La DANA que va arrasar diversos municipis de la província de València el passat 29 d'octubre no sols va deixar un rastre de destrucció material i humana, sinó que també podria estar incubant una crisi sanitària. Així ho advertix un estudi de la Universitat de València (UV) que ha identificat més d'una trentena d'agents infecciosos amb capacitat de provocar malalties en humans en la zona zero.
L'informe, elaborat per la Unitat de Parasitologia Sanitària i liderat pel catedràtic i expert de l'OMS Santiago Mas-Coma, revelen la presència de més de 30 tipus distints de microorganismes amb potencial infecciós en humans en mostres d'aigua, llot i sòls arreplegades en les tres primeres setmanes després de la catàstrofe.
De fet, durant els primers dies després de la DANA, es van notificar casos de legionel·losi. No obstant això, el catedràtic recorda que els efectes sanitaris d'una catàstrofe hídrica com esta no es manifesten de forma immediata, sinó a curt, mitjà i llarg termini. L'equip preveu que la investigació es prolongue durant almenys tres anys, ja que “els pics de malalties solen aparéixer entre dos i tres anys després del desastre”.
El pitjor podria estar per vindre si no s'actua amb rapidesa. Per això, l'estudi busca identificar els patògens presents perquè els centres de salut i hospitals puguen establir protocols d'actuació eficaços i previndre brots.
Més agents dels esperats i un entorn d'alt risc
Segons expliquen Mas-Coma i la catedràtica María Dolores Bargues, no esperaven trobar tal nombre i diversitat d'agents patògens en tan poc de temps. “En a penes tres setmanes ja hem trobat més d'una trentena, i seguiran apareixent més en futures publicacions”, opina Bargues.
Les zones analitzades abasten àrees silvestres, rurals, urbanes i aiguamolls, seguint un model de damer 4x4 que ha permés mapejar les rutes de l'aigua i el llot. Els quatre llits principals que travessen esta regió —barrancs i rius— van arrossegar tota classe de matèria orgànica i contaminants des de granges, nuclis urbans i entorns naturals, fins a arribar a l'Albufera, generant un còctel perfecte per a la proliferació de microorganismes. Molts dels agents detectats són zoonòtics, és a dir, es transmeten dels animals a l'ésser humà.
Però un dels aspectes més alarmants de l'estudi és l'elevada càrrega de contaminació fecal, tant d'origen humà com animal. L'arrossegament de femta des de fosses sèptiques, granges i sòls contaminats ha provocat que apareguen bacteris en grans concentracions. Les soques detectades són conegudes per causar quadros de diarrees, vòmits, deshidratació i inclús infeccions greus.
De fet, s'ha trobat el bacteri responsable del còlera. Encara que ara per ara les soques trobades pareixen ser silvestres —menys agressives per a l'ésser humà—, Mas-Coma no descarta que “puguen recombinar-se i donar lloc a formes més patògenes”.
L'equip científic també ha detectat una elevada densitat d'insectes vectors de malalties en plena temporada freda. A pesar que el mostreig es va realitzar en octubre i novembre, es van capturar més de 3.500 mosquits en només quatre trampes de vigilància. La seua presència en condicions fredes demostra que les densitats poblacionals de vectors transmissors estaven ja molt per damunt del que és habitual.
Això eleva el risc de malalties com zika, dengue, febre groga, febre del Nil Occidental o leishmaniosi, ja que diversos d'estos virus necessiten només un insecte infectat per a començar una cadena de transmissió. L'escalfament de la mar Mediterrània —amb temperatures superficials anormalment elevades— no fa més que agreujar la situació.
Principals malalties després d'inundacions
Les malalties més comunes després d'unes inundacions poden classificar-se en quatre grups. En primer lloc, les cutànies, causades per contacte de la pell amb aigua contaminada. Les ferides obertes poden derivar en infeccions greus si no es tracten correctament. A estes els seguixen les respiratòries, freqüents en espais tancats, refugis o vivendes afectades per la humitat. Les més comunes són quadros gripals o pneumònia.
D'altra banda, estan les infeccions gastrointestinals, provocades pel consum d'aigua o aliments contaminats. Inclouen des de gastroenteritis viral fins a còlera. I, per últim, la zoonosi i malalties vectorials, com leptospirosi, dengue o zika, transmeses per animals o insectes vectors com els mosquits.
Per a previndre el contagi d'estes patologies, el més important és evitar el contacte prolongat amb l'aigua contaminada sempre que siga possible, llavar les possibles ferides i vigilar símptomes. Així mateix, a l'hora de neteja, és recomanable portar guants i màscara, així com beure únicament aigua potable o tractada.
Des de la UV, es posa l'accent en la importància de recuperar la xarxa de clavegueram per a evacuar residus biològics. Així mateix, també és imprescindible reforçar el sistema de vigilància epidemiològica – especialment en centres d'atenció primària –, formar al personal sanitari en emergències de catàstrofes naturals i promoure campanyes d'higiene.
L'objectiu de l'estudi és servir de model per a futures situacions similars. “Amb el canvi climàtic, este tipus d'esdeveniments seran més freqüents, no sols en el Mediterrani. Per això hem de preparar-nos ja”, ha afirmat Mas-Coma. L'estudi continuarà almenys tres anys més, amb seguiment de l'evolució dels microorganismes detectats i noves fases de mostreig. L'equip de la UV col·labora també amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i preveu que les seues conclusions puguen aplicar-se a escala internacional.