En plena campanya de regularització de migrants, la Comunitat Valenciana s'ha convertit en un dels territoris més polaritzats d'Espanya quant a presència de població estrangera. Amb una mitjana autonòmica del 18,3% (la segona més alta del país i quasi cinc punts per damunt de la mitjana nacional), el mapa valencià mostra una clara diferència entre la costa i l'interior. Però, quins són els municipis amb major presència d'estrangers?
En l'extrem alt del rànquing, el domini d'Alacant és aclaparador. Rojales, amb un 67,8% de població estrangera, no sols lidera la Comunitat, sinó que se situa com el municipi amb major proporció de residents internacionals de tota Espanya. Les seues urbanitzacions, alçades en gran part durant el boom immobiliari, s'han convertit en destí preferent per a jubilats britànics, alemanys i escandinaus que busquen bon clima, tranquil·litat i servicis adaptats al seu idioma. El fenomen es repetix en San Fulgencio (66,9%) i Benitatxell (62,0%).
El cas de Torrevieja és encara més singular per la seua grandària. Amb 95.760 habitants i un 47,6% de residents estrangers, este patró s'estén per bona part de la Marina Alta, la Marina Baixa i la Vega Baixa, on la combinació de sol, costa, vivenda assequible i tradició turística ha consolidat un model d'immigració eminentment residencial. No es tracta de fluxos vinculats a l'ocupació agrícola o a l'hostaleria estacional, sinó d'assentaments permanents de població europea que tria la Comunitat com a lloc de retir.
En l'extrem oposat, l'interior de València i Castelló dibuixa un paisatge completament distint. La Vilavella, amb un 2,2%, és el municipi amb menor presència estrangera de tota la Comunitat. El seguixen Fortaleny (2,3%) i Gavarda (2,6%), localitats xicotetes on l'economia tarongera tradicional i l'estructura social més estable no han atret els mateixos fluxos migratoris. Ací, l'arribada de població estrangera ha sigut molt més limitada.
Fins i tot dins d'Alacant apareixen excepcions que trenquen el patró costaner. Petrer, amb un 3,9% i més de 34.000 habitants, manté una de les taxes més baixes de la Comunitat malgrat estar en la província amb major immigració d'Espanya. La seua economia industrial - centrada en el calcer - explica una dinàmica demogràfica molt diferent de la dels seus veïns de la costa. En la Vall d’Albaida, municipis com Bocairent o Quatretonda, ambdós amb un 3,8%, reproduïxen el mateix esquema: territoris amb identitat productiva pròpia, menys dependents del turisme i, per tant, menys exposats a l'arribada de residents europeus.
Castelló a penes aporta un municipi al grup de major immigració: Orpesa del Mar, amb un 37,3%, impulsat pel seu perfil turístic i el seu parc de segones residències. València capital, per la seua part, es manté en valors intermedis, sense aparéixer en cap dels extrems del rànquing.
El resultat final és un mapa demogràfic profundament dual. 151 municipis valencians superen la mitjana nacional, mentres 173 se situen per davall. Una divisió que no només reflectix diferències geogràfiques, sinó també models econòmics contraposats. La costa residencial del sud d'Alacant enfront d'un interior agrícola i industrial on la immigració seguix sent limitada i molt selectiva.