"Escoltar la meua iaia m'ha permés entendre que recordar no és viure en el passat, sinó dignificar-lo. Moltes històries desapareixen perquè ningú es deté a escoltar-les". Amb estes paraules, l'alumne de l'IES Joan Fuster de Bellreguart, Miquel Català Morant, va agrair el primer premi de la sexta edició de 'Memòria a l'Escola', un reconeixement concedit pel seu projecte 'Àngela Morant Femenía: memòries latents en veu de dona', centrat en la recuperació del testimoniatge de la seua iaia.
L'acte d'entrega, celebrat en el Centre Cultural La Beneficència, va comptar amb la presència de la vicepresidenta primera i diputada de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, que va estar acompanyada pel diputat de Cultura, Paco Teruel; la diputada d'Hisenda, Laura Sáez; el coordinador general de la FVMP, Toño Carratalá, així com l'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura i la regidora de Bellreguard, Cristina Mateu, en una jornada que va reunir també alumnat, professorat, familiars i representants públics. L'emotivitat va marcar cada intervenció, cada paraula i cada gest que van contribuir a subratllar la importància de preservar la memòria democràtica des de les aules.
En la jornada, presentada per la periodista Maria Palau va comptar amb la interpretació musical de la cantant valenciana Ana Zomeño, que va acompanyar diferents moments de l'acte amb cançons pròpies com "A les meues" o les versions de "Les Oblidades" de Pedro Pastor o "Al meu país, la pluja" de Raimon. En este context, Enguix va subratllar la consolidació d'un projecte que té un alt valor pedagògic i social perquè "sense memòria no hi ha democràcia, i hui hem vist com les noves generacions saben cuidar-la".
Durant la seua intervenció, la vicepresidenta va voler detindre's en el lema de l'edició, dedicada a les dones com a primeres guardianes de la memòria democràtica, assenyalant que esta proposta "unix dos esferes essencials per a la democràcia: la memòria i les dones", i recordant que, al llarg de la història, "la memòria ha sigut un territori profundament femení, un espai de resistència on elles van mantindre encesa la flama del respecte i la dignitat". Enguix va destacar que moltes dones "van sostindre el record fins i tot quan els va ser arrabassat tot, fins i tot quan es va intentar reprimir fins al seu dolor", i va afirmar que esta edició i els treballs de l'alumnat homenatgen precisament a "aquelles que, en silenci públic, però amb un crit privat, van guardar el que no es podia perdre".
En este sentit, Enguix va agrair així mateix la implicació dels centres educatius i del professorat, perquè "fer memòria democràtica és sinònim de ciutadania implicada en el futur del nostre model de convivència i en la defensa dels drets fonamentals". I va destacar la importància de formar a les noves generacions en valors democràtics, recordant que "esta edició demostra que els jóvens saben mirar al passat amb rigor, sensibilitat i compromís".
Durant la cerimònia, també va intervindre Tina Guillem, filla de Carmen Cuesta -una de les 13 roses-, qui va recordar que "l'educació en memòria democràtica ho té tot a veure amb el futur que volem construir, i no és possible construir eixe futur suprimint o tergiversant aquelles parts de la història que resulten incòmodes".
L'entrega dels guardons que ha reconegut set projectes i ha repartit 12.000 euros en premis entre els alumnes, les alumnes i tutors va comptar amb l'acompanyament musical d'Ana Zomeño, que va interpretar 'Las olvidadas', de Pedro Pastor, una peça la lletra de la qual —"las silenciadas, las que del miedo quedaron mudas, las que parieron y les privaron de la semilla, las invisibles; hoy las nombramos pa' que su llama nunca se extinga"— va reforçar el sentit de reconeixement i homenatge que caracteritza a estos premis.
Al costat del primer premi de Miquel Català Morant, el jurat va atorgar dos segons premis: un a Banina Mouloud Lehbiby i Sofía Monleón Vicente, de l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València, per l'obra de creació 'El pes del silenci'; i un altre a Emma Cervera Subirà i Adriana Picó Muñoz, del Col·legi Puresa de María-Cid de València, pel projecte audiovisual 'Les dones: guardianes de l'oblidat'. Van completar el palmarés els tercers premis concedits a Claudia Pires State, de l'IES Clara Campoamor d'Alaquàs, per 'Filles del silenci, mares de la memòria'; a Ellia Clancy-Navarro i Kilian Clancy-Navarro, de l'IES Joan Fuster de Sueca, per 'Les guardianes de la memòria històric'"; i a Gael Nafre Moyano i Lluc Moncholí Jorge, de La Nostra Escola Comarcal de Picassent, pels treballs 'Dones, el camí de la memòria' i 'Veus de fil', respectivament.
Projectes guanyadors
Al detall, els treballs premiats en esta sexta edició han abordat la memòria democràtica des de perspectives diverses, però amb un denominador comú: la reivindicació del paper fonamental de les dones en la transmissió de la memòria col·lectiva.
El projecte de Miquel Català Morant, centrat en el testimoniatge de la seua iaia Àngela Morant Femenía, combina entrevistes, documents familiars i fragments de veu que permeten reconstruir l'experiència d'una dona de l'àmbit rural en els anys de la dictadura i la transició. La seua obra enllaça la memòria íntima amb la memòria històrica i convertix una història familiar en un relat col·lectiu.
Eixe paper femení apareix també en l'obra teatral presentada per Banina Mouloud Lehbib i Sofía Monleón Vicente, que traça un recorregut per l'evolució dels drets de les dones des de la Segona República fins a l'actualitat, i en el documental d'Emma Cervera Subirà i Adriana Picó Muñoz, que situa la llar com a espai de resistència, de transmissió lingüística i de defensa de l'educació igualitària durant la repressió franquista.
Altres projectes, com el de Claudia Pires State, articulen la memòria de dos generacions que van viure sota dictadures distintes —la de Franco i la de Ceaușescu—, mostrant com la memòria femenina sosté la història familiar i aporta claus per a comprendre els grans processos històrics. La investigació de Ellia i Kilian Clancy-Navarro partix d'entrevistes a dones del seu entorn més pròxim i s'expandix cap a figures nacionals i internacionals vinculades a la defensa dels drets humans, reafirmant la importància de preservar la veritat enfront de l'oblit.
La memòria infantil vinculada a l'experiència femenina apareix en l'audiovisual de Gael Nafre Moyano, construït a partir del testimoniatge de la seua besiaia Gloria Reiz Macià i acompanyat de fotografies i materials d'arxiu que ajuden a reconstruir la seua infància durant la Guerra Civil. Per part seua, l'obra artística de Lluc Moncholí Jorge, un acrílic amb tèxtils que recrea l'interior d'una llar durant la dictadura, convertix elements quotidians —com les cortines de punt de ganxo— en símbols visuals de silenci, resistència i memòria transmesa.
Cal recordar que esta edició es va obrir la convocatòria a la participació d'alumnat d'FP Bàsica, que s'unia a la resta d'alumnes de 4t de l'ESO, 1r i 2n de Batxillerat havent rebut un total de 25 projectes realitzats per alumnes de centres educatius de municipis de la província com València, Alaquàs, Ontinyent, Buñol, Picassent, Catarroja, Sueca, Bellreguard o Burjassot; i de localitats de la resta de la Comunitat com Alcoi, Novelda, Ondara, Monforte del Cid i la Vall d'Uixó.
Sèptima edició
Durant la cerimònia, la vicepresidenta Natalia Enguix va anunciar que en les pròximes setmanes s'obrirà la convocatòria de la sèptima edició de "Memòria a l'Escola", que estarà dedicada a "les fonts de la memòria". Esta nova proposta convidarà l'alumnat a treballar directament amb materials documentals, arxius i recursos disponibles en la Diputació de València i altres institucions, amb l'objectiu de reforçar la investigació, l'anàlisi crítica i el coneixement directe de les fonts històriques per a "connectar a les noves generacions amb els materials que custodien la nostra memòria democràtica. És essencial per a comprendre-la amb rigor i consolidar una ciutadania informada", va destacar Enguix.
Així mateix, la vicepresidenta va recordar que la Diputació és "l'única institució pública en tot el territori valencià que desenvolupa un programa integral de memòria democràtica, amb ferramentes com a noves línies d'investigació, materials didàctics i suport a familiars que continuen buscant als seus desapareguts per a donar-los un enterrament digne", va concloure.