L'Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl (EVHA) ha posat de manifest la importància crítica de l'acompanyament social com un factor determinant per a assegurar l'estabilitat de les famílies que residixen en el parc públic de vivendes de la Generalitat Valenciana. Esta visió va ser compartida per Estefanía Martínez, directora general de l'EVHA, durant la seua intervenció en les recents jornades de vivenda social organitzades per l'Associació Espanyola de Gestors Públics de Vivenda i Sòl (AVS) en Cadis.
Baix el lema 'L'habitatge públic com a pilar de l'Estat social: reptes emergents i respostes innovadores', l'esdeveniment d'AVS es va configurar com un espai crucial per a l'encontre, l'anàlisi i el diàleg entre professionals, administracions i entitats fermament compromeses amb una gestió pública de l'habitatge centrada en les persones i les seues necessitats.
El paper crucial de l'acompanyament social
Martínez emfasitzà que la mera provisió d'una vivenda no és suficient per a eradicar l'exclusió social ni per a garantir la permanència de les famílies en condicions òptimes. L'experiència acumulada per l'EVHA i altres entitats demostra que el suport integral és indispensable. «L'experiència demostra que oferir una vivenda, per si sola, no resol els processos d'exclusió social ni garantix l'estabilitat de les famílies», afirmà la directora general, subratllant la insuficiència d'una política habitacional que es limite a l'entrega de claus.
Sense un suport social adequat i continuat, s'observen freqüentment problemes d'adaptació a la vida comunitària, un deteriorament de la convivència veïnal, dificultats en el manteniment dels immobles i, en ocasions, situacions d'impagament de les rendes. Estes problemàtiques poden derivar en la pèrdua de la vivenda o en la perpetuació de cicles de vulnerabilitat.
Esta realitat subratlla la necessitat imperant de transformar la gestió del parc públic, passant d'un enfocament merament patrimonialista a un model d'acompanyament social integral per als residents. Este és el camí que l'EVHA ha emprés des de fa diversos anys a través del seu servici de Mediació, Acompanyament Social i Administració de Comunitats. Este model busca no només gestionar els immobles, sinó també apoderar les famílies, facilitar la seua integració comunitària i oferir-los ferramentes per a superar les dificultats que puguen sorgir en el seu dia a dia, des de la gestió econòmica fins a la resolució de conflictes veïnals. La meta és construir entorns habitacionals estables i cohesionats, on la vivenda siga un verdader trampolí cap a la millora de la qualitat de vida.
Diagnòstic de la vivenda pública valenciana
Durant la seua exposició, Estefanía Martínez oferí una anàlisi detallada de la situació actual de la vivenda pública en la Comunitat Valenciana. Destacà que l'EVHA no només oferix suport als perfils de vulnerabilitat tradicionalment reconeguts, sinó que també estén el seu recolzament a un creixent nombre de famílies que, a pesar de tindre faena, s'enfronten a serioses dificultats per a accedir a una vivenda digna degut a la conjuntura habitacional actual, marcada per preus elevats i escassetat d'oferta.
Amb un parc públic que supera les 14.000 vivendes, la directora general de l'EVHA alertà sobre la creixent demanda de vivenda protegida en la regió. La inacció política en matèria de vivenda durant anys ha provocat que un espectre molt més ampli de la població necessite accedir a este tipus d'immobles, fent que la vivenda protegida siga més indispensable que mai per a garantir el dret fonamental a una vivenda digna.
Reptes futurs per a la gestió habitacional
Mirant cap al futur, Martínez va identificar dos desafiaments principals que s'han d'abordar amb urgència per a assegurar la sostenibilitat i l'eficàcia del parc públic de vivendes:
- Envelliment del parc públic: Un dels problemes més significatius és l'envelliment progressiu de les vivendes públiques. Va subratllar la urgència d'implementar una inversió sistemàtica i sostinguda en el manteniment i la rehabilitació d'estes propietats per a assegurar la seua habitabilitat, millorar l'eficiència energètica i prolongar la seua vida útil, evitant així el seu deteriorament i la consegüent pèrdua de valor social.
-
Protecció enfront d'usos irregulars i fraudulents: Un segon gran repte, no menys important, és la protecció de les vivendes públiques enfront d'usos irregulars i fraudulents. En este punt, la directora general va fer una distinció clara entre diverses situacions que requerixen enfocaments diferenciats:
- Ocupacions il·legals.
- Impagaments deliberats.
- Situacions de vulnerabilitat real que impedixen el pagament.
- Frau en l'accés o manteniment de la vivenda protegida.