La consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha reclamat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic la simplificació dels procediments i la flexibilització dels terminis del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d'Espanya en matèria energètica “per a no posar en perill milers d'ajudes en matèria d'energies renovables i eficiència energètica a la Comunitat Valenciana”.
Esta petició l'ha feta durant el transcurs de la Conferència Sectorial d'Energia celebrada a Madrid en la qual la consellera ha estat acompanyada pel director general d'Energia i Mines, Manuel Argüelles. La reunió, presidida pel secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, ha comptat amb representants de totes les comunitats autònomes.
Cano ha subratllat que “malgrat tots els esforços que anem fent les comunitats, que som les encarregades de la gestió d'estos programes d'ajudes”, el termini de finalització imposat, unit a la complexitat dels procediments establits, el volum de projectes presentats i el mal funcionament d'algunes de les ferramentes informàtiques fixades pel Ministeri, “dificulta enormement que les autonomies puguen assolir els reptes fixats”.
En este sentit, la consellera ha denunciat que el Govern central ha establit el termini de finalització d'execució per al 31 d'agost i tota la documentació ha d'estar presentada ja al juny, una cosa “materialment impossible de complir amb els recursos i procediments actuals”.
Ha advertit que, sense una ampliació de terminis i sense més mitjans per a gestionar els milers d'expedients existents, “qualsevol retard o fracàs recaurà injustament sobre les comunitats autònomes”. Cano ha recordat, a més, que les ajudes gestionades directament pel Ministeri sí que han sigut objecte d'ampliació de terminis, cosa que accentua encara més el greuge per a les comunitats.
En el cas de la Comunitat Valenciana, encara que la consellera ha destacat “el gran treball que ve realitzant l'Ivace i el bon ritme d'execució”, el volum d'expedients supera els 30.000 i per eixe motiu, en la seua opinió, “és imprescindible” que es contemple una major flexibilitat en el termini, la simplificació de la nombrosa documentació requerida i que s'agilitze la tramitació administrativa perquè eixes ajudes “puguen arribar al màxim nombre de persones, empreses i entitats”.
“En eixe estem d'acord totes les comunitats autònomes”, ha remarcat, “perquè totes ens estem trobant amb els mateixos problemes i la nostra prioritat és executar al màxim per a beneficiar al major nombre de ciutadans i al nostre teixit productiu”, ha remarcat Cano.
Defensa de la cogeneració
Per altra banda, la titular d'Indústria s'ha referit a la cogeneració com una ferramenta estratègica, especialment per al sector ceràmic, que permet produir simultàniament electricitat i calor útil amb una elevada eficiència, reduint consums energètics, millorant la competitivitat, disminuint emissions i aportant estabilitat al sistema elèctric. Cal recordar que en l'actualitat hi ha 28 instal·lacions de cogeneració d'alta eficiència en el sector ceràmic amb una potència instal·lada de 234 megavats (MW).
Per eixe motiu, ha lamentat “el tracte injust” que se li està donant a esta tecnologia eficient amb successives revisions retributives i la falta d'un marc clar de subhastes, pendent des de 2021, “que ha generat una creixent incertesa, agreujada per una proposta de normativa, que no reconeix els costos reals ni l'aportació d'esta tecnologia al sistema energètic i industrial del país”.
Així mateix, ha defés la necessitat de reactivar les noves subhastes de cogeneració, paralitzades des de 2021, “fonamental per a renovar les instal·lacions i permetre-les optar novament al règim retributiu”.
En 2025, el 37 % de la potència instal·lada en les plantes ceràmiques de cogeneració haurà arribat al final de la seua vida útil reguladora de 25 anys i deixarà de percebre retribució regulada. Esta situació, ha explicat la consellera, s'agreujarà en els pròxims anys i compromet seriosament la competitivitat del sector.
Pel que fa a les centrals nuclears, el Consell ha tornat a reivindicar allargar la vida útil de les centrals nuclears i no precipitar el seu tancament de forma escalonada abans de 2035, com estava previst.
Per a la consellera, la nuclear “és actualment una font d'energia essencial per al sistema elèctric espanyol i no existixen raons objectives per al tancament de centrals”. En la seua opinió “allargar la vida útil d'estos centrals contribuïx, junt amb l'aposta per les energies renovables com la solar, eòlica o l'hidrogen verd a reforçar el nostre sistema elèctric i guanyar en sobirania energètica, en no dependre dels de la resta”.
Reforç i inversió en les xarxes elèctriques i emmagatzematge
Cano ha reclamat també el reforç del sistema elèctric per a garantir el subministrament i evitar situacions com l'apagada del 28 d'abril i ha advertit que disposar d'una xarxa amb capacitat suficient "és essencial" per a donar entrada als nous projectes d'energies renovables. Segons la consellera, l'electricitat "és una peça bàsica" en el procés de reindustrialització i descarbonització i "és vital incrementar la capacitat de la xarxa elèctrica, modernitzar-la i digitalitzar-la, per a garantir un subministrament estable, fiable i capaç d'acompanyar el creixement econòmic i energètic de la Comunitat Valenciana".
Per últim, ha posat l'accent en la importància de l'emmagatzematge energètic, “que s'ha d'impulsar de manera decidida, com ja ha fet la Comunitat Valenciana, pionera en la seua regulació”, per a consolidar-lo com una ferramenta clau del nou model elèctric basat en renovables. Cano ha subratllat que l'emmagatzematge, juntament amb el desenvolupament d'un mercat de flexibilitat, aportarà estabilitat al sistema i potència ferma. Per això, ha conclòs Cano, "les xarxes i l'emmagatzematge han d'avançar de la mà i amb rapidesa”.