La província de València afronta des de fa dècades un fenomen que avança i condiciona el futur: la despoblació de les seues comarques de l'interior. Municipis menuts, envellits i amb serveis limitats s'enfronten a un risc real de desaparició. Així ho demostren les dades extretes de l'estudi 'La despoblación en la Comunitat Valenciana. Caracterización. Valencia y Alicante', elaborat per la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana.
Les causes d'esta despoblació són estructurals. D'una banda, les limitacions econòmiques de territoris basats en sectors tradicionals poc competitius i amb escàs relleu generacional. D'altra, la precarietat de serveis en sanitat, educació, transport o connectivitat digital, que empeny les noves generacions a traslladar-se a les ciutats. Així, el problema no es reduïx sols a la pèrdua d'habitants, sinó també al seu perfil, ja que es tracta de poblacions molt envellides.
Això se suma a una crisi social marcada pel mercat laboral precari, la falta d'emprenedoria, la escassa innovació empresarial i l'absència de lideratges locals. A més, la dependència dels entorns urbans accentua les diferències, mentre les ciutats són percebudes com a dinàmiques i generadores d'oportunitats, els territoris rurals queden relegats a proveïdors de recursos naturals.
Front a este escenari, la Generalitat ha dissenyat l'Estrategia Avant 2030, un pla que perseguix fixar població en el territori a través de dos eixos fonamentals: reforçar el sentiment de pertinença, sobretot entre els joves, i fomentar un major coneixement dels recursos i possibilitats que oferixen estes comarques.
El Racó d'Ademús, la comarca més despoblada
Si hi ha un territori que simbolitza este fenomen, és el Racó d'Ademús, aïllat geogràficament i amb una població en continu descens des de principis del segle XX. Els seus set municipis a penes sumen poc més de 2.000 habitants, amb Ademús (1.004) com a nucli principal. Pobla de Sant Miquel, amb 51 veïns, és un dels exemples més extrems.
Quasi el 40% dels residents són majors de 65 anys, cosa que reflectix un clar desequilibri generacional. La falta de serveis públics és un altre factor crític, ja que sols existix un centre d'atenció primària a Ademús i sis centres escolars, amb la secundària concentrada a la capital. El transport públic a penes es sosté amb tres línies d'autobús.
Com a alternativa, el territori aposta pel turisme de natura i cultural, amb paisatges únics i patrimoni històric que comencen a atraure visitants. No obstant això, la viabilitat a llarg termini depén de polítiques estables de suport.
Una situació similar s'observa a Els Serrans, on la densitat de població a penes arriba als 12 habitants per quilòmetre quadrat. Més de la meitat dels veïns es concentra en quatre municipis: Villar del Arzobispo (3.775), Pedralba (3.124), Chelva (1.677) i Tuéjar (1.233), mentre que la resta no superen els 1.000 habitants.
L'envelliment és especialment acusat, amb una quarta part de la població per damunt dels 75 anys. El turisme, encara incipient, s'orienta cap al patrimoni cultural, els paisatges naturals, la gastronomia i projectes innovadors com la Reserva de la Biosfera de l'Alt Túria.
La Canal de Navarrés també mostra xifres preocupants, amb una densitat de sols 22 habitants per quilòmetre quadrat. No obstant això, ha aconseguit consolidar un model turístic singular, basat en els paisatges vinculats a l'aigua i en una oferta cultural i natural diversa. Municipis com Navarrés i Anna mantenen un cert pes poblacional, mentre altres com Millares o Quesa es troben en una situació molt més vulnerable.
Crescuda desigual
La Plana d'Utiel-Requena constituïx un cas diferent. No presenta xifres de despoblació tan extremes en termes absoluts, però sí un fort desequilibri intern. El 85% dels habitants de la comarca residixen a Requena i Utiel, mentre que la resta de municipis porten dècades perdent població.
L'envelliment també és significatiu, amb més del 32% de majors de 70 anys. Com a contrapès, la comarca ha aconseguit articular una marca turística potent, coneguda com Tierra Bobal, vinculada a l'enoturisme, la gastronomia, les rutes i el patrimoni cultural, cosa que ha permés crear una referència en el turisme d'interior valencià.
El Vall de Cofrents-Aiora compartix els mateixos problemes. En els últims vint anys la seua població s'ha reduït en un 10%, i més del 40% dels veïns superen els 65 anys. Aiora és el nucli principal, amb un poc més de 5.200 habitants, mentre altres municipis com Zarra o Teresa de Cofrents a penes superen el mig miler.
En este cas, el turisme s'ha convertit en una carta clau amb el Balneari de Cofrents, la ruta navegable pel riu Xúquer, la xarxa de senders i el patrimoni cultural han impulsat l'arribada de visitants i un cert dinamisme econòmic.
Altres zones en risc
Més enllà d'estes comarques, la despoblació també afecta municipis concrets d'altres zones de la província. Al Camp de Morvedre, Segart a penes compta amb 167 veïns. Al Camp de Túria, Gàtova roça els 430 habitants, amb un terç de la seua població major de 65 anys. A la Foia de Bunyol-Chiva, Dos Aguas es queda en 338, mentre que Yàtova supera els 2.200, encara que bona part correspon a segones residències.
A la Ribera Alta, Sellent destaca amb una edat mitjana de 50 anys, la més elevada de la comarca. A la Safor, Almisserà, Castellonet de la Conquesta i Llocnou de Sant Jeroni es troben entre els més vulnerables. A la Costera, Estubeny, Torrella o Vallés no arriben als 200 veïns. I a la Vall d'Albaida la situació és encara més preocupant: onze municipis presenten risc de despoblació, amb Sempere com a exemple extrem, ja que és el municipi menys poblat de tota la Comunitat Valenciana, amb tan sols 29 habitants.
La despoblació és, en definitiva, un dels grans desafiaments de la província de València. Si no s'apliquen mesures eficaces i sostingudes, comarques senceres corren el risc de perdre bona part del seu teixit social i econòmic.