El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha realitzat un enèrgic cridament a la unitat d'acció entre les diverses institucions i els regants. El seu objectiu ha sigut clar: exigir al Govern d'Espanya la paralització immediata de les noves normes d'explotació que afecten el transvasament Tajo-Segura. Este pronunciament s'ha produït en un esdeveniment crucial, l' 'Acto en defensa del trasvase Tajo-Segura: por el presente y futuro de nuestra tierra', organitzat pel Sindicato Central de Regantes del Acueducto Tajo-Segura (SCRATS).
En este important encontre, també han estat presents destacades figures com el president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, i el president del SCRATS, Lucas Jiménez, els quals han recolzat la postura de la Comunitat Valenciana. La defensa d'este recurs hídric vital ha congregat els principals actors afectats, els quals han manifestat la seua preocupació per les decisions que, segons ells, comprometen el futur dels seus territoris.
L'exigència d'unitat i protecció hídrica
El cap del Consell ha emfasitzat que “l'Estat ha de protegir els seus ciutadans en moments de dificultat i, en el cas dels recursos hídrics, el Govern ha de garantir una cosa tan essencial per a viure com és l'aigua”. Amb esta declaració, ha subratllat la responsabilitat fonamental del Govern central. A més, ha denunciat amb fermesa que “estem veient com en un tema tan delicat i tan vital per a la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Andalusia, el Govern d'Espanya no ens està protegint”. Esta falta d'empara, segons Pérez Llorca, ha generat una profunda inquietud en les comunitats autònomes dependents del transvasament.
L'apel·lació a la igualtat i la solidaritat ha sigut un pilar fonamental en el discurs del president valencià. Ha insistit que la gestió de l'aigua no pot basar-se en criteris discriminatoris, sinó en la cerca de solucions equitatives que beneficien a totes les regions d'Espanya. La situació actual, ha recalcat, ha posat de manifest la necessitat d'una visió d'Estat que prioritze el benestar dels seus ciutadans per damunt de qualsevol altra consideració.
La dimensió política del conflicte de l'aigua
Pérez Llorca ha assenyalat que la inacció del Govern d'Espanya respecte al transvasament Tajo-Segura no s'ha degut a una falta de recursos o d'alternatives tècniques, sinó a una motivació diferent. Ha indicat que l'absència d'actuacions concretes ha respost a “una qüestió política perquè, si fora merament ideològica, hagueren escomés les inversions que ells consideren correctes per a substituir el transvasament”. Esta afirmació ha posat de manifest la percepció que les decisions sobre el transvasament han estat influenciades per interessos aliens a la gestió tècnica de l'aigua.
Per esta raó, el president ha advocat per la cerca d'acords basats en el diàleg. Ha proposat “buscar la millor forma de garantir el subministrament d'aigua a les regions que no tenen, tenint en compte la cura al medi ambient que precise el Tajo”. Esta perspectiva ha buscat conciliar les necessitats hídriques de les zones receptores amb la sostenibilitat ambiental del riu Tajo, promovent una solució integral i consensuada.
Cap a un pacte nacional de l'aigua
El president de la Generalitat ha destacat la imperiosa necessitat de treballar en un pacte nacional de l'aigua. Ha argumentat que en este acord “s'entenga la posició de totes les comunitats autònomes perquè a Espanya hi ha recursos hídrics per a tots”. En la seua opinió, la clau residix en una distribució justa i eficient dels recursos disponibles en el conjunt del territori espanyol. Ha emfatitzat que “hem d'aconseguir un acord que a altres autonomies se'ls garantisquen les seues inversions en modernització i cura de l'entorn mentre que a la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia se'ns assegure l'aigua que necessitem”. Este pacte, ha suggerit, hauria de ser un marc de consens que aborde les particularitats i necessitats de cada regió.
La proposta d'un pacte nacional ha buscat transcendir les disputes territorials i polítiques, promovent una visió a llarg termini per a la gestió hídrica a Espanya. Pérez Llorca ha subratllat que la solidaritat interterritorial ha de ser el principi rector de qualsevol estratègia hídrica, assegurant que cap comunitat es veja desfavorida en l'accés a un recurs tan fonamental.
El compromís de la Comunitat Valenciana amb la gestió hídrica
Pérez Llorca també ha reafirmat el suport i compromís infrangible de la Generalitat amb la defensa de l'aigua, els regants i el transvasament. Ha insistit que esta defensa es fonamenta en la igualtat, la solidaritat i la justícia, principis que, segons ell, “ha de tindre qualsevol país seriós com és Espanya”. La Comunitat Valenciana, ha destacat, ha demostrat ser un exemple en la gestió dels seus recursos hídrics.
De fet, ha ressaltat que la Comunitat Valenciana “ha sigut capaç de convertir-se en referent en tota Europa en gestió hídrica, des de l'exemple de reutilització i transformació de l'aigua, per a millorar els nostres camps i garantir l'abastiment”. Este lideratge en la reutilització i modernització ha posicionat la regió com un model a seguir en el continent. Mentrestant en el territori valencià s'ha modernitzat més del 74% dels regadius, garantint així els recursos hídrics per a regants i agricultors, l'Executiu central, ha criticat, “no ha escomés cap actuació en el Tajo”. Esta disparitat en les inversions i la gestió ha sigut un punt clau en la seua argumentació.
Inversions i futur de l'aigua
Com a exemple de la gestió eficient i el compromís de la Comunitat Valenciana, Pérez Llorca ha mencionat el pla EPSAR de depuració d'aigües 2026-2030. En este ambiciós pla, s'ha previst una inversió de 665 milions d'euros que es destinaran a 122 municipis. Esta iniciativa, ha explicat, permetrà a l'autonomia continuar sent la regió que més aigua reutilitza de tota Espanya. La inversió en infraestructures de depuració i reutilització ha sigut una prioritat per a la Generalitat, demostrant la seua visió a llarg termini en la gestió sostenible de l'aigua.
La Comunitat Valenciana ha continuat invertint en tecnologies i processos que optimitzen l'ús de l'aigua, consolidant la seua posició com a líder en este àmbit. La modernització dels regadius i la reutilització d'aigües depurades no sols han assegurat el subministrament per a l'agricultura, sinó que també han contribuït a la sostenibilitat ambiental de la regió, un aspecte que Pérez Llorca ha considerat essencial per al futur.