Li exigim a María José Catalá que respecte la llei i acate el dictamen de l’AVL, com va fer Rita Barberá des de 2009, i no ha sabut fer ella per pura estratègia política. Qualsevol cosa que no siga acceptar un informe vinculant seria prevaricar com ja van advertir els servicis jurídics de l’Ajuntament.
El suposat debat sobre com s’ha d’escriure un topònim mai hauria d’haver eixit del terreny de la lingüística. És moment que Catalá soterre definitivament la seua batalla política respectant una decisió que sempre ha correspost a l’AVL. Així ho van entendre tots els alcaldes i alcaldesses de València abans que María José Catalá, amb el seu capritxet partidista, trencara amb la unanimitat i el consens que l’actual nom oficial en valencià va tindre de tots els grups en 2009 i el 2015, quan es va completar el procés amb Joan Ribó com alcalde i amb el vot a favor del PP.
Reclamem que escolte també les més de 1000 al·legacions veïnals que s’oposaren a un doblet innecessari i que assumisca l’actual nom oficial de València, avalat per la justícia. No som Vitoria-Gasteiz o Pamplona-Iruña i no necessitem gastar milions d’euros en canviar una cartelleria que des de 2009 amb Rita Barberà ja va recuperar el nom en valencià. Ja hem gastat prous diners amb el partidista canvi de colors corporatius del PP, com per a perdre més temps i recursos.
Creiem que esta és una oportunitat per a fer una crida a la concòrdia, a deixar de convertir el valencià en problema i apostar per protegir el seu ús amb l’orgull dels valencians i valencianes.