La Comunitat Valenciana es prepara per a un escenari de forta conflictivitat educativa després de la convocatòria d'una vaga indefinida a partir de l'11 de maig de 2026 per part de la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià (CADPV) i els principals sindicats del sector, entre ells STEPV, CCOO i UGT, juntament amb altres organitzacions com CGT o CNT. La decisió arriba després de mesos de negociació amb la Conselleria d'Educació, que, segons els convocants, no ha acceptat les principals reivindicacions del professorat.
El punt d'inflexió se situa en el rebuig de la consellera d'Educació, Carmen Ortí, a assumir el paquet de demandes presentat pel sector, un document unitari que recull 40 mesures estructurades en huit grans blocs. Els sindicats interpreten esta negativa com el tancament de la via negociadora, la qual cosa ha portat a registrar oficialment la vaga indefinida a partir de l'11 de maig.
El conflicte s'emmarca en un discurs més ampli sobre l'estat de l'educació pública, que les organitzacions signants descriuen com un procés prolongat de deteriorament. Segons la seua anàlisi, no es tracta únicament de millores laborals, sinó d'un problema estructural que afecta el model educatiu en el seu conjunt.
Ràtios, plantilles i salaris: les principals demandes del professorat
Un dels eixos centrals del conflicte és la reducció de les ràtios en les aules. Actualment, els grups poden arribar als 25 alumnes en Infantil i Primària i fins a 30 en ESO, xifres que el professorat considera excessives. La proposta sindical planteja baixar a 15 alumnes en Infantil i Primària i a 20 en Secundària i Batxillerat, amb l'objectiu de millorar l'atenció individualitzada i la qualitat educativa.
Juntament amb això, es reclama un increment de plantilles amb la creació de 2.000 noves places docents, a més del reforç del personal especialitzat en atenció a la diversitat i necessitats educatives especials. El col·lectiu insistix que l'actual càrrega de treball és difícil de sostenir sense un augment de recursos humans.
En el pla econòmic, el conflicte s'intensifica per la pèrdua de poder adquisitiu. Els sindicats denuncien que el professorat valencià es troba entre els pitjors remunerats de l'Estat i que la part autonòmica del salari no s'ha actualitzat en 19 anys. Per això, exigixen una recuperació progressiva del 20% del poder adquisitiu perdut, la revisió anual conforme a l'IPC i la recuperació de determinats drets salarials per al personal interí, com el cobrament de l'estiu sota condicions específiques.
Infraestructures, burocràcia i model educatiu en disputa
El tercer bloc de reivindicacions se centra en les condicions estructurals del sistema educatiu. El professorat reclama un pla d'adequació climàtica dels centres escolars per a fer front a les temperatures extremes que afecten cada any al desenvolupament de les classes. També s'exigix la millora d'infraestructures, la finalització de projectes com el pla Edificant i l'acceleració de la reconstrucció de centres danyats per fenòmens meteorològics recents.
Un altre dels punts destacats és la reducció de la burocràcia. Els docents denuncien que una part significativa del seu temps es destina a tràmits administratius repetitius, la qual cosa resta hores a l'ensenyament directe. La proposta inclou simplificar procediments, eliminar informes duplicats i avançar cap a una digitalització més eficient, prenent com a referència models d'altres comunitats autònomes.
L'acord unitari també incorpora un component educatiu i cultural. Els col·lectius signants defenen un model lingüístic que garantisca la competència plurilingüe i situe el valencià com a llengua de cohesió social. A més, exigixen la retirada de mesures que consideren restrictives respecte a la presència d'autors catalans i balears en el currículum, la qual cosa ha afegit una dimensió política al conflicte.
Mobilització social i compte arrere cap a la vaga indefinida
La gran novetat del conflicte no es troba únicament en la convocatòria de la vaga indefinida, sinó en l'estratègia de mobilització prèvia que està articulant el moviment docent. La CADPV ha impulsat una agenda d'accions coordinades en desenes de municipis de la Comunitat Valenciana per a reforçar el suport social i preparar el terreny abans de l'11 de maig.
El 7 de maig s'ha fixat com una data clau dins d'esta estratègia. Eixe dia se celebrarà una jornada de lluita i convivència educativa en 14 municipis, amb activitats simultànies en centres de localitats com València, Alacant, Elx, Gandia, Castelló o Xàtiva. El programa inclou xarrades informatives sobre les reivindicacions, tallers de creació artística, espais de poesia, elaboració de pancartes, concerts i trobades comunitàries.
L'objectiu declarat d'estes jornades és mostrar la força i la unitat del moviment docent, però també implicar directament la comunitat educativa en el seu conjunt. Professors, alumnat i famílies estan cridats a participar en estes activitats, que es plantegen com a espais oberts de debat i convivència en defensa de l'educació pública.
En paral·lel, s'estan organitzant tancaments i trobades comarcals, com el de l'Horta Nord, a l'IES Francesc Badia de Foios, on se celebraran assemblees, taules informatives i activitats lúdiques per a explicar els motius de la vaga i resoldre dubtes sobre el seu desenvolupament. Estes trobades busquen consolidar una xarxa de suport territorial que reforce la convocatòria de vaga indefinida.
Els col·lectius convocants insistixen que la situació actual en els centres educatius és límit: aules amb ràtios elevades, sobrecàrrega burocràtica, falta de substitucions immediates, infraestructures insuficients i dificultats creixents per a atendre la diversitat de l'alumnat. A això se suma, segons denuncien, una pèrdua acumulada de poder adquisitiu i un creixent desgast professional.
Serveis mínims: Educació blinda als professors de Batxillerat
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha remés a les organitzacions sindicals la seua proposta de serveis mínims davant la vaga indefinida, i una de les disposicions més destacades de la Conselleria ha sigut la proposta que el professorat que impartix classes en segon de Batxillerat complisca la totalitat del seu horari lectiu. Esta decisió ha sigut presa amb el propòsit fonamental de garantir que els estudiants d'este nivell puguen ser avaluats i qualificats de manera adequada, un pas crucial per al seu posterior accés a l'EBAU (Avaluació per a l'Accés a la Universitat).
La resta de serveis mínims quedaria així:
- En tots els centres públics dependents de la Generalitat, s'ha garantit la presència d'una persona responsable de l'equip directiu, la funció del qual ha sigut exclosa d'activitats lectives.
- Per als centres públics d'Educació Infantil i Primària, s'ha fixat l'assistència d'un professor o professora per etapa educativa, amb un mínim d'un per cada quatre unitats.
- En els centres d'Educació Infantil, s'ha determinat la presència de dos o tres educadors o educadores d'educació infantil, depenent del nombre d'unitats (fins a cinc o més de cinc unitats, respectivament).
- Els centres específics d'Educació Especial comptaran amb dos educadors o educadores d'educació especial per cada cinc unitats.
- En els centres que impartixen ESO, Batxillerat, Formació Professional, ensenyament d'idiomes i ensenyaments artístics, s'ha establit la presència d'un professor o professora per etapa educativa, amb un mínim d'un per cada deu unitats.
- Per als centres amb internat, a més dels serveis ja esmentats segons la seua tipologia, s'han previst els serveis propis dels dies festius per a atendre els alumnes residents.
En este context, la vaga indefinida de l'11 de maig es presenta com un punt d'inflexió. Més enllà de la negociació institucional, el conflicte s'ha traslladat al terreny de la mobilització social, on el professorat busca ampliar el seu suport i pressionar per a reobrir el diàleg amb la Conselleria d'Educació. El desenllaç, per ara, continua obert i dependrà tant de la resposta política com del seguiment que aconseguisca la convocatòria en els centres educatius valencians.