Els col·legis i instituts de tota Espanya donen des d'este dijous 16 d'abril un pas decisiu cap a un model alimentari més saludable. A partir de hui, queda completament prohibida la venda de begudes ensucrades i brioixeria industrial en màquines expenedores i cafeteries escolars, després de complir-se el termini de 12 mesos per a l'entrada en vigor del Reial Decret de Menjadors Escolars Saludables i Sostenibles.
La mesura afecta a tots els centres educatius (tant públics com concertats i privats) i suposa un canvi profund en l'oferta alimentària disponible durant la jornada escolar. L'objectiu és clar: millorar els hàbits d'alimentació de xiquets i adolescents i reduir el consum de productes amb alt contingut en sucres, greixos saturats i sal.
El decret no només elimina determinats productes, sinó que establix criteris nutricionals estrictes. A partir d'ara, els aliments i begudes que s'oferisquen en màquines expenedores o cafeteries no podran superar les 200 quilocalories per unitat, i únicament un 10% d'eixe contingut energètic podrà procedir de grasses saturades o sucres afegits o lliures. A més, es prohibix la venda de productes en alts nivells de cafeïna, fixant el límit en 15 mil·ligrams per cada 100 mil·lilitres.
Més protagonisme per a la dieta mediterrània
El nou marc normatiu aposta decididament per reforçar la dieta mediterrània en l'entorn escolar. Les cafeteries hauran de prioritzar aliments d'origen vegetal com fruites, llegums i cereals (preferiblement integrals), a més de fruita seca. També es contempla un consum moderat de proteïnes d'origen animal, amb presència de peix, ous, làctics i carns, prioritzant les d'au i conill enfront d'altres opcions.
Un altre dels pilars del decret és garantir l'accés a l'aigua potable gratuïta. Els centres deuran instal·lar fonts en espais comuns i d'esbarjo, correctament senyalitzades i disponibles durant tota la jornada escolar, incloent-hi activitats extraescolars. En els menjadors, es deuran col·locar gerres d'aigua en les taules.
De dilluns a divendres, els primers plats hauran d'incloure hortalisses i llegums entre una i dos voltes per setmana, mentre que la pasta i l'arròs se serviran una volta setmanalment. En els segons plats, el peix tindrà un paper destacat, amb una presència d'una a tres voltes per setmana, seguit dels ous, que s'oferiran entre una i dos voltes.
La carn quedarà limitada a un màxim de tres racions setmanals, amb restriccions addicionals per a la carn roja i la carn processada. A més, els plats basats en proteïnes vegetals podran servir-se entre una i cinc vegades per setmana. Quant a les guarnicions, es prioritzaran les ensalades, mentre que les creïlles fregides i altres opcions similars quedaran limitades. Per a les postres, la fruita serà la protagonista, deixant altres alternatives com el iogurt o el formatge fresc per a una única ocasió setmanal.
A més, el pa integral haurà de servir-se almenys dos voltes per setmana, i tant l'arròs com la pasta seran integrals en quatre ocasions al mes. Les fritures es limitaran a una ració setmanal i els plats precuinats, com pizzes o croquetes, només podran aparéixer una volta al mes. L'aigua serà l'única beguda permesa en els menjadors.
Crítiques al nou decret
Pese a l'avanç que suposa esta normativa, diverses organitzacions socials, educatives i agràries consideren que es queda curta en alguns aspectes clau. Més de 100 entitats s'han sumat en els últims dies al manifest de la campanya “Escoles que saben”, que ja compta amb prop de 1.000 firmes, reclamant una transformació més profunda del model de menjadors escolars.
Estes organitzacions posen el focus en la compra pública d'aliments, un àmbit que mou cada any centenars de milions d'euros i que afecta directament a més d'1,2 milions d'alumnes que utilitzen diàriament el servici de menjador en centres públics a Espanya.
Entitats com el Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI) i Mundubat consideren que el decret té una “ambició limitada”, ja que establix un percentatge reduït de productes ecològics i no garantix l'entrada de xicotets productors locals en el sistema de proveïment. També critiquen que el preu continue sent el factor predominant en l'adjudicació de contractes, la qual cosa, a juí seu, afavorix a grans empreses en detriment de l'agricultura de proximitat.
Entre les seues propostes, plantegen reduir el pes del preu en les licitacions a un màxim del 20% i prioritzar criteris com la qualitat nutricional, la sostenibilitat o l'impacte social. També reclamen millorar la logística i distribució per a facilitar la participació de xicotets productors, així com adaptar l'oferta a la producció local i de temporada.