El turisme internacional seguix consolidant la Comunitat Valenciana com un dels destins més sòlids de la Mediterrània, però amb una transformació cada volta més evident en el seu model: creix el nombre de visitants, augmenta la despesa mitjana i es diversifiquen les motivacions del viatge, reduint a poc a poc el pes exclusiu del sol i platja.
Així ho reflectix l'últim informe sobre el ‘Perfil del turista internacional que visita la Comunitat Valenciana 2025’, presentat per la consellera de Turisme, Marián Cano, i elaborat per Turisme Comunitat Valenciana a partir de les enquestes Frontur-Egatur de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El document confirma que durant 2025 arribaren a la Comunitat aproximadament 12,4 milions de turistes estrangers, la qual cosa suposa un increment de quasi mig milió de visitants respecte a l'any anterior.
El mercat britànic es manté com el gran protagonista del turisme internacional en la regió. El 24,3 % dels visitants procedix del Regne Unit, que torna a situar-se com el principal país emissor cap a la Comunitat Valenciana. Li seguixen França, amb un 17 %, els Països Baixos amb un 8,2 %, el mercat nòrdic amb un 8,1 % i Alemanya amb un 6,5 %.
Més gasto i nous perfils de viatger
Més enllà del creixement en volum, una de les dades més rellevants de l'informe és l'augment de la despesa mitjana diària del turista internacional. En 2025, cada visitant va gastar de mitjana 140 euros al dia, enfront dels 131,4 euros de l'any anterior, la qual cosa reflectix una evolució positiva cap a un perfil de major capacitat de consum. A més, l'estada mitjana arriba a 9,2 dies, reforçant així la importància del destí dins dels viatges de mitjana i llarga duració.
Este comportament varia notablement segons el motiu del viatge. Els turistes que arriben per faena o negocis són els que presenten una major despesa, arribant als 188 euros diaris, encara que en estades més curtes. També destaquen els visitants que practiquen turisme esportiu, que gasten una mitjana de 176 euros al dia, seguits dels turistes culturals, que arriben als 150 euros diaris. Estes xifres confirmen que els segments alternatius al tradicional sol i platja no només creixen, sinó que a més generen una major rendibilitat.
El canvi de tendència també es percep en les motivacions generals del viatge. Encara que l'oci i les vacances continuen sent majoritaris, el pes del sol i platja es reduïx fins al 43,4 % dels casos, cosa que suposa un descens significatiu respecte a exercicis anteriors. Per primera vegada, este producte deixa de concentrar més de la mitat dels viatges.
Quant a les activitats que realitzen els turistes durant la seua estada, el gaudi de les platges continua sent l'opció més estesa, però ja no és l'única referència. Les compres, la visita a ciutats, la gastronomia i l'oci urbà formen part cada volta més de l'experiència del visitant, que busca una oferta més variada. A més, s'observa un increment clar de l'interés per les activitats esportives i per l'assistència a espectacles culturals.
El mode d'accés també confirma la forta dependència del transport aeri, ja que més del 80 % dels turistes internacionals arriben a la Comunitat Valenciana a través dels seus aeroports, mentre que una minoria ho fa per carretera. Quant a l'allotjament, l'hotel seguix sent l'opció principal, encara que el lloguer de vivendes turístiques guanya terreny i ja concentra quasi una cinquena part de les estades.
Els principals destins turístics
L'informe detalla diferències significatives entre els principals destins turístics de la Comunitat. En la ciutat de València, el turisme internacional seguix creixent en volum i rendibilitat, en un gasto mig diari que ascendix a 163,3 euros, encara que en estades un poc més curtes. La capital es consolida com un destí urbà i internacional, en un perfil cada volta més allunyat del turisme exclusivament vacacional i més vinculat a la cultura, les compres i l'experiència de ciutat.
En el cas de Benidorm, el model seguix sent clarament vacacional, amb un gasto mig diari que arriba als 184,8 euros, un dels més alts de l'autonomia. Encara que el nombre de visitants baixa lleugerament, la ciutat manté la seua fortalesa com a destí especialitzat en oci i sol i platja, amb una altíssima fidelitat del mercat britànic.
Per la seua banda, la província d'Alacant continua sent el gran motor turístic en termes de volum, amb 8,45 milions de visitants estrangers en 2025. No obstant això, també comença a mostrar signes de diversificació, amb un lleuger descens del pes del sol i platja i un creixement progressiu del turisme cultural.
La província de València és la que més clarament reflectix este canvi de model. El turisme cultural ja representa el 70,1 % de les motivacions d'oci, molt per damunt del sol i platja, que se situa en el 21 %. A més, la despesa mitjana diària augmenta fins als 153,7 euros. En el cas de Castelló, encara que el volum de turistes descendix lleugerament, la despesa mitjana diària augmenta fins als 105 euros i l'estada mitjana es convertix en la més llarga de tota la Comunitat, en 12,4 dies. També ací s'observa el mateix patró de transformació.
En conjunt, les dades dibuixen una Comunitat Valenciana que evoluciona cap a un model turístic més equilibrat, en què el visitant no només busca costa i descans, sinó també urbanisme, cultura, gastronomia i activitats experiencials. Un canvi que no substituïx el model tradicional, però que sí que el complementa i el reforça, obrint la porta a un turisme més rendible, més divers i menys estacional.