Per falta d'eixides laborals, sous baixos i un sistema educatiu que no valora la seua formació, un nombre creixent de professionals de l'educació infantil a la Comunitat Valenciana fa les maletes rumb a Alemanya. Allí els espera una realitat molt diferent: millors condicions, estabilitat i, sobretot, reconeixement.
La història de María Fernanda Mula Ortega, de 30 anys, o de Sandra Caballero de Jorge no és una excepció. Després d'anys treballant en escoles infantils, tant públiques com privades a la seua ciutat, ambdues van decidir sumar-se al programa d'inserció laboral gestionat per l'empresa alemanya Helmeca. Hui, porten més d'un any treballant a Alemanya i, de moment, no es plantegen tornar, "almenys no amb les condicions actuals a Espanya".
"El nostre treball no està ben pagat, no està valorat, i no em sentia reconeguda. Estime el meu treball, però a Espanya no te'l posen fàcil", conta María Fernanda. Un punt de vista que també compartix Sandra: "em vaig desmotivar amb les oposicions, hi havia molt poques places. Em vaig plantejar anar a Irlanda, però em va eixir esta oportunitat a Alemanya, gràcies a Helmeca, i no la vaig desaprofitar. Necessiten gent i a Espanya sobrem. No hi ha oportunitats".
El cas de María Fernanda i de Sandra és similar al d'altres 46 educadores infantils valencianes que ja treballen a Alemanya, distribuïdes entre les ciutats de Múnic i Frankfurt. La majoria són tècniques superiors en Educació Infantil o mestres especialitzades en l'etapa de 0 a 6 anys. Totes han optat pel projecte d'Helmeca, empresa fundada en 2011 que ha gestionat ja l'eixida de més de 1.200 educadors espanyols.
Una formació sense eixida
Malgrat comptar amb titulacions universitàries o cicles superiors, la situació laboral d'estes professionals a Espanya és extremadament precària. Després dels seus estudis, l'única opció realista per a trobar una ocupació estable implica opositar, un procés llarg, difícil i sense garanties.
"Moltes portem anys opositant sense èxit. Hi ha molt poques places i molta competència. Mentrestant, només trobes treballs mal pagats o fora del que vas estudiar", explica María Fernanda.
Este desencantament es repetix entre moltes educadores, qui descobrixen tard que la vocació i la formació no basten en el sistema espanyol. Les poques places, les bosses d'interins saturades i les condicions laborals en escoles privades porten a moltes a buscar alternatives a l'estranger.
"Cada vegada, som més les educadores que estem marxant si volem treballar del nostre. Les oposicions frustren molt. Alguna cosa ha de canviar per a evitar tanta fuga de talent". I és que, com explica Sandra, "no fa falta oposició per a treballar per a l'Estat a Alemanya. Tan sols necessites un nivell d'alemany – que aconseguixes per la formació que t'oferix Helmeca – i després passar una entrevista amb casos pràctics. Al final, necessiten a gent i nosaltres venim amb moltes ganes".
Una altra pedagogia, una altra vida
A Alemanya, el panorama és completament distint. Segons dades d'Helmeca, el país necessita cobrir més de 300.000 places en educació infantil en els pròxims cinc anys. Les ràtios són molt més baixes —en moltes escoles alemanyes hi ha tres educadores per cada 12 xiquets— i es treballa amb metodologies modernes, centrades en el joc i l'experimentació, enfront dels "mètodes antiquats i la sobrecàrrega de fitxes que encara predominen en alguns centres educatius d'Espanya".
"Ací tinc un grup de 12 xiquets i treballem tres persones. A Espanya, vaig estar sola amb 17. És un canvi radical. Per primera vegada sent que puc fer bé el meu treball", relata María Fernanda des de Múnic. Una experiència que també compartix Sandra, que al juny farà dos anys treballant a Alemanya: "ací les classes són més participatives, hi ha més llibertat. No hi ha unitats didàctiques ni programació".
A més, el salari pot ser fins a tres vegades major que a Espanya, amb horaris que inclouen temps dins de la jornada laboral per a preparar classes i reunions amb famílies. Fins i tot les hores extra es compensen o es paguen.
Del descoratjament al reconeixement
María Fernanda no amaga que el primer any va ser dur per l'idioma, però destaca que la formació d'alemany inclosa en el programa d'Helmeca —un curs intensiu de sis mesos— li va permetre superar la barrera inicial. També està cursant actualment el Grau de Magisteri a distància amb l'esperança que, si algun dia torna, siga amb més eines per a optar a un lloc millor a Espanya.
"Trobe molt a faltar a la meua família, però ací em sent valorada. Tant de bo tindre este treball a Alacant", lamenta.
Helmeca destaca que els educadors espanyols són molt benvolguts a Alemanya per la seua formació, la seua vocació i la seua ètica de treball. Moltes escoles infantils fins i tot han aprofitat la seua presència per a introduir l'idioma i la cultura espanyola a les aules.
Un fenomen que creix
La falta d'oportunitats a la Comunitat Valenciana no és un fenomen aïllat. En tota Espanya, centenars d'educadors infantils estan considerant el mateix camí davant la impossibilitat d'exercir la seua professió dignament en el seu propi país. La falta de planificació educativa, l'escassa inversió en primera infància i un model d'oposició desfasat estan provocant una "fugida silenciosa" de talent jove i format.
Mentrestant, Alemanya continua rebent amb els braços oberts a estos professionals que, com María Fernanda o Sandra continuen somiant amb fer el que estimen, encara que siga lluny de casa.