Segurament ja els hauràs vist i, si no, fes-te un volt per la ciutat i, en res que tragues el cap per les noves urbanitzacions, a l'instant et toparàs amb alguna. Són blanques i negres i estan envaint l'arquitectura de les capitals espanyoles. I és que esta és la seua peculiaritat: és igual on estigues, tots els edificis zebra són exactament iguals.
El bloc d'edificis zebra són aquelles construccions que s'instal·len en les noves urbanitzacions als afores de les ciutats. De ratlles blanques i negres, sense cap tret que sobreïsca en el seu estil, senzilles, amb poca ànima i poca personalitat.
El seu funcionament és semblant al d'una franquícia: les decisions més rellevants en l'estructura, estil, materials i altres ja venen determinades abans de la seua construcció. Però no únicament les qüestions més generals; cada detall, com els colors, els buits de les finestres o el tipus de coberta, són dirigits des de les promotores.
Els qui ho critiquen coincidixen en un mateix aspecte: es tracta d'una arquitectura que no s'adapta a l'entorn. Pel costat contrari, els seus defensors argumenten que, donada el malson encara present de la crisi immobiliària i els retards donats per les preferències individuals dels arquitectes, estos edificis acurten els terminis i fomenten la vida comunitària.
De fet, una de les característiques d'estos edificis zebra és això últim: les diferents instal·lacions comunes, com a piscines compartides, halls oberts i recintes esportius. Encara que n'hi ha de tota mena, segons preu i ubicació.
No obstant això, la qüestió va més enllà de les instal·lacions, ja que existixen vivendes de més de dos milions d'euros i altres de lloguer social dins d'estos edificis. La crítica més recurrent incidix en la qualitat dels materials de construcció i, especialment, en la capacitat d'estos per a adaptar-se a les condicions de l'entorn.
Així mateix, com explica Carlos Lospitao des del portal Idealista: “convertix al carrer en un espai buit i trasllada la vida comunitària a l'interior de les urbanitzacions”.
Un fenomen urbanístic que ja aterrat a València
A Espanya ja es comptabilitzen més de 1.000 edificis zebra. I és que ara envaïxen les avingudes de València: ja s'han albirat alguns prop de Pont d'Assot. Quatre Carreres i la nova Malilla.
Es tracta de l'èxit d'un estil buit, d'una pèrdua absoluta de la personalitat urbanística. No fes valdre l'ofici de l'arquitecte i el seu treball queda sumit únicament a uns mandats administratius.
Tot això té a veure amb les lleis sobre urbanisme a Espanya; al nostre país estes regulen qüestions com l'altura o l'edificabilitat, però no detallen la seua integració amb l'entorn.