El sistema de dependència d'una comunitat autònoma és essencial per a mantindre una societat en la qual es protegisca les persones més vulnerables. Mitjançant un finançament públic, les administracions busquen garantir un mínim de protecció. Les competències que conformen este sistema són:
- Servicis professionals
- L'ajuda a domicili
- La teleassistència
- Els centres de dia i de nit
- L'atenció residencial
- Prestacions econòmiques per a cures en l'entorn personal i suport a cuidadors no professionals
- Prestacions d'assistència personal
La llei actual funciona mitjançant un sistema de finançament i cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes. És, especialment ací, on ocorren els conflictes entre administracions.
Este sistema de cobertura —creat durant la legislatura del socialista Zapatero— va ser el punt de mira de l'oposició durant els governs autonòmics populars previs al Botànic. Més tard, les retallades durant el govern de Rajoy en el pressupost d'este sistema van reduir el nombre de beneficiaris en 400.000 espanyols.
En l'actualitat, el Govern de la Generalitat, liderat pel popular Pérez Llorca, acusa el Govern central de no complir amb els pactes: mantindre un deute superior als 4.000 milions d'euros amb la Generalitat en matèria de dependència. Elena Bastidas, portaveu de Servicis Socials del Partit Popular en Les Corts, assenyala a l'Executiu central com el responsable de les deficiències per no cofinançar el 50%. Bastidas afirma que la Generalitat ha assumit, fins ara, el 80%.
Durant 2024, l'aportació total en dependència en la Comunitat Valenciana per part de l'Estat va ser de 1.391,5 milions d'euros, uns 378 milions més que l'any 2021. No obstant això, la valenciana és la quarta comunitat per davall de la mitjana nacional en inversió estatal, amb 7 punts percentuals menys.
L'homònima socialista, Victoria Garrido, per contra, denúncia un augment dels expedients pendents de valoració —un increment del 33% respecte a l'any anterior—, al que se sumen els retards en la seua tramitació. Malgrat tindre reconeguts els requisits necessaris per a ser beneficiari de prestacions, estes no es reben dins dels terminis establits.
No obstant això, l'Executiu valencià defén que els retards es vinculen als tràmits als ajuntaments, unes demores que, segons Bastidas, condicionen les resolucions.
En 2025, en la Comunitat Valenciana existixen 83.185 sol·licituds sense respondre —un 15% del total nacional—, amb 1.467 persones que van morir durant estos terminis d'espera sense rebre resposta a les seues sol·licituds.
A estes xifres se sumen, segons dades del XXV Dictamen de l'Observatori Estatal de la Dependència, els registrats l'any 2024: un total de 3.406 persones que van morir mentres esperaven rebre contestació.
Així mateix, el PPCV (Partit Popular de la Comunitat Valenciana) fa gala d'una inversió rècord —amb 1.391 milions d'euros en 2024—, un increment del gasto amb una aportació majoritària de l'administració autonòmica. En 2025 anunciaven una reducció del 11,35% de la llista d'espera, que situa el total en 12.713 persones, unes 1.600 menys que l'any anterior.
Polèmica sobre el mètode de comptabilització
El sindicat UGT va denunciar a l'abril de 2025 que les llistes d'espera no reflectixen la realitat de la situació. Acusen el Consell d'ocultar prop de 12.000 expedients. “Fins que no es validen els expedients, no formen part de la llista d'espera”.
UGT acusa el Partit Popular de maquillar els resultats a fi de justificar noves privatitzacions. I és que, amb la modificació de la normativa a través de la Llei 6/2024, s'obri la porta a estos processos de desregulació.