La pròxima Comissió de Cultura debatrà, a proposta del Partit Popular, la protecció patrimonial del Monument al Marqués de Campo, un dels conjunts escultòrics més imponents i bells de la ciutat. La regidora Popular Julia Climent ha presentat una moció a la citada comissió per a instar des de l'Ajuntament a la Conselleria de Cultura a iniciar els tràmits administratius per a la declaració del Monument al Marqués de Campo com a Bé d'Interés Cultural, amb motiu del 75 aniversari de la defunció del seu autor, el cèlebre escultor Mariano Benlliure. "Creiem que el citat monument reuneix, sense cap dubte, les condicions necessàries, en termes de perfecció tècnica,singularitat i importància dins de la seua trajectòria artística, per a la seua declaració com BIC, sent aquest el millor homenatge que, com a valencians, li podem rendir a aquest fill il·lustre de la ciutat quan es compleixen precisament 75 anys de la seua mort", ha declarat Julia Climent.
Recentment, la Generalitat Valenciana ha declarat 2022 "Any Mariano Benlliure", a instàncies de l'Ajuntament de Crevillent, programant-se des de les diferents Administracions diverses accions i activitats commemoratives per a la celebració de tan important efemèride. Entre aquestes iniciatives, es troba, per exemple, la restauració de l'estàtua del pintor Ribera, ja executada, i del Monument al Marqués de Campo, totes dues obres de l'universal escultor valencià. "La protecció patrimonial d'aquesta última, complementària a la seua rehabilitació, seria el fermall d'or a tot un any consagrat a un dels nostres artistes més versàtils i prolífics", ha manifestat Climent. Com ha recordat, "a manera de precedent, el Consell de Govern de la Comunitat de Madrid va acordar fa ja una dècada la declaració de l'estàtua eqüestre del general Arsenio Martínez Campos, al Parc del Retiro, com a Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, coincidint amb el 150 aniversari del naixement de l'igualment autor del pròxim Monument a Alfons XII. És hora d'estendre aquest reconeixement al Monument al Marqués de Campo".
Realitzat entre 1885 i 1911, el conjunt escultòric està dedicat a José Campo Pérez (1814-1889), membre destacat de la burgesia local i una de les figures més decisives de la València de mitjan segle XIX. Amb tan sols 29 anys, seria nomenat alcalde de la ciutat pel partit moderat, sent l'iniciador de les seues grans reformes urbanes. Durant els seus anys de govern, promouria l'arribada del ferrocarril, la instal·lació de l'enllumenat de gas, la conducció de les aigües potables o l'empedrat dels principals carrers de València, establint les bases per al progrés i el creixement econòmic de la ciutat. Entre els seus assoliments, es compten també la reforma del Port de València, la fundació de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat o la creació d'importants institucions benèfiques com l'Asil del Marqués de Campo, destinat a l'asil i la instrucció de xiquets orfes. Diputat en Les Corts per la província de València durant set legislatures consecutives, en 1875 el Rei Alfons XII li concediria el títol nobiliari de marqués per la seua contribució a la restauració monàrquica, sent igualment designat senador vitalici.
Encara en vida del Marqués de Campo i, en concret, l'any 1884, l'Ajuntament de València encarregaria al prestigiós escultor Mariano Benlliure, al qual li unia una excel·lent amistat, la realització d'un grandiós monument en la seua memòria. Situat a l'origen enfront de la Casa Consistorial, en la Plaça Emilio Castelar (hui de l'Ajuntament), en 1933 aquest seria traslladat en ocasió de la remodelació d'aquest enclavament, al seu emplaçament actual, en la Gran Via Marqués del Túria, a l'altura de la Plaça de Cánovas del Castillo. A la part alta d'un gran pedestal de pedra se situa l'estàtua, a grandària natural, del Marqués de Campo, abillat amb levita i acompanyat del seu fill xicotet. El conjunt escultòric el completen quatre figures al·legòriques, igualment esculpides en bronze, en al·lusió a les empreses més destacades del polític, empresari i filantrop valencià: el Ferrocarril, la Navegació, el Gas i la Caritat, representada aquesta última per una monja amb el rostre de la seua dona. Per part seua, l'al·legoria de la Navegació, un refinat nu femení, arribaria a obtenir la medalla d'or en l'Exposició Internacional de Belles Arts de Munic de 1894 i, quatre anys abans, en la celebrada a Madrid.
"Recordar al Marqués de Campo és posar en valor la labor d'altres grans municipis de la capital del Túria com José Sanchis Bergón (1860-1926), impulsor de la creació de l'Associació de la Caritat; o Tomás Trénor Azcárraga (1894-1981), responsable dels designis del Cap i casal en els mesos posteriors a la tràgica Riuada de 1957, sense oblidar a molts altres insignes valencians sense els quals difícilment podríem entendre la Història urbana de la nostra ciutat", ha assenyalat la regidora Popular Julia Climent. És el cas, per exemple, de Tomás Trénor i Palavicino (1864-1913), pare de l'anterior i promotor, en la seua condició de president de l'Ateneu Mercantil, de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, de la qual es convertiria en el seu màxim valedor. Igual que el Marqués de Campo, el Primer Marqués del Túria aconseguiria conjuminar voluntats entre els diferents estaments de la societat per a escometre el citat projecte sense necessitat de apujar els impostos a la ciutadania. "Tots dos representarien un punt d'inflexió a la ciutat, comprometrien la seua fortuna personal per a evitar carregar sobre la població el cost econòmic d'aquestes millores i traurien a València de la seua condició de mera capital de províncies, homologant-la, així, amb la resta de grans ciutats de la nostra geografia peninsular".