Política

Anticorrupció demana quatre anys de presó per a Francis Puig per falsedat documental i estafa en les subvencions

1 minut

Francis Puig a la seua arribada a la Ciutat de la Justícia de València

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita una pena de quatre anys de presó per a Francis Puig --germà de l'expresident de la Generalitat Ximo Puig-- per la presumpta comissió de delictes de falsedat documental i estafa en l'obtenció de subvencions per a empreses de comunicació. Per al seu soci, Juan Enrique Adell Bover, proposa una condemna de tres anys de presó.

Així figura en l'escrit d'acusació dirigit pel Ministeri Públic al Jutjat d'Instrucció número 4 de València, avançat este dimarts per Las Provincias i consultat per Europa Press.

Fiscalia creu que, en el cas de Francis Puig, és procedent imposar, pel delicte de falsedat documental continuada en concurs medial amb un delicte d'estafa agreujada, quatre anys de presó i multa de deu mesos, --a raó de 20 euros per dia-- i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, amb la responsabilitat personal subsidiària de cinc mesos en cas d'impagament de la multa.

Per a Adell Bover, la sol·licitud és, per delicte continuat de falsedat en document mercantil en concurs medial amb un altre d'estafa agreujada per cooperació necessària, de tres anys de presó i multa de deu mesos a raó també de 20 euros per dia.

El mes de gener passat, el Jutjat d'Instrucció 4 de València va dictar l'acte pel qual acordava processar Francis Puig i Juan Enrique Adell Bovell, administradors de Comunicacions dels Ports SA i Canal Maestrat SL, respectivament, en el marc de la causa en què s'investiguen subvencions públiques per al foment del valencià en mitjans de comunicació que van percebre les dues empreses i Mas Mut Produccions SL (administrada també pel primer d'ells) entre els anys 2015 i 2018.

El magistrat considera, a partir de la instrucció duta a terme, que els fets podrien ser constitutius de delictes d'estafa i falsedat documental. La resolució descarta expressament la comissió del delicte de frau en les subvencions perquè la quantitat suposadament percebuda de forma indeguda pels investigats i les seues societats, del voltant d'uns 67.500 euros, no arriba a la quantia de 120.000 euros que requeria el tipus penal vigent en el moment dels fets.

FACTURES FALSES I SOCIETATS INSTRUMENTALS

Segons l'acte d'incoació de procediment abreujat, el magistrat assenyala que "les conductes són rellevants en un doble aspecte, tant quantitatiu, com s'ha expressat en els fets de la present resolució, així com en els instruments utilitzats: factures falses, societats instrumentals, domicilis ficticis, activitats que manquen de forma patent de qualsevol tipus de relació amb la subvenció que efectivament es va obtenir i va produir el consegüent enriquiment a favor de les societats administrades pels investigats Francisco Puig Ferrer i Juan Enrique Adell Bover".

La resolució judicial detalla els indicis que apunten a l'ús per part dels investigats de factures falses, societats instrumentals, domicilis ficticis o activitats no relacionades amb les subvencions per a obtenir-les.

La causa s'ha centrat en les ajudes concedides per les dues institucions autonòmiques a les empreses Comunicacions dels Ports SA, Mas Mut Producció SL i Canal Maestrat. En el cas de la Generalitat valenciana, les ajudes anaven dirigides a la protecció i difusió del valencià, mentre que en el de la Generalitat Catalunya l'objecte era atorgar subvencions estructurals per a la prestació de servicis en llengua catalana o aranesa.