L'Advocacia de la Generalitat ha sol·licitat a la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 17 de València, que ha instruït la causa per presumptes irregularitats en la construcció del circuit urbà de F1, en la qual ha processat a l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i altres ex-alts càrrecs i empresaris, que com a diligències complementàries o suplementàries acorde que els mitjans tècnics que corresponguen determinen si va haver-hi desviació en els costos de l'obra, que no va poder analitzar l'Interventor en el seu informe.
Segons ha pogut saber Europa Press, aquesta ha sigut la petició que l'Advocacia de la Generalitat ha formulat en un escrit presentat davant la jutgessa, després que la magistrada acordara, en un primer acte del passat 2 de maig, el processament de Camps; del qual fóra el seu vicepresident Vicente Rambla; de l'exconseller d'Infraestructures Mario Flores i a càrrecs de l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat (GTP) i empresaris, en la causa per la construcció del circuit urbà de la Fórmula 1 a València, una actuació que va suposar un cost pròxim als 89 milions d'euros entre 2007 i 2008.
La magistrada sostenia que Camps "va capitanejar" a la resta de processaments per a obtindre un "rèdit polític i personal" com "màximament artífex" d'un esdeveniment d'interés mundial i donava trasllat a Ministeri Fiscal i Advocacia de la Generalitat perquè en el termini de deu dies formularen escrit d'acusació, demanaren obertura de judici oral, l'arxivament de la causa o sol·licitaren la pràctica de diligències complementàries.
En el cas de la Fiscalia, ha demanat per dues vegades el sobreseïment de les actuacions en considerar que no existeixen elements de prova suficients per a qualificar els fets, a nivell d'indicis, pels delictes de prevaricació --que seria administrativa i estaria prescrita-- ni de malversació.
I quant a l'Advocacia de la Generalitat, ha formulat dues peticions en aquest cas: en primer lloc, el processament de Belém Reyero, assessora de Camps, en considerar que no era una "convidada de pedra", un extrem sobre el qual ja es va pronunciar la jutgessa desestimant-lo, i ara sol·licita diligències complementàries perquè, a través de mitjans tècnics, es concrete si va haver-hi desviació en els costos de la construcció del circuit.
L'Advocacia ha presentat aquest escrit davant la jutgessa un dia abans de véncer el termini per a contestar a la seua petició sobre la causa de les assistències tècniques i contractes de construcció del circuit.
La magistrada, en les seues actuacions de 2 de maig i 23 de maig, donava la possibilitat de sol·licitar diligències suplementàries i/o complementàries perquè es realitzara un informe tècnic sobre el qual l'Interventor de la Generalitat, que va actuar en qualitat de perit judicial, va advertir en el seu informe que "no tenia la competència tècnica" per a pronunciar-se sobre aqueixos costos.
En concret, l'Interventor va dir que no es disposava del "criteri tècnic suficient" per a poder pronunciar-se sobre els pressupostos base de licitació i els preus dels contractes; les valoracions tècniques realitzades en els informes d'avaluació de les ofertes tècniques dels licitadors i les puntuacions assignades com a conseqüència d'aquestes i sobre les circumstàncies tècniques de la necessitat de tramitar les modificacions dels contractes.
Per aquests motius, l'Advocacia demana que aqueix extrem que l'Interventor admet que no ha pogut analitzar, "s'examine pels mitjans tècnics que corresponguen".
INFORME QUAN JA ESTAVA TANCADA
Aquesta acusació recorda en el seu escrit que va conéixer l'informe de l'Interventor quan ja estava tancada la causa --que subratlla que no es va declarar complexa-- i per aquest motiu sol·licita ara aquestes diligències suplementàries i/o complementàries, "atés que és l'Interventor el que diu que no té la competència tècnica per a acreditar de forma material si va haver-hi desviació en els costos del circuit", segons ha pogut saber Europa Press.
En l'últim acte de 23 de maig la jutgessa va decidir rebutjar l'arxivament de la causa i va carregar contra Fiscalia en considerar "sorprenent" i "poc seriosa" la petició formulada en aquest sentit per Anticorrupció, entre altres raons, en ser precisament aquest òrgan qui va presentar la querella inicial que va donar lloc al procediment.
Així mateix, rebutjava l'argumentació del ministeri públic de la prescripció dels fets "al no observar-se el termini de 15 anys pel delicte amb pena més greu, el delicte continuat de l'article 432.2 del Codi Penal (malversació de cabals públics), tal com s'infereix i corrobora del resultat de les restants diligències d'instrucció i investigació practicades".
A més, afegia que el contingut de l'informe de la Intervenció General de la Generalitat, on s'assenyalava que no es constaten fets o circumstàncies que permeten apreciar l'existència d'un perjudici econòmic directe per a la Generalitat, avaluable econòmicament, derivat de l'adjudicació dels expedients analitzats, "no implica ni que no existisca perjudici econòmic ni menys encara malversació de cabals públics" i que, per tant, siga d'apreciació aqueixa prescripció.