L'avantprojecte de la Llei de Funció Pública apunta, sense detallar els nivells específics, que els funcionaris de l'Administració Autonòmica hauran de tindre coneixements de la llengua pròpia. Es reconeixerà així el dret recollit en l'Article 9.2 de l'Estatut d'Autonomia: "Els ciutadans valencians tindran el dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada".
Un dret que des de Compromís volia garantir-se al més prompte possible. Per això, encara que en la Llei es detalla un termini de sis mesos per a la redacció d'un reglament que establisca els requisits, a la seua proposta es va redactar una disposició que assegurara la seua entrada en funcionament: si després d'un any no hi haguera reglament, entrarien uns requisits establits en vigor.
La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, la socialista Grabriela Bravo, recollirà l'advertiment del Consell Jurídic Consultiu (CJC) que, encara que de manera no vinculant, assegurava que obria la porta a un "possible incompliment per part del Consell de la seua obligació"; s'estableix un termini de sis mesos però es contempla un any per a l'aplicació automàtica.
Segons fonts de la Conselleria, Bravo ha expressat la seua intenció de portar el projecte "per a la seua aprovació en el Consell" amb l'aplicació de les recomanacions del CJC: "La intenció és regular-ho -el requisit- pel reglament que diu la Llei. El Consell ha d'aprovar el text i, després, es passa al seu debat en les Corts". Des de Compromís, malgrat això, diuen que el CJC no demana en sí l'eliminació, i que es pot modificar la disposició per mantenir-la.
De l'elemental al superior
La redacció de la Llei de Funció pública porta en marxa temps, i es va tornar una arma electoral després de conéixer-se, el març de 2017, el detall del requisit lingüístic de forma generalitzada en l'administració. Una intenció usada per PP, Ciutadans i la ultradreta de Vox per a acusar l'executiu valencià d'un supòsit 'procés' valencià, amb posicions contràries al reflectit en l'Estatut: "Demanar el requisit del valencià als funcionaris és seguir el joc a l'independentisme", va assegurar la popular Isabel Bonig.L'aplicació automàtica ja eliminada recollia uns requisits generals per tipus de funcionari, no per lloc de treball, una cosa també assenyalada pel Jurídic. Per als grups A1, A2 i B s'establia un C1 -Certificat Mitjà-. Per al nivell de funcionariat C1, es plantejava el B2; per al nivell B1 el C2 -Superior de Valencià-. Per a les agrupacions professionals 'funcionariables', l'elemental -A2-.
La nova norma, que serà aprovada pels 52 consellers progressistes de l'hemicicle valencià, haurà de desenvolupar un reglament en el qual detall el coneixement lingüístic de valencià per a cada sector funcionarial. Encara que serà una cosa general, aquest requisit no s'aplicarà en l'àmbit sanitari -metges, infermers...-, perquè preval el 'dret a la Salut'.