El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha fet, este dilluns dia 3 de novembre, una declaració institucional, a les 09.00 hores en el Palau de la Generalitat on ha aclarit el seu futur polític després del "procés de reflexió personal" que va anunciar fa quatre dies -- després de la celebració del Funeral d'Estat -- i després de la reunió que va mantindre este diumenge amb el president nacional del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo.
Mazón ha anunciat que dimitix com a president de la Generalitat i apel·la a la majoria parlamentària per a elegir al nou dirigent de la Comunitat Valenciana. El cap del Consell ha començat la seua compareixença explicant que havia parlat, este mateix matí, en el Rei d'Espanya, Felipe VI, per a agrair "el suport rebut després de la DANA del passat 29 d'octubre de 2024" i ha agraït a totes les persones que "han estat al seu costat per a avançar en la reconstrucció" del territori valencià. Carlos Mazón ha assenyalat que "va assumir el desgast personal i polític des del principi" i ha detallat els errors que va cometre aquell fatídic dia i en els que "viuré amb ells per sempre", ha assenyalat.
D'acord amb el president, "no hagué de permetre la generació de faules per no donar explicacions a temps; hagué de cancel·lar l'agenda i traslladar-me a Utiel des de migdia quan ja s'estaven produint inundacions; i haguí de demanar -- com així me'l va aconsellar el president nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo -- la declaració d'emergència perquè ens quedàrem sols per estratègia política".
Mazón ha reconegut que "haguera dimitit fa temps" i ha demanat perdó a la societat valenciana: "no vam saber veure la magnitud". D'esta manera, i després d'anunciar que "ja no puc més", el president ha anunciat la seua dimissió com a cap del Consell.
Els diferents escenaris polítics a la Comunitat Valenciana
Després de la dimissió de Carlos Mazón i després de no convocar eleccions, el màxim dirigent de la Comunitat Valenciana ha apel·lat a la majoria parlamentària de Les Corts per a l'elecció d'un nou president de la Generalitat que, espera, "puga encarrilar millor la reconstrucció i centrar el procés amb objectivitat". En este sentit, Mazón ha desitjat que "en la calma, la societat puga distingir entre un home que s'ha equivocat i una mala persona".
Després de la seua renúncia, que ja s'ha presentat, Mazón passarà a ser president de la Generalitat en funcions fins al nomenament de la figura que el substituïsca, i ha apel·lat al suport de Vox per a tirar avant a un nou president. A més, conservarà el seu escó en Les Corts, cosa que li permetrà continuar aforat i per tant protegit davant d'una possible imputació en la causa de la DANA.
Ara, es començaran les converses de la presidenta del parlament amb la resta de parlamentaris per a la presentació de la candidatura que puga comptar amb més vots. Una vegada finalitzades, s'obrirà un termini de 12 dies per a la votació que haurà d'aconseguir, en un primer moment, majoria absoluta o, per contra, majoria simple en el termini de 48 hores.
Si transcorregut el termini de dos mesos no s'arriba a un acord, Les Corts es dissoldran per a convocar eleccions anticipades.
De moment, tot apunta al fet que el candidat serà precisament el seu número 2 i diputat de Les Corts, Juanfran Pérez Llorca.
Els dies previs
La possible eixida del president, després d'anunciar uns dies de "reflexió personal" va començar a provocar moviments dins del PPCV. Així, el divendres es va produir una reunió dels tres presidents provincials —Vicente Mompó en València, Toni Pérez en Alacant i Marta Barrachina en Castelló— i el secretari general del PPCV, Juanfran Pérez Llorca, de la qual isqué el president de la Diputació de València com el nom de "consens" per a rellevar a Mazón al capdavant del partit i per a ser el pròxim candidat del PP en les eleccions autonòmiques.
Este moviment dels barons provincials va precipitar la situació i obligà la direcció nacional del PP que presidix Feijóo a posicionar-se. Per este motiu, este diumenge, el president nacional del partit mantingué una reunió amb Mazón on també s'estava considerant un altre nom per a substituir-lo: María José Catalá, alcaldessa de València. Encara que ella ha rebutjat eixa possibilitat.
Fonts ‘populars’ explicaren que la cúpula que dirigix Feijóo estava analitzant diversos escenaris, en funció de si Mazón presentava la seua dimissió i avançava eleccions, si es mantenia fins als comicis de 2027 o si decidia cedir el testimoni de manera provisional a altra persona. En este últim cas, que ha sigut el que finalment ha ocorregut, la figura de Juanfran Pérez Llorca és vista per distintes veus com una opció “viable” en comptar amb escany en Les Corts i suport de les direccions provincials.
De fet, des del partit subratllen que la possibilitat que Pérez Llorca assumisca de forma transitòria la Presidència compta amb el “suport total” de les tres províncies”. Esta fórmula permetria mantindre l'estabilitat institucional fins a 2027, apunten. Això sí, l'elecció d'un successor requerirà el suport de Vox, ja que el PP no compta en majoria absoluta en Les Corts.