El Corredor Mediterrani s'ha convertit en una de les infraestructures més vigilades d'Espanya. Per a la Comunitat Valenciana, la seua culminació és molt més que una fita tècnica: suposa garantir la competitivitat dels seus ports, la fluïdesa de les seues exportacions i la vertebració del seu territori. L'últim informe semestral del moviment #QuieroCorredor, liderat per l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), torna a situar el focus en el ritme de les obres i en la necessitat de complir els compromisos adquirits pel Ministeri de Transports.
La fotografia que oferix el document mostra avanços indiscutibles en tots els trams, amb licitacions, adjudicacions i obres en execució. Tanmateix, junt a estes llums apareixen també ombres en forma de colls d'ampolla que continuen sense data ferma i comprometen els terminis oficials. L'horitzó de 2026 i 2027 és ambiciós, però el moviment alerta que sense voluntat política real, la meta podria traslladar-se fins a 2030.
La pressió social i empresarial manté viva la reivindicació. Des de fa anys, #VullCorredor recorda que no es tracta només d'una línia ferroviària: és una autopista de competitivitat per a tota l'economia mediterrània i, en especial, per a la Comunitat Valenciana, que concentra bona part del trànsit portuari, industrial i exportador del país.
Situació actual a Castelló, València i Alacant
El balanç de l'informe confirma que a Castelló i València s'avança en la modernització de les infraestructures, tot i que encara amb ritmes desiguals. Entre Tarragona i Castelló continuen les obres per a transformar l'ample ibèric en internacional, la qual cosa permetrà la plena interoperabilitat ferroviària amb Europa. En paral·lel, s'ultimen els treballs per a instal·lar el tercer carril en el tram Castelló–València, mentre s'estudia ja la creació d'una nova plataforma de doble via que done resposta a la creixent demanda de passatgers i mercaderies.
A València capital, el moviment destaca l'inici de les obres del canal d'accés al futur túnel passant, considerat el projecte més decisiu per a superar el coll d'ampolla de l'estació Nord, que encara funciona com a cul-de-sac. La nova estació central seguix en fase d'estudis previs, mentre que la terminal de Font de Sant Lluís avança en la seua construcció juntament amb la connexió amb la fàbrica Ford mitjançant tercer carril.
La província d'Alacant concentra els majors problemes. El trajecte fins a Múrcia arrossega una via única sense electrificar entre Alacant i Sant Isidre, la qual cosa obliga a compartir traçat a Rodalies, alta velocitat i mercaderies. El projecte per a convertir-lo a ample internacional està adjudicat, però encara sense terminis clars d'execució. A això se suma la variant de Torrellano, fonamental per a connectar amb l'aeroport d'Alacant-Elx, que continua sense solució definitiva.
Principals avanços actuals:
-
Obres en marxa a Tarragona–Castelló per a adaptar l'ample internacional.
-
Inici del canal d'accés al túnel passant a València.
-
Adjudicació del tercer carril entre La Encina i el port d'Alacant.
Reivindicacions i el que queda per fer
L'informe semestral de #VullCorredor no es limita a constatar avanços, sinó que insistix a subratllar les tasques pendents. Entre elles figura completar l'ample internacional entre Tarragona i Castelló abans de 2026 i posar en servei el tercer carril Castelló–València en 2025. També es recorda que el canal d'accés al túnel passant a València té com a data límit 2028, mentre que el tram València–La Encina ha d'estar finalitzat en 2026 i el tercer carril cap al port d'Alacant en 2027.
Més enllà dels compromisos ministerials, la plataforma insistix que fan falta decisions valentes. Reclama, per exemple, una nova plataforma de doble via d'alta velocitat entre Castelló i València, així com una línia ferroviària per la costa que connecte directament València i Alacant. També reivindica convertir en doble via d'ample internacional l'actual via única entre La Encina i Alacant, i construir una línia exclusiva per a mercaderies entre Monfort i Múrcia.
Principals exigències empresarials:
-
Nova plataforma de doble via AV entre Castelló i València.
-
Línia ferroviària per la costa entre València i Alacant.
-
Conversió de La Encina–Alacant en doble via d'ample internacional.
-
Línia exclusiva per a mercaderies entre Monfort i Múrcia.
-
Solució immediata a la variant de Torrellano per a connectar amb l'aeroport.
Reptes estratègics i aspiracions de futur
Més enllà de les xifres, l'informe semestral subratlla tres elements estratègics que condicionen el futur del Corredor Mediterrani en la Comunitat Valenciana. El primer és el túnel passant de València, que permetrà superar l'històric cul-de-sac de l'estació Nord i donar fluïdesa a la xarxa ferroviària. Sense este projecte, tota la infraestructura es veuria condicionada per un coll d'ampolla que afecta tant el trànsit de passatgers com el de mercaderies.
El segon gran repte se situa en el nus de La Encina, un punt neuràlgic on confluïxen les línies d'alta velocitat, convencional i de mercaderies. Resoldre la seua capacitat i la seua interoperabilitat és imprescindible perquè la connexió entre València i Alacant funcione de manera efectiva.
Finalment, l'adaptació total a l'ample internacional UIC es presenta com la condició imprescindible perquè la Comunitat Valenciana puga integrar-se plenament en la xarxa transeuropea de transport. Només així els trens que partixen dels seus ports podran arribar sense transbordaments fins a França i la resta d'Europa.
El moviment empresarial insistix que cada retard resta oportunitats. Sectors com el calçat o la ceràmica depenen d'esta infraestructura per a exportar amb rapidesa i reduir costos logístics. I més enllà de l'economia, la ciutadania també reclama una mobilitat més sostenible i vertebrada, que permeta viure a Castelló, treballar a València i tornar en el dia.
El Corredor Mediterrani és, en definitiva, una autopista de competitivitat que la Comunitat Valenciana no pot permetre's perdre. 2026 i 2027 són els fites que marquen el calendari oficial. Però la pressió de la societat civil i empresarial recorda que, si no es complixen, el tren cap a Europa podria allunyar-se fins a 2030.