al carrer’.
Municipis que no permeten ‘bous al carrer’
En el cantó contrari es troben els municipis que, des de 2008 i mitjançant referèndum local, acordaren prohibir la celebració de ‘bous al carrer’ dins del seu terme municipal.
El pioner va ser el consistori de Paterna, que en 2008 va decidir negar-se a celebrar estes festivitats, amb una folgada victòria del ‘no’, que va assolir el 68%.
Així mateix, la capital de la Ribera Baixa, Sueca, decidí en 2016 realitzar un referèndum en què guanyà el ‘no’ a la subvenció d’espectacles taurins en el municipi.
València presenta un cas ambivalent: en juny de 2016 —amb l'alcaldia de Joan Ribó, de Compromís— es prohibí la possibilitat de celebrar ‘bous al carrer’ en les pedanies de la capital. Tanmateix, l'actual alcaldessa popular, María José Catalá, revocà l'acord i retornà la possibilitat de celebrar estos festejos en les pedanies.
En Godella ocorregué un escenari semblant quan, després de huit anys de prohibició, el govern municipal liderat pel PP recuperà la celebració dels ‘bous al carrer’.