Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, i Chrysallis, Associació de Famílies d'Infància i Joventut Trans, convoquen una concentració davant les Corts valencianes este dijous, 15 de maig, a les 9 hores, per a dir que la llei trans no es toca i denunciar «l'atac més gran contra els drets trans, executat per un PP venut a Vox per a mantenir-se en el poder, després de mentir fa un any dient que no desmantellarien la llei trans valenciana», explica Fran Fernández, coordinador general de Lambda.
Segons estes entitats, el govern autonòmic utilitza les esmenes a la Llei d'Acompanyament —presentades sense transparència ni debat públic— per a modificar per la porta de darrere la llei trans valenciana, que va ser una llei pionera en l'estat espanyol. «Igual que fa vint anys el Partit Popular va elevar un recurs d'inconstitucionalitat contra el matrimoni igualitari i es va equivocar, també en este cas el temps demostrarà que s'equivoquen en atacar els drets trans», argumenta el representant del col·lectiu LGTBIAQ+ valencià.
En la concentració de dijous, participaran Paula Iglesias, presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+), i Sandra Bayón, presidenta nacional de l'Associació de Famílies d'Infància i Joventut Trans*. Mostraran així el seu suport a la Comunitat Valenciana, «ja que el que està ocorrent en este territori és inadmissible, però també un avís a altres comunitats governades pel PP», apunta Paula Iglesias. Estarà també present la bandera trans que va recórrer totes les comunitats en 2021 durant la campanya per a exigir l'aprovació de la llei trans estatal i que van firmar, entre altres personalitats, el Cabildo de La Palma i el president del Parlament gallec, els dos del Partit Popular.
En esta línia, Lambda i Chrysallis anuncien la seua intenció de defendre els drets trans davant els estaments més alts «perquè estos canvis en la llei són inconstitucionals». Les esmenes a la llei 8/2017 del Partit Popular i Vox «introduïxen dubtes sobre la legitimitat científica de la identitat de gènere, relativitza l'autodeterminació i apel·la a un conflicte entre el dret a existir i un suposat dret a no se sap molt bé què, com a justificació per a limitar garanties, la qual cosa suposa un canvi en l'orientació interpretativa de la llei», continua.
Trenquen amb el reconeixement de l'autodeterminació com a dret fonamental en afegir, en la nova redacció, l'obligació de «buscar la compatibilitat amb altres drets», la qual cosa permet restriccions arbitràries de drets, com expliquen els col·lectius LGTBIAQ+. Si una persona es queixara per haver de canviar-se de roba al costat d'una persona migrant o d'una persona amb un membre amputat, no hi hauria dubtes a denunciar eixe comentari per racista o capacitista, «en canvi, sembla que hi ha un suposat dret a no compartir espais amb les persones trans, a les quals es convertix en sospitoses per defecte, ignorant la presumpció d'innocència a la qual totes les persones tenim dret segons la llei», descriu Fran Fernández.
El vergonyós acord de PP i Vox proposa un text que obri la porta a les mal anomenades teràpies de conversió —considerades una forma de tortura per l'ONU—: «Es prohibixen les teràpies que puguen suposar una agressió o intimidació a la persona trans, destinades a modificar la identitat o expressió de gènere d'estes persones, sent possible acollir-se a acompanyament sempre que s'opte lliurement i voluntàriament». Les víctimes d'estes falses teràpies i els col·lectius LGTBIAQ+ es pregunten: «Qui acudiria voluntàriament a una tortura?».
El fet d'incloure la sanitat privada en la segona opinió permet que en centres on es practiquen eixes suposades teràpies «s'acompanye» a menors als qui els obliguen a acudir les seues famílies. No obstant això, eixa redacció acaba amb la possibilitat de denunciar estes pràctiques com acaba d'ocórrer a València, on hi ha quatre causes obertes en els jutjats per este tema gràcies al valor de les víctimes per a denunciar els abusos patits.
A més, en els casos de discriminació, «se suprimix la inversió de la càrrega de la prova, la qual cosa vol dir que s'elimina la garantia processal antidiscriminació que defén a la víctima», un dret àmpliament reconegut en les jurisprudències espanyola i europea, explica Fernández. Per exemple, en l'àmbit laboral amb la llei actual és l'empresa qui ha de demostrar que no es tracta d'un acomiadament discriminatori i, amb els canvis en la llei, seria la persona acomiadada l'obligada a provar que sí que hi ha hagut discriminació.
A les escoles s'imposen condicions en «l'accés a banys, dutxes i altres espais conforme al gènere sentit a la compatibilitat amb els "drets de la resta"». Això vol dir que es torna «a la discriminació estructural de les infàncies trans anterior a la llei valenciana. Les conseqüències per a la salut mental de menors i l'augment de suïcidis tindran un responsable: el govern del Sr. Mazón», assenyala Raquel V. Chover, portaveu de Chrysallis CV.
A més, les esmenes de dreta i ultradreta eliminen l'obligació de tractar la diversitat en el currículum, imposen «el pin parental que Vox ha proposat des dels seus inicis i poden fer-ho perquè ara mateix és la ultradreta la que governa en la Comunitat Valenciana, i això menysté el criteri professional del personal docent», denúncia el representant de Lambda. I posa un exemple: «Què pensaríem si un pare maltractador poguera vetar continguts contra la violència de gènere en un centre educatiu i ho imposara al claustre docent? Perquè això és el que podran fer ara les persones trànsfobes: sotmetre als centres vetant els continguts de diversitat sexual i de gènere».
Les restriccions en l'ús d'espais en escoles s'unixen a limitacions en la pràctica esportiva de manera que els Gay games que se celebraran a València en 2026 es confirmen, diu, com un mer esdeveniment de pinkwhashig, buit de contingut, com fa un any ja van denunciar Lambda, Avegal, LGTBI+ Dracs i la Fundació València Diversitat.
Deriva regressiva del PP
Els col·lectius LGTBIAQ+ expliquen que el buidatge de contingut de la llei trans valenciana no es tracta d'un fet aïllat, sinó que el Partit Popular, des de la seua arribada a la Generalitat, «ha desplegat una estratègia sistemàtica de desactivació dels espais de participació del col·lectiu trans i LGTBIAQ+ que no li són afins». Per això exigixen la convocatòria urgent del Consell Consultiu Trans i del Consell Consultiu LGTBI com a espais democràtics per a abordar la gravetat de les reformes legislatives en marxa.
També reclamen la compareixença directa de la consellera Susana Camarero, presidenta dels dos consells, per a donar explicacions públiques sobre les decisions adoptades pel seu partit. Fins al moment, els col·lectius continuen esperant una reacció per part de la vicepresidenta de la Generalitat «que els ignora una vegada més, alguna cosa que ja és tristament habitual en ella», denuncien els col·lectius.
Dia contra l'LGTBI-fòbia
A més, este dissabte, 17 de maig, Dia contra l'LGTBI-fòbia, Lambda convocarà una altra concentració en la plaça del Mercat, a les 7 de la vesprada, per a defendre la llei trans valenciana i els drets de les persones LGTBIAQ+ contra tota classe de discriminació.