Política

A Català "li fa mal en l'ànima" que l'Ajuntament es mantinga aconfessional en un acte que va instaurar el PP

L’entrada de la Senyera a la capital la va tornar a instaurar Barberá en els 90 després de cancel·lar-se en la Transició; la seua entrada xoca amb el principi d’aconfessionalitat de l’Estat

2 minuts

Maria José Catala trellat

Ahir, com al rellotge va passar de les 12 de la nit, van començar, de nou, altres dues jornades de campanya política. La candidata del PP a l'Alcaldia de València, María José Català, va començar els actes amb l'assistència al partit del València C.F., per a després dirigir-se a la zona de la ciutat amb les rendes més altes i que, històricament, més ha votat a la dreta. Un primer acte de campanya en el qual assenyale que li "fa mal en l'ànima quan la Senyera no entra en el 9 d'Octubre a la catedral", relacionant-ho amb altres assumptes com els carrils bici o la Setmana Santa Marinera.

En l'Avinguda del Regne de València Català es va envoltar de simpatitzants, el candidat a les eleccions europees Esteban González Pons i Isabel Bonig, que va obtenir els pitjors resultats de la història del PP en la Comunitat. Català, en un entorn sempre amable amb el PP, es va mostrar segura de ser la pròxima alcaldessa: "Anem amb la millor candidatura possible, amb gent molt preparada i que coneix i sent passió per aquesta meravellosa ciutat".

Durant l'acte i en declaracions als mitjans, Català va assegurar que s'inicia la campanya amb l'objectiu de "guanyar l'alcaldia de València" perquè, assegura, hui estan "molt més a prop que fa 4 anys". En les eleccions de 2015 el PP va obtindre 10 escons i, encara que no va sumar per a governar, va ser el partit més votat. No obstant això va perdre la meitat respecte a 2011, que tenia 20. Si s'extrapolen les dades de les autonòmiques, els populars obtindrien a la ciutat de València 6 regidors -com a quarta força- i, segons el CIS publicat dijous passat, entre 6 i 7.

Aconfesionalidad de l'Estat

L'alcaldable, natural de Torrent, va reavivar la polèmica de la Senyera en fer un repàs per la 'mala gestió' de Ribó: "Vull dir-los als valencians que em sent un més d'ells quan pateixen les incomoditats i inseguretat que ha creat Grezzi, que em fa mal a l'ànima quan la Senyera no entra en el 9 d'Octubre en la Catedral, que m'indigna quan l'alcalde no rendeix respecte a la Setmana Santa Marinera o al Dia de la Verge". En diverses ocasions, Català va mostrar la seua disconformitat al fet que les autoritats de l'Ajuntament de València vulga, com diu la Constitució, mantindre's aconfessional i no participar com a tal en actes enterament religiosos.

L'entrada de la Senyera Reial a la Catedral ha sigut una cosa intermitent al llarg de la història. Des de la transició va ser alguna cosa que va deixar de contemplar-se perquè, entre altres raons, xoca amb l'aconfesionalidad de l'Estat i les administracions públiques. No vol dir que no puga entrar una senyera, es tracta que no participen en un acte religiós i no cívic -en una processó anomenada Cívica- les autoritats públiques i l'ensenya del consistori.

Malgrat aquestes motivacions el govern de Rita Barberà va tornar a instaurar el Te Deum popular -himne cantat a la bandera-, que va tornar a retirar-se en 2015 amb l'arribada de La Nau. En aquesta primera processó que, després de dues dècades, de nou es marcava l'aconfessionalitat de l'estat, l'exalcaldessa de València va participar en els actes religiosos però no en els públics i cívics.