La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha acordat elevar a la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) una exposició raonada contra l''expresident' de la Generalitat Carlos Mazón per a demanar la seua investigació en la causa per una "inactivitat negligent" el dia 29 d'octubre de 2024 en unes riuades que van causar 230 víctimes mortals i una altra possible més que està en estudi.
La competència per a investigar a Mazón correspon al TSJCV atés que va deixar el càrrec de 'president' de la Generalitat però manté la seua acta de diputat en Les Corts. En la causa figuren com investigats l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso.
No obstant això, per a la magistrada, eixa investigació ha d'"estendre's de manera inevitable, per l'evident connexitat, a la vista dels indicis, proves, competència i regulació normativa en matèria de protecció civil" a la "inactivitat negligent" de Carlos Mazón, sobre qui assegura: "Des del punt de vista de la Presidència de la Generalitat, de facto l'emergència es va detindre en el mateix moment en què es va entrar en el reservat en el restaurant", on eixe dia l'excap del Consell va menjar amb la periodista Maribel Vilaplana.
De fet, subratlla que la seua permanència "absolutament passiva, durant prop de cinc hores en el reservat d'un restaurant, provarien una presumpta grollera negligència amb una greu resultat mortal, 230 morts, als quals han de sumar-se els lesionats".
Així consta en un acte de 109 pàgines, consultat per Europa Press, en el qual la instructora nomena les 230 víctimes i exposa una a una com van morir en una emergència la gestió de la qual corresponia "exclusivament" a la Generalitat Valenciana, donat el nivell dos declarat, i en la qual la direcció del pla corresponia a la investigada Salomé Pradas.
Audiència provincial
I cita en este sentit diverses resolucions de l'Audiència Provincial que han incidit en la competència de la Generalitat Valenciana en la gestió de l'emergència del 29 d'octubre de 2024, atés l'Estatut d'Autonomia, a la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de Protecció Civil i Gestió d'Emergències i al Pla Especial davant el Risc d'Inundacions en la Comunitat Valenciana.
Per a la instructora, la cadena de negligències es va produir "de manera successiva" i en ella intervindrien presumptament Argüeso, Pradas i el mateix Mazón, del qual recorda que, en aplicació de la jurisprudència, se li va oferir fins a tres ocasions, la possibilitat de declarar en les diligències.
Al seu juí, "el punt d'unió de les baules, l'enfilada, el constituïa la passada d'una situació d'emergència a una altra i derivaria en una responsabilitat compartida, entre l'escaló superior i inferior, però alhora l'estructura jeràrquica implicaria que el superior podia i devia supervisar i controlar el que feia l'inferior, i en el cas del President de la Generalitat, esta responsabilitat es configura en un pla de major gravetat per les funcions i responsabilitat que la Llei li atribuïx, i el coneixement que tenia del greu risc mortal".
Entre els elements de la negligència, la instructora cita la convocatòria amb retard del CECOPI; retard de l'enviament de l'alerta a la població, que es va produir a les 20.11 hores quan ja pràcticament totes les víctimes havien mort; l'omissió de l'obligació de coordinar les diverses ens de l'administració autonòmica; l'existència de diverses fonts de coneixement "que obligaven el president a actuar", com els avisos de l'Agència estatal de Meteorologia, els de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer --respecte als que nega "apagada informativa", com també subratlla que va rebutjar l'Audiència Província--; la informació difosa pels mitjans de comunicació o el nombre de crides "aclaparador" al 112.
Cap anàlisi moral o polític
La jutgessa recalca que esta exposició raonada "no té el seu fonament en l'anàlisi des d'un punt de vista moral o polític de la conducta de l'aforat", sinó que "la prolongada alienitat que va mostrar en els moments decisius i de major mortaldat" durant el 29 d'octubre ha d'"analitzar-se des del marc normatiu de la jurisdicció penal partint de l'àmbit d'actuació que va poder tindre o la seua absència en la coordinació de l'emergència".
I ressalta, en la seua actuació diversos punts: "la minimització pública i il·lògica de la gravetat de l'emergència"; la "situació d'alienitat" des que va entrar a menjar al voltant de les 14.30 hores fins a les 20.28 hores, hora en què va arribar a la seu del Cecopi a l'Eliana; la "passivitat" de la màxima autoritat del Consell en la gestió sense adoptar "decisions rellevants" i, en relació amb l'enviament de l'Es-Alert, considera que en el procés de decisió i en el seu contingut existixen "indicis d'una eventual participació" de Mazón, entre altres motius, perquè la condició de José Manuel Cuenca, secretari autonòmic i cap de gabinet de l'expresident, convertix els missatges dirigits a Pradas "no en meres opinions o en consells, sinó en ordes".