El brot d'hantavirus detectat en el creuer MV Hondius amb destí a les Canàries sota supervisió internacional ha activat la preocupació ciutadana. La pregunta que sobrevola a València és directa: pot arribar ací el virus o generar un risc per a la població? Tant els organismes internacionals com les autoritats sanitàries espanyoles coincidixen en un missatge central: la Comunitat Valenciana no afronta cap risc afegit.
El vaixell, de bandera neerlandesa, serà rebut a les Canàries en coordinació amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS) després que s'activaren els protocols de vigilància i control. La decisió respon a criteris humanitaris i sanitaris, però no implica que el virus puga estendre's a territori peninsular.
L'hantavirus és una infecció poc freqüent i molt lligada a rosegadors silvestres. La via habitual de contagi és la inhalació de partícules contaminades per orina, femta o saliva d'estos animals, especialment en espais tancats o mal ventilats. També, poden produir-se infeccions per mossegades o contacte amb superfícies contaminades.
Així, la transmissió entre persones és excepcional. Segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, els hantavirus presents en Europa tenen un percentatge molt baix de contagi d'humà a humà, i els casos documentats de transmissió interpersonal es limiten pràcticament al virus Andes, detectat en zones concretes de Sud-amèrica.
Una valenciana a bord
Entre els passatgers es troba l'oceanògrafa valenciana Aitana Forcén‑Vázquez, investigadora i guia polar amb àmplia trajectòria internacional. Fonts del seu entorn han confirmat a EFE que forma part del grup de catorze espanyols que viatgen en l'embarcació, on s'han registrat tres defuncions durant la travessia per l'Atlàntic Sud.
El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha assegurat que la tripulant valenciana es troba bé. La Generalitat manté contacte permanent amb el Ministeri de Sanitat i amb la direcció general de Salut Pública per a seguir l'evolució del cas.
Què hauria de passar perquè hi haguera risc a València?
Perquè l'hantavirus suposara un perill real a la Comunitat Valenciana hauria de donar-se un escenari molt concret: exposició directa a rosegadors infectats, neteja d'espais tancats amb excrements secs, contacte amb partícules contaminades en magatzems, cases de camp o coberts.
L'hantavirus pot causar quadres greus, però el seu comportament epidemiològic és molt diferent del de virus com la grip o el coronavirus. No es propaga en ciutats, no circula per l'aire en espais oberts i no es transmet per contacte casual entre persones.
Per això, el brot de l'Hondius requerix vigilància, però no altera el risc a València. La recomanació per a la població és senzilla: mantindre's informada, evitar alarmismes i recordar que la prevenció passa per evitar l'exposició a rosegadors, no per canvis en la vida quotidiana.