Societat

El 16 de març i altres festius escolars en València només podran recuperar-se en Nadal o Setmana Santa a partir del pròxim curs

El nou calendari escolar propost per la Conselleria canvia les regles després de les sol·licituds massives de festius per Falles

1 minut

Inici del curs escolar

La possibilitat que el pròxim 16 de març siga festiu en nombrosos municipis de la província de València ha obert un nou debat sobre el calendari escolar. Diversos ajuntaments han sol·licitat a la Conselleria d'Educació que declare eixa jornada com a no lectiva perquè l'alumnat puga disfrutar plenament de les Falles, amb la condició de recuperar el dia allargant el curs escolar en juny. Este any serà viable, però podria deixar de ser-ho si prospera la nova proposta de calendari que el departament autonòmic portarà a la Mesa Sectorial.

La mesura respon a una situació que s'ha repetit en distintes localitats. El 16 de març cau en dia laborable i queda en plena setmana fallera. Molts Consells Escolars Municipals no l'inclogueren inicialment entre les seues tres jornades no lectives de lliure disposició i, davant la pressió de famílies i ajuntaments, han hagut de cursar peticions extraordinàries a la Conselleria per a poder declarar-lo festiu. València fon una de les primeres a obtindre el vistiplau, i després s'han anat sumant altres municipis com Aldaia, Picanya, Mislata, Burjassot o Xirivella.

Fins ara, el sistema permetia certa flexibilitat. A més dels períodes vacacionals comuns per a tots els centres de la Comunitat Valenciana, cada municipi pot fixar tres dies no lectius a través del seu Consell Escolar Municipal. Estes jornades solen coincidir amb festivitats locals o amb dies laborables situats entre festius per a facilitar la conciliació.

El conflicte d'este curs amb el 16 de març ha portat a la Conselleria a plantejar canvis. Segons la proposta que es debatrà, els municipis podran ampliar els seus festius locals de forma excepcional entre dos i quatre dies addicionals. No obstant això, la novetat clau és que estos dies hauran de recuperar-se obligatòriament dins del mateix calendari ordinari, concretament restant jornades a les vacances de Nadal o de Pasqua. És a dir, ja no es permetrà compensar-los estenguent el curs al juny si això suposa allargar la seua duració oficial.

A més del canvi en la recuperació de dies no lectius, la proposta introduïx una altra modificació rellevant: les vacances de Nadal començarien el 24 de desembre, dia de Nit de Nadal, en lloc del 23 com ocorria fins ara. Això suposaria que el descans després del primer trimestre seria un dia més curt.

Rebuig a la mesura

Este gir implica una modificació substancial en l'organització del calendari escolar. En la pràctica, si un municipi decidix declarar un dia no lectiu en març per les Falles, eixe dia hauria de recuperar-se durant les vacances nadalenques o en Setmana Santa. Per a moltes famílies pot resultar una solució raonable, especialment si necessiten suport escolar en períodes laborals. Per a part del professorat, en canvi, suposa una alteració de condicions consolidades.

El sindicat STEPV ha mostrat públicament el seu rebuig a la proposta. Considera que la mesura pot generar tensions dins de la comunitat educativa en enfrontar els interessos de famílies i docents. Des del seu punt de vista, traslladar la recuperació de jornades als períodes vacacionals reduïx drets adquirits del professorat i desdibuixa el caràcter pedagògic d'eixos descansos.

L'organització sindical sosté que la conciliació laboral i familiar és un problema estructural que requerix un debat ampli i consensuat, no ajustos puntuals en el calendari escolar. En el seu comunicat, advertix que convertir els centres educatius en una solució automàtica per a cobrir jornades laborals durant Nadal o Pasqua no aborda el fons de la qüestió.