El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha exigit al Govern d'Espanya que aborde la reconstrucció econòmica i social de la Comunitat Valenciana després de les riuades com “una qüestió d'estat”, alhora que ha instat “a la coordinació” entre les administracions públiques.
Així ho ha assenyalat durant la seua participació en la segona edició del fòrum ‘Anàlisi de la reconstrucció després de la dana’, organitzat per El Español, on ha reiterat la necessitat de posar en marxa una Comissió Mixta per a unir forces, evitar duplicitats i continuar accelerant la recuperació que es mereixen els valencians “perquè per molt gran que siga la mobilització de recursos, no servirà de res si no es coordinen els esforços”.
En este sentit, ha denunciat la falta de suport del Govern per a actuacions fonamentals per als ciutadans, entre les quals ha destacat les obres pendents en el barranc del Poyo i la Saleta, la no inclusió de 28 municipis de la província de València “que quedaren fora de les ajudes estatals” i la negativa a reposar l'equipament escolar de col·legis i instituts danyats per valor de 1.134 milions d'euros.
De la mateixa manera, ha assenyalat l'oposició del Govern per a habilitar una partida extraordinària de 250 milions d'euros per a la reparació de les residències de majors, altres 140 per a centres sanitaris o cofinançar la targeta de transport gratuït per als habitants dels municipis afectats, de la qual ha recordat que “inclou les Rodalies que és competència del Govern i la Generalitat està sufragant a pulmó”.
Junt amb tot això, ha emfatitzat la reconstrucció de les infraestructures de Metrovalencia destruïdes per les riuades, cosa que ha qualificat de “fita realitzada gràcies a l'esforç en solitari de la Generalitat”.
Menyspreu i asfíxia financera
Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha denunciat “el menyspreu i l'asfíxia financera contínua” de l'Executiu central que aboca la Comunitat Valenciana “a més endeutament com a única alternativa” enfront de les concessions a Catalunya “amb un cuponàs”.
Mazón s'ha referit a l'autorització del Consell de Ministres “perquè la Generalitat puga sol·licitar un crèdit de 1.816 milions d'euros davant la negativa del Govern a concedir el Fons de Liquiditat Autonòmica extraordinari (FLA) "per primera vegada en 12 anys i en el moment en què més ho necessitem”, amb la finalitat que l'Executiu autonòmic puga pagar als proveïdors de servicis essencials i que se suma als 700 milions d'augment de deute en el pressupost de 2024 de la Generalitat per a finançar les despeses excepcionals de la reconstrucció.
Enfront d'això, ha remarcat que el Consell “no s'ha quedat de braços plegats”, en al·lusió a la recerca de finançament alternativa, i ha valorat la solvència de la Generalitat per “estar avalada pel nostre compromís amb la reducció de la despesa supèrflua i el dinamisme econòmic i empresarial que ens està convertint en un motor de creixement i ocupació per a Espanya”, ha incidit
Al respecte, ha explicat el pla d'optimització de la despesa pública posat en marxa pel Consell que engloba mesures de racionalització i rendibilització del patrimoni de la Generalitat, la lluita contra l'absentisme laboral, millores de la gestió del sector públic instrumental i estalvi de costos vinculats amb la digitalització, entre altres.
Avanços en la reconstrucció
En referència als avanços en la reconstrucció, el president ha assenyalat que la Generalitat ha realitzat la major mobilització de recursos de tota la seua història amb més de 2.400 milions d'euros destinats a la recuperació de les zones afectades, “dels quals 1.466 corresponen a ajudes directes a persones i el teixit empresarial que s'estan cobrant i 945 milions en contractes d'emergència”.
En este sentit, ha ressaltat l'esforç realitzat per la Generalitat en huit mesos després de les inundacions i ha posat com a exemples la concessió d'ajudes a fons perdut per als damnificats, la reconstrucció de les infraestructures bàsiques “amb una inversió de 2,8 milions d'euros al dia amb recursos propis”, la rehabilitació de 123 depuradores, el vessament zero aconseguit en l'Albufera, a més d'atendre la salut mental dels afectats “amb 120 professionals mentre continuem esperant les 9 unitats promeses pel Govern d'Espanya”.
Tot això, ha expressat, s'ha realitzat en paral·lel a la gestió ordinària de les Conselleries i l'elaboració del ‘Pla Endavant’, del qual ha apuntat que contempla “12 grans línies estratègiques per a reconstruir i transformar la Comunitat Valenciana i 339 mesures per a reforçar la protecció i la prevenció davant les emergències en una terra que mai no va meréixer tant de càstig i que ha de continuar avant amb la certesa que estarà més preparada”. Per això, ha apostat “per treballar tots junts en la cultura de la prevenció” i ha advocat per equiparar la prevenció d'incendis amb la d'inundacions.
Per al president, estes dades mostren el compromís del Consell, del qual ha asseverat que “no descansarà fins a aconseguir la recuperació que es mereix la Comunitat Valenciana”, i ha ressaltat l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a 2025 que inclouen 2.364 milions d'euros per a accelerar la reconstrucció.
Un territori confiable
El cap de l'Executiu autonòmic ha defés que la Comunitat Valenciana “continua sent un territori confiable perquè així ho acredita la marxa de la nostra economia” i s'ha referit a la reducció del nombre de desocupats en 17.552 persones en l'últim any, al posicionament del nostre territori “com la tercera autonomia espanyola que més inversions estrangeres va rebre en 2024” i a l'atracció d'inversions pròximes als 10.000 milions d'euros i la generació de 40.000 ocupacions “en a penes dos anys”.
Igualment, ha asseverat que la Comunitat Valenciana ha ascendit al grup de les autonomies més innovadores d'Espanya, millorant 7 llocs en el rànquing europeu d'innovació i “entrant per primera vegada en el grup de regions innovadores fortes, superant a altres regions europees com Llombardia, a Itàlia, o Münster, a Alemanya”.
En referència a la política fiscal del Consell, Mazón ha aprofundit en què “abaixar impostos funciona” com posa de manifest l'augment en un 88% del nombre de beneficiaris de les deduccions autonòmiques d'IRPF en un any en la Comunitat Valenciana, gràcies a l'acolliment de les noves desgravacions sociosanitàries i esportives per a rendes mitjanes i baixes aprovades pel Consell.
En esta línia, ha recordat que el total de deduccions autonòmiques d'IRPF ha permés un estalvi de 185 milions d'euros als valencians, castellonencs i alacantins en la campanya de la renda de 2023, amb una mitjana de 316 euros per contribuent i ha assegurat que “la Comunitat Valenciana és l'autonomia amb més desgravacions fiscals” en el tram autonòmic de l'IRPF per a rendes mitjanes i baixes.