L'Advocacia de la Generalitat presentarà recurs en cassació davant el Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), del 8 d'octubre de 2019, referida al projecte de centre comercial Port Mediterrani (modificat posteriorment per Intu Mediterrani), per a garantir la seguretat jurídica en tot el procediment.
Els lletrats del Consell argumenten que la fallada xoca amb legislació estatal i directiva europea i per això sol·licitaran a l'alt tribunal que dicte doctrina per a assegurar un procés amb totes les garanties mediambientals, socials i econòmiques.
La sentència de la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV va anul·lar la resolució de 2016 que va denegar la proposta dels promotors de Port Mediterrani per entendre insuficient la memòria ambiental elaborada per la conselleria competent, i va emplaçar a realitzar una nova que fixe les condicions perquè l'actuació proposada per la mercantil Eurofund Investiment Puerto Ademuz siga sostenible.
D'aquesta manera, la fallada va considerar inamovible l'acord del Consell del 25 de gener de 2013 pel qual es va declarar aquest projecte com a Actuació Territorial Estratègica (ATE) pel que fa a la localització a Paterna i va emplaçar a la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a redactar una nova memòria ambiental que done solució i corregisca fins a 16 deficiències de la iniciativa que enumera.
Avaluació ambiental de la ubicació
Els advocats de la Generalitat adverteixen que contravé la normativa estatal i europea considerar que ja està aprovada aquesta actuació per part del Consell -fins i tot amb correccions- amb l'acord de declaració de l'ATE, atés que tal argumentació és contrària a la llei estatal 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, norma que, al seu torn, es basa en una directiva europea sobre la mateixa matèria. De fet, amb el criteri de la sentència, la posterior memòria ambiental de la conselleria mai podria ser negativa, la qual cosa suposa deixar fora d'eixa avaluació ambiental aspectes com la localització, el consum de sòl o l'anàlisi dels avantatges econòmics.Tal com expliquen els lletrats, una vegada sol·licitada una ATE per part d'un promotor, s'inicia el procediment, que prossegueix amb l'elaboració de l'anomenat "informe de compatibilitat" o "document de referència", elaborat en aquest cas el 23 de gener de 2013 per la Conselleria d'Infraestructures. Aquest informe va establir el marc general de bases ambientals i va posar de manifest la necessitat que el promotor presentara un Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) que donara resposta a aspectes com els possibles efectes negatius de l'actuació per al medi ambient o la mobilitat, i l'anàlisi d'alternatives.
El 25 de gener de 2013 l'anterior Consell va aprovar la declaració d'ATE, que va incloure com a annex l'"informe de compatibilitat" de la conselleria. Els promotors van presentar mesos després l'Informe de Sostenibilitat Ambiental juntament amb el pla a desenvolupar, i tot això es va sotmetre en 2014 a informació pública perquè administracions i ciutadania presentaren al·legacions. Finalment, amb tots eixos documents i consultes, la conselleria competent en medi ambient va emetre la seua Memòria Ambiental, que va ser negativa i que va motivar la resolució denegatòria de la proposta per part de la Conselleria d'Habitatge.
Sense la informació completa
Per als lletrats, interpretar, com fa la sentència, que l'acord del Consell ja suposa necessàriament l'aprovació del projecte, de manera que la Memòria Ambiental no pot ser negativa, suposa una absència d'avaluació ambiental i la vulneració de la citada llei 9/2006. Argumenten que, quan el Consell aprova l'ATE, no disposa de tota la informació per a determinar si la iniciativa respecta o no la sostenibilitat ambiental, alguna cosa que només es dóna en la fase de la Memòria Ambiental, una vegada rebuts els informes i al·legacions.A més, entenen que la fallada presenta contradiccions i incongruències, ja que, per a determinats aspectes, com la ubicació o el consum de sòl, l'acord del Consell de 2013 és inamovible. En canvi, no dubta a modificar altres qüestions que també figuraven en l'acord de 2013, com el fet que preferentment el barranc d'En Dolça havia de mantenir el llit actual, quan finalment en el projecte es modificava, o la distància respecte a la CV-35, que rebaixa de 100 a 50 metres.
Així mateix, els lletrats qüestionen el criteri de la sentència d'imposar a l'Administració el que done solucions a 16 deficiències en què al seu judici incorria l'ISA presentat pel promotor, en advertir que, amb això, atribueix a l'Administració decisions la proposta de les quals correspon a la iniciativa privada. És a dir que és la iniciativa privada la que ha de proposar solucions i alternatives a les qüestions plantejades en l'informe de compatibilitat, i l'Administració avaluar que aquestes s'ajusten al marc general fixat, però no que l'Administració substituïsca la iniciativa del promotor.
Entre els aspectes la resolució dels quals encomana la sentència a l'Administració, figura el fet de determinar les mesures per a evitar la contaminació atmosfèrica i l'acústica, així com el foment de l'ús del transport públic i millora de la mobilitat, el tractament que haja de donar-se al barranc d'En Dolça, l'exhaustiva descripció dels elements que distorsionen el medi ambient i mesures per a evitar-lo, o concretar les necessitats hídriques reals que comportarà l'actuació.
Amb tots aquests arguments, i en llaures a garantir la seguretat jurídica del procediment, l'Advocacia de la Generalitat presentarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra l'esmentada sentència del TSJCV a fi d'assegurar una tramitació ajustada a la normativa estatal i europea, amb totes les garanties ambientals, socials i econòmiques.