La Comunitat Valenciana està preparada per prevenir i combatre els possibles incendis que es puguen produir en el segon estiu en què els professionals hauran d’extremar les precaucions per la situació de pandèmia per la Covid-19.La campanya de la lluita contra el foc en els mesos de juny, juliol i agost és una de les que més preocupa a la Generalitat Valenciana, ja que no fa molts anys els incendis van cremar un nombre importantíssim de les hectàrees que conformen el patrimoni natural dels valencians i les valencianes. En la memòria col·lectiva han quedat els dos grans incendis ocurreguts el 2012 a la Comunitat Valenciana: a Cortes de Pallars i Andilla a la fi de juny i principis de juliol. El foc va afectar 21 termes municipals de les províncies d'Alacant, València i Castelló. Seria l'incendi més greu en aquells dies des de 2004 per extensió, amb un total d'àrea cremada de 48.500 hectàrees. I el més greu, un pilot va morir i dos en van resultar ferits en les labors d'extinció dels focs. Per a trobar un període més sinistre per a la Comunitat Valenciana hem de remuntar-nos a 1994, quan es van cremar 138.000 hectàrees en un any. Si tenim en compte que en tota Espanya cremen anualment, de mitjana, unes 107.000 hectàrees, no és difícil d'imaginar el mal que va suposar tal xifra només a la regió valenciana. Un dels incendis més greus va ser el deMillars: va afectar 25.430 hectàrees en huit dies. Aquest dispositiu està integrat per 56 unitats de bombers forestals de la Generalitat (280 bombers i bomberes), 45 autobombes, 9 helicòpters (2 de coordinació i 7 d'extinció), 9 avions (7 de càrrega en terra i 2 amfibis). A aquests se sumen els mitjans de prevenció de la Conselleria d'Agricultura i Transició Ecològica i els efectius dels tres consorcis provincials de bombers, les brigades de la Diputació de València, personal de l'UME, Guàrdia Civil i policies locals dels diferents ajuntaments, així com la Policia de la Generalitat.Així mateix, està previst augmentar un 17% la plantilla, tant dels operadors i operadors com els coordinadors, des de l’1 juliol al 31 d’agost. "Cal recordar que l’Agència Valenciana de Seguretat i Emergències treballa per a protegir la vida de les persones, els béns i el gran pratimoni de la ciutadania valenciana", va asseverat la consellera. Per això, va fer una crida a les valencianes i els valencians per a extremar les precaucions. "Hem d’actuar amb la màxima responsabilitat i diligència, ja que no sols estaríem posant en risc el patrimoni natural, sinó també la vida de les persones", va subratllar. Malgrat que l’estiu va ser un poc més sec del normal, la clau va estar en les precipitacions d’hivern i sobre tot de la primavera. Amb una primavera plujosa, la vegetació forestal mediterrània es capaç de mantenir-se durant l’estiu amb un contingut d’humitat per damunt del que és habitual. Aquestes condicions disminueixen la disponibilitat dels combustibles front al foc, reduint ,que no eliminant, el risc d’incendis d’alta intensitat i comportaments extrems.Així, de les 1.114 extincions, 252 van correspondre a incendis forestals, dels quals quatre de cada deu van ser intencionats. Per províncies, Alacant va ser la més afectada pel foc (72%) i València la que va patir major número d'incendis (48%). Els Incendis més destacats es van sufocar a Monòver, Vall de Gallinera i Beniardà i Bejís. Pel que fa al Centre de Coordinació d'Emgències, l’estiu passat es van registrar 5.029 telefonades, xifra que representa un 5% menys respecte a 2019.Pel que fa a les causes que inicien els foc, la tendència del número d’incendis per llamp es manté quasi constant al llarg de la dècada. Igualment passa amb el número d’incendis per negligència que presenta una tendència a la baixa, així como la intencionalitat, que també s'ha anat reduint en l'útltima dècada."Confiem a poder mantenir aquestes xifres. Per això, aquest matí hem mantingut una reunió tècnica amb tots els professionals per a preparar tots els recursos i coordinar tots els organismes perquè funcione tot a la perfecció", va reblar la consellera Gabriela Bravo.