La vaga indefinida del professorat de l'ensenyament públic valencià, convocada a partir de l'11 de maig, ja no és només un pols entre la Conselleria d'Educació i els sindicats. El conflicte ha desbordat les aules i ha pres també entre l'alumnat, que ha decidit sumar-se a la protesta. El Sindicat d’Estudiants ha anunciat una aturada estudiantil coincidint amb l'inici de l'aturada docent, un gest que amplifica el malestar que es viu en els centres i que afig una nova dimensió a un conflicte que creix dia a dia.
El suport de l'estudiantat a la vaga docent no ix del no-res. El Sindicat d’Estudiants denuncia que porta anys alertant d'un deteriorament progressiu de les condicions que estudien milers de joves a la Comunitat Valenciana. Parlen de centres “en ruïnes”, d'aules instal·lades en barracons després de la DANA, de retallades que han afectat a més d'un centenar de cicles de Formació Professional i d'una falta crònica de recursos que, asseguren, ha portat el sistema educatiu “a un punt límit”.
“No ens enganyen”
Un dels punts que més ha indignat l'estudiantat és el missatge llançat per la Conselleria d'Educació, que ha advertit que la vaga podria afectar les avaluacions finals i, per tant, a l'accés a la universitat. El Sindicat d’Estudiants rebutja frontalment esta idea i acusa el Consell d'intentar enfrontar alumnat i professorat.
“Ens diuen que si hi ha problemes amb les PAU és culpa dels nostres professors per fer vaga. Ens prenen per idiotes, però a nosaltres no ens enganyen”, afirmen. Per a l'organització, el professorat està defensant no sols els seus drets laborals, sinó també la qualitat de l'ensenyament públic. “El professorat valencià està donant un exemple. I la seua lluita també és la nostra”, subratllen.
La vaga de l'11 de maig es perfila així com una jornada clau. No només perquè marcarà l'inici de l'aturada indefinida del professorat, sinó perquè mesurarà la capacitat de mobilització d'un estudiantat que se sent protagonista d'un conflicte que afecta directament al seu futur. L'educació pública valenciana arriba a esta data en un clima de tensió creixent, amb un professorat que denuncia estar al límit i un alumnat que ha decidit que no vol ser un mer espectador.
Servicis mínims
Per a intentar pal·liar la situació, Educació ha enviat als sindicats la proposta de servicis mínims. I és que cada jornada haurà de romandre almenys una persona de l'equip directiu, encarregada de garantir l'obertura i l'organització del centre. En Infantil i Primària, la Conselleria reclama la presència d'un docent per etapa educativa, amb una distribució que permeta mantindre l'atenció mínima a les aules.
En els centres d'Infantil, el personal s'ajustarà a la grandària del centre, amb dos educadors en els de menor dimensió i tres en els que superen les cinc unitats. L'Educació Especial també queda recollida en el document, amb dos educadors per cada cinc unitats per a assegurar l'atenció de l'alumnat més vulnerable.
En Secundària, FP, ensenyaments artístics i escoles oficials d'idiomes, Educació planteja un esquema que combina un professor per etapa amb reforços proporcionals al nombre d'unitats. I en els centres amb internat, s'aplicaran els servicis propis dels dies festius per a garantir l'atenció dels residents.