El sindicat CSIF ja ha publicat les dades sobre el gasto de les administracions públiques per cada alumne en tot l'Estat. Es tracta d'una radiografia completa del sistema educatiu que ens presenta diversos titulars, especialment el gasto de la nostra Comunitat, que se situa en el lloc número 13 de 19, per darrere de la mitjana espanyola.
El gasto per alumne en la Comunitat es queda en 7.090,56 euros, uns 330 euros menys que la mitjana nacional. Per darrere de la nostra només queden Galícia, Illes Canàries, Andalusia, Madrid, Melilla i, la pitjor posicionada, Castella-la Manxa. La que més gasta per cada alumne és el País Basc, amb 12.639 euros, més de 5.000 euros per damunt de la mitjana nacional i amb una diferència de més de 3.500 euros respecte a la segona, Cantàbria.
Quant al percentatge d'alumnes distribuïts entre centres públics i privats, la Comunitat Valenciana es manté en el bloc central, en un rang d'entre el 66,43% i el 72,95% dels estudiants en centres públics.
No obstant això, la Formació Professional (FP) és, sens dubte, la que més patix els processos de privatització. La Comunitat Valenciana queda en millor situació respecte a la mitjana nacional, amb un 75,22% del seu alumnat en centres públics, quasi deu punts percentuals per damunt de la mitjana nacional.
Menys jóvens sense estudis
Una bona notícia es reflectix en l'últim informe: l'abandó escolar sembla retrocedir. El nombre de jóvens entre 18 i 24 anys sense cap mena d'educació secundària ha caigut fins al 12,98%, amb una millora de tres punts i mig respecte a l'any anterior i de més de 15 punts respecte a 2009, quan tres de cada deu jóvens no disposaven de cap estudi. D'esta manera, ara ens trobem en mínims històrics, si bé encara superem en tres punts la mitjana de la Unió Europea.
No obstant això, es tracta d'uns resultats que no es diferencien tant de la tendència que reflectixen les dades dels últims anys. I és que, entre 2021 i 2024, els resultats mostren un estancament, amb una oscil·lació entre el 14% i el 12% d'abandó escolar. L'objectiu marcat per la Unió Europea busca reduir esta taxa per davall del 9% i, amb l'evolució actual, es preveu que no s'aconseguisca, almenys, a curt termini.
Quant a la Comunitat Valenciana, esta es troba en una pitjor situació, amb una taxa d'abandó escolar del 14,39%, dos punts per damunt de la mitjana nacional. Així mateix, els resultats sobre el nombre de repetidors resulten una miqueta alarmants: el 28% dels alumnes de la Comunitat arriba a 4t d'ESO amb, almenys, un curs repetit.
Interinitat i condicions docents
Altres dades demolidores reflectixen la situació en la qual es troba el professorat espanyol. El més cridaner és el que el sindicat qualifica com “el parany de la interinitat docent”, pràcticament el pilar sobre el qual se sosté el mercat laboral públic de professors i mestres al nostre país.
I és que, hui dia, un 30,2% dels docents en centres públics són interins; és a dir, quasi un de cada tres professors no disposa d'una plaça fixa i esta xifra queda molt per damunt de l'objectiu marcat per la Unió Europea, situat en el 8%.
A això se li suma un altre problema: la pèrdua del poder adquisitiu dels docents. Després de tindre en compte l'evolució de l'IPC, el gasto real per docent ha caigut un 20% respecte a 2009.
Mesures urgents en educació
Arran de tot això, el sindicat exigix més i millors mesures per a corregir les males dades i adaptar-se a les exigències de la UE. Reclamen un nou Estatut Docent que augmente els sous reals i millore les condicions de treball, així com reduir la interinitat al màxim del 8% i establir un topall de l'horari lectiu en 18 hores.
Així mateix, reclamen que augmente la inversió en educació fins a, almenys, un 7% del PIB. D'esta manera, cada comunitat autònoma hauria d'assegurar, com a mínim, un gasto real de 7.421 euros.