L'últim informe d'Amnistía Internacional, titulat “Llueve sobre mojado. La DANA: impactos de la crisis climática en un escenario de crisis estructural de vivienda”, posa en relleu una problemàtica que es repetix any rere any en la Comunitat Valenciana: la construcció en zones inundables. L'edificació en estes zones, identificades com d'alt risc, continua posant en escac el dret a l'habitatge i la seguretat de milers de persones.
Segons l'estudi, la creixent freqüència de fenòmens meteorològics extrems, agreujats pel canvi climàtic, no només provoquen danys directes sobre les cases, sinó que també atempten contra l'habitabilitat de les vivendes. La regió mediterrània, i en particular els municipis afectats per la DANA, es troben en la primera línia d'esta amenaça.
La comarca de l’Horta Sud, la que va eixir pitjor parada després de la riuada, ha experimentat des dels anys 60 un procés d'urbanització accelerat i desordenat. De ser un territori majoritàriament agrícola, s'ha transformat en una àrea industrial i de serveis. Sense planificació adequada, esta expansió ha incrementat l'exposició de la població a fenòmens meteorològics extrems.
De fet, les cases més perjudicades per les inundacions van ser les que es localitzaven sobre rambles i barrancs, terrenys històricament vulnerables que es van ocupar sense tindre en compte els riscos associats a la seua morfologia.
Normativa permissiva
L'informe d'Amnistía Internacional assenyala que la normativa espanyola sobre zones inundables, inclosa la valenciana, ha sigut insuficient per a frenar la construcció. Des de 1985 s'ha desenvolupat un marc legal per a regular l'ús del sòl en àrees de risc, i el Reial Decret 638/2016 va permetre edificacions, reparacions o rehabilitacions en zones inundables sempre que es compliren certs requisits.
No obstant això, la llei ha sigut lenta, permissiva i moltes voltes ineficaç. Mentre s'avançava en normatives i regulacions, els municipis afectats seguiren concedint llicències de construcció en àrees vulnerables. Un dels efectes més preocupants de l'edificació en estes àrees és la reducció progressiva de l'espai natural dels rius, limitant la seua capacitat d'absorbir crescudes i augmentant la vulnerabilitat dels assentaments.
I és que, actualment, més de 600.000 persones en la Comunitat Valenciana viuen en zones en algun nivell de risc per inundació, el que representa aproximadament l'11,7% de la població. En la província de València, 15 municipis tenen tots els seus immobles en zones de perill, i en les localitats de Paiporta i Catarroja, les que més morts reportaren durant la DANA, 16.775 vivendes s'encontren exposades a futures inundacions.
Falta d'adaptació al canvi climàtic
L'informe també subratlla la falta d'estratègies d'adaptació al canvi climàtic. La inversió en infraestructures hidràuliques s'ha reduït dràsticament des de 2009, conseqüència dels ajustos pressupostaris derivats de la crisi econòmica. Entre 2006 i 2021, la Generalitat Valenciana va reduir la inversió en estes infraestructures en un 83%, deixant a la regió poc preparada per a esdeveniments extrems.
En addició, l'“urbanisme exprés” ha sigut un altre factor determinant. Els plans de reconstrucció després de la DANA han reconegut que les zones inundades superaren àmpliament les àrees prèviament identificades com d'alt risc en el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). No obstant això, la revisió d'este pla seguix en curs i no s'espera que s'aprovarà fins a abril de 2026. Mentrestant, la població seguix exposada i la construcció en zones de risc continua.
Amnistía Internacional advertix que esta combinació de factors – urbanització desordenada, normativa permissiva, inversió insuficient i retards en la planificació – suposa una amenaça directa al dret a l'habitatge. Les persones que habiten en àrees inundables no sols s'enfronten a la pèrdua de les seues cases davant d'episodis de pluja extrema, sinó també a la reducció de la seua seguretat, benestar i estabilitat econòmica.
I la situació podria empitjorar si no s'adopten mesures urgents. Per este motiu, l'organització proposa reestructurar la normativa urbanística, garantir que les llicències de construcció s'atorguen només en zones segures, reforçar la inversió en infraestructures hidràuliques i actualitzar els mapes de risc amb criteris de canvi climàtic. Sense estes accions, la DANA i fenòmens similars continuaran afectant de manera desproporcionada les poblacions més vulnerables.
Els experts consultats per Amnistía coincidixen en el fet que el problema no és només meteorològic, sinó també social i polític. La pressió per a construir ràpidament, la falta de coordinació entre administracions i la visió a curt termini en matèria d'urbanisme han creat un escenari on l'exposició al risc és elevada i la protecció insuficient. En este context, la prevenció i la planificació urbana responsable es presenten com a ferramentes clau per a garantir que els valencians puguen accedir a una vivenda segura i digna.
En definitiva, l'informe d'Amnistía Internacional posa en evidència que la DANA no sols va revelar la força dels fenòmens naturals, sinó també les deficiències d'un model d'urbanisme que continua privilegiant la construcció ràpida sobre la seguretat de les persones.