El creixement del turisme en la província de València està generant transformacions significatives en el mercat de l'habitatge. El lent augment de l'oferta hotelera ha provocat un increment dels preus de les habitacions, cosa que desvia part de la demanda turística cap als apartaments turístics i les plataformes d'hostalatge col·laboratiu.
En 2025, d'acord amb les dades de l'informe elaborat per Cambra València, la província compta amb 19.413 places hoteleres de categoria igual o inferior a tres estreles i 21.308 places de quatre estreles o superior. Durant els dos últims anys, les places hoteleres de tres estreles han disminuït un 1 %, fins a situar-se en 11.209, mentre que les de quatre estreles són les que més han crescut. No obstant això, este increment no compensa la demanda del turisme jove, que sol optar per fórmules d'allotjament més econòmiques.
Des de 2008, el preu mitjà de les habitacions hoteleres s'ha incrementat entre un 38 % i un 60 %, cosa que contribuïx a desplaçar la demanda cap a alternatives com els habitatges turístics. Eixe fenomen té un impacte directe sobre la població resident: els servicis, comerços i instal·lacions s'orienten cada vegada més cap al visitant, i en determinats barris i municipis proliferen els allotjaments turístics, reduint l'oferta d'habitatge destinada a ús residencial.
De fet, entre 2022 i 2024, el nombre de vivendes turístiques a la província de València s'ha incrementat en un 55 %, assolint les 17.856 unitats l'agost de 2024. Encara que representen només un 1,1 % del total de vivendes de la província, la seua concentració en determinades zones urbanes està contribuint a tensionar el mercat del lloguer i a encarir els preus de la vivenda.
En conjunt, estes dades reflectixen com la pressió turística i l'expansió de les plataformes d'allotjament col·laboratiu estan incidint en l'accés a l'habitatge, especialment per a la població jove i els residents de rendes mitjanes i baixes. La planificació urbana i les polítiques públiques d'habitatge deuran abordar este desequilibri per a garantir un desenvolupament turístic sostenible i compatible amb el dret a un habitatge assequible.
Altres causes de l'alça de preus de l'habitatge a la província de València
Tanmateix, el turisme no és l'única causa de l'increment del preu de l'habitatge a la província de València. De fet, d'acord amb l'informe presentat, este 2025, per Cambra València arreplega altres causes principals:
Encariment dels materials de construcció
Un dels principals factors que afecta el preu de la vivenda és l'increment en els costos dels materials de construcció. Des de 2021, els índexs de preus de materials com ciment, formigó, ceràmica i acer han experimentat augments significatius, degut a factors com la guerra d'Ucraïna o la pandèmia, que va provocar interrupcions en la cadena de subministraments, així com a les mesures per a reduir les emissions de carboni que han augmentat els costos de materials energèticament intensius.
Este encariment dels materials incrementa el cost de construcció de nous habitatges, cosa que es traduïx en preus més alts per als compradors.
Escassetat de professionals en el sector de la construcció
La falta de mà d'obra qualificada en el sector de la construcció també està contribuint a l'augment dels preus. L'escassetat de professionals no sols impulsa a l'alça dels costos, sinó que alentix la construcció de vivendes, limitant l'oferta en el mercat i exercint pressió sobre els preus.
Enduriment de la normativa tècnica i lentitud burocràtica
La implementació de normatives tècniques més estrictes, com ara la Llei de Canvi Climàtic i el Reial Decret llei de mobilitat elèctrica, ha incrementat els requisits en la construcció de vivendes. Encara que estos requisits perseguixen objectius legítims, la seua aplicació sense mecanismes de flexibilitat o suport fiscal encarix els projectes.
A més, la lentitud administrativa en la concessió de llicències, agreujada per un excés de tràmits burocràtics i la superposició de regulacions, allarga els terminis per a obtenir autoritzacions, estretint l'oferta de vivendes noves i perpetuant els desequilibris entre demanda i disponibilitat.
Encariment del sòl
El preu del sòl urbà en la província de València ha augmentat considerablement en comparació amb la mitjana nacional. En 2024, el sòl urbà en la província de València era un 31% més car que la mitjana nacional, amb un preu de 221 €/m² enfront dels 169 €/m². Esta diferència no es donava des de 2011.
Este encariment del sòl és un factor clau en l'increment del preu de la vivenda, ja que pot representar fins al 40 % del preu final. Així, esta dinàmica, sumada a altres factors, explica per què la província de València és, en l'actualitat, una de les més tensades d'Espanya.
Increment de la població
L'augment de la població a la província de València ha incrementat la demanda d'habitatge. Des de 2013, la població ha crescut significativament, cosa que ha generat una major pressió sobre el mercat immobiliari. Este creixement poblacional, sumat a l'escassetat d'oferta, ha contribuït a l'augment dels preus.
A més, les previsions mostren que, en la pròxima dècada, el nombre de residents en la província s'incrementarà en un 13 % fins a arribar als 3.069.138 habitants. Davant d'este panorama, l'estudi reflectix que la demanda de vivendes es podria incrementar fins a les 228.165 en 2030. No obstant això, “amb el ritme de construcció actual, només es podrà atendre aproximadament el 30 % de la demanda”, cosa que empitjoraria considerablement l'accés a una vivenda digna, provocant un major amuntegament, increment dels preus de compra i lloguer, la creació d'assentaments informals o un èxode a municipis perifèrics.
Canvi en l'estructura de les llars
La transformació de les estructures familiars, amb un augment de llars unipersonals, ha influït en el mercat immobiliari. En les dos últimes dècades, el nombre de llars unipersonals ha augmentat un 70% en la província de València, cosa que ha incrementat la demanda de vivendes més xicotetes i ha exercit pressió sobre els preus en este segment del mercat.
Augment de l'esperança de vida
Per últim, l'augment de l'esperança de vida ha provocat una menor rotació en la compravenda de vivendes. L'envelliment de la població ha portat al fet que moltes persones majors romanguen més temps en les seues vivendes, reduint la disponibilitat de propietats en el mercat i contribuint a l'augment dels preus degut a l'oferta limitada.